De l'estrés a la resiliència: dues vies d'adaptació a la institució educativa

  • Jaume Forn i Rambla Psicopedagog EAP B-27 Montmeló (Barcelona)

Resum

En la professió docent, l'estrés és un risc comú en totes les tasques realitzades amb persones. Comporta contacte amb el dolor i el sofriment, per la qual cosa crea malestar en el funcionament rutinari de l'exercici professional. La pressió de treball, les resistències dels usuaris i la incomprensió social provoquen un esgotament que pot generar aquesta malaltia.

Cal promoure accions formatives que millorin la comunicació entre els professors, els alumnes i les seves famílies, facilitant la cultura de la mediació en els conflictes.

La resiliència permet un ajust saludable a la realitat, per molt hostil que aquesta sigui. Amb tots els recursos de creixement personal que ens permet, la resiliència incideix en una millora destacada per superar els inconvenients de l'estrès i renéixer en la confiança i seguretat personal que cada professor necessita per exercir lliurement la seva activitat.

Referències

Bargués, A. (2010). Paraules al voltant del món. © Albert Bargués. Imgesa. Sant Adrià del Besòs, Barcelona.

Bovet, JM. (2011) ¿Què és la Resiliència? Ciutat Nova. www.ciutatnova.org

Frankl, V. (2005) L’home en busca de sentit. Edicions 62. Barcelona.

Grané, J.; Fuerte, A. (2007) La Resiliència. UOC. Barcelona.

Hernández, G. (2009) L'ofici de viure bé. Ed. Columna. Barcelona.

Manciaux, M. (2003) La resiliencia: resistir y rehacerse. Gedisa Editorial. Madrid.

Rodríguez Zafra, MC. (2010) ¿Estrés docente? Causas que lo generan y posibles soluciones. Monográfico 207. 2010. www.educaweb.com

Publicades
2019-05-07
Secció
Psicopedagogia i Orientació