Algunes idees sobre mediació escolar...i un miler de conflictes

Autors/ores

  • M. Carme Boqué i Torremorell Mestra i Doctora en Pedagogia

Resum

La presència de conflictes en els centres educatius comporta la recerca d'estratègies educatives i efectives d'intervenció. La mediació escolar trenca amb la cultura de confrontació i disgregació de parers i persones, proposant la transformació pacífica dels conflictes i dels agents educatius que la practiquen. A més, genera nous aprenentatges en àrees com la comunicació, les emocions i els sentiments, el pensament creatiu i crític, la comprensió de realitats diverses, la cooperació i el cultiu de la pau. No obstant això, la mediació no és l'única via d'intervenció dirigida a la millora de la convivència, tal com es desprèn de les bones pràctiques existents en aquells centres que, sensibles a les dificultats que comporta la coexistència, han desenvolupat programes de formació humana integral. La mediació no serveix per solucionar qualsevol tipus de problema i requereix determinades actituds i habilitats per part de tota la comunitat educativa. En un món on la violència encara apareix com un recurs vàlid, els centres educatius poden i han d'aportar solucions basades en el diàleg i el respecte.

Referències

Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Una perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

Boqué, M.C. (2002). Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (Octaedro en castellà).

Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa.

Casamayor, G. (coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó.

Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente … y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones.

Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver conflictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral.

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2003). La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Buenos Aires: Paidós.

Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici.

Fernández, I. (1999). Prevención de la violéncia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.

Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique.

Jares, X.R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convivencia. Madrid: Editorial Popular, S.A.

Johnson, D.W. i Johnson, R.T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escuelas. Buenos Aires: Paidós.

Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.

Romero, C. (1999). Mediació escolar. (Quadern d’estudi núm. 2). Barcelona: ICESB.

Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas.Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea.

Tuvilla Rayo, J. (comp.) (1994). La escuela: Instrumento de paz y solidaridad. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.

Descàrregues

Publicades

01.11.2004

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació