L' observació entre iguals com a mecanisme de desenvolupament professional docent. La percepció dels participants de la Xarxa de Competències Bàsiques

  • David Duran Gisbert Universitat Autònoma de Barcelona
  • Mariona Corcelles Seuba Universitat Ramon Llull
  • Ester Miquel Bertran Universitat Autònoma de Barcelona
Paraules clau: Observació entre iguals, Col·laboració docent, Percepcions, Docència compartida, Desenvolupament docent professional

Resum

L’observació entre iguals consisteix en parelles de docents, amb graus d’experiència similar, que acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències, per posteriorment oferir-se retroalimentació constructiva mútua, que permeti reflexionar per trobar objectius de millora. En la Xarxa de Competències Bàsiques, promoguda pel Departament d’Educació del Govern Català, s’ha generat una actuació en què parelles voluntàries de docents, planifiquen l’observació, la porten a terme, ajudats d’una graella d’observació que prèviament han ajustat i, posteriorment, fan una sessió de retroalimentació per, a partir de les evidències, reflexionar conjuntament per tal de trobar objectius de millora docent. En aquest article es presenten les percepcions de 44 docents que han participat en aquesta pràctica, recollides a través d’un qüestionari anònim. Els docents comenten la superació de les preocupacions i neguits associats a l’observació entre iguals; assenyalen la potencialitat del procediment adoptat, així com les dificultats sorgides, especialment associades a la concreció dels objectius de millora; més de la meitat plantegen objectius personals de millora, que afecten la temàtica observada i també aspectes de gestió i metodologia; i, finalment, ressalten els beneficis, tant personals com institucionals, de l’observació entre iguals.

Referències

Alam, J., Aamir, S. M. i Shahzad, S. (2020). Continuous Professional Development of Secondary School Teachers through Peer Observation: Implications for Policy & Practice.Research Journal of Social Sciences & Economics Review, (1), 1, 56-75.

Alsaleh, A., Alabdulhadi, M., i Alrwaished, N. (2017). Impact of peer coaching strategy on pre-service teachers’ professional development growth in Kuwait. International Journal of Educational Research, 86, 36-49.

Bambrick-Santoyo, P. (2019). If You Want Them to Get It, Get Them to See It. Educational leadership, 76(6), 18-22.

Bonals, J. i Sánchez-Cano, M. (coord.). (2005). La evaluación psicopedagógica.(Edición revisada, 2015).Barcelona: Graó.

Coma, R. (2002). Observació grupal i estratègies del professorat a secundària. Àmbits de Psicopedagogia, 6, 14-17.

Day, C. (1999). Developing Teachers: The Challenges of Lifelong Learning. Londres: Palmer Press.

Duran, D. (2019). Aprenentatge docent entre iguals: Mestres i escoles que aprenen uns dels altres. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 50, 47-58.

Duran, D., i Miquel, E. (2019). Preparing teachers for collaborative classrooms. A Oxford Research Encyclopedia of Education. Oxford University Press. doi: 10.1093/acrefore/9780190264093.013.78

Esteve, O., Hernández, F. i Sanmartí, N. (2018). La formación en red como base para la transformación. Cuadernos de Pedagogía, 486, 50-53.

Fernández Enguita, M. (2014). Del aislamiento en la escuela a la codocencia en el aula: enseñar es menos colaborativo que aprender o trabajar, y debe dejar de serlo. Participación educativa, 7(10), 15-32.

Motallebzadeh, K., Hosseinnia, M., i Domskey, J. G. (2017). Peer observation: A key factor to improve Iranian EFL teachers’ professional development. Cogent Education,4(1), 1277456. https://doi.org/10.1080/2331186X.2016.1277456 OECD (2019). TALIS 2018 Results (Volume I): Teachers and school leaders as lifelong learners. OECD Publishing.

Ojuel, M. i Segura, F. (2018). Una experiencia de formación entre iguales para el desarrollo profesional docente y la transformación de los centros. Cuadernos de Pedagogía, 486, 54-59.

O’Leary, M. (2014).Classroom Observation. A guide to effective observation of teaching and learning (2n edition, 2020). Londres:Routledge.

O’Leary, M., i Savage, S. (2020). Breathing new life into the observation of teaching and learning in higher education: moving from the performative to the informative. Professional Development in Education, 46(1), 145-159.

Ostovar-Nameghi, S. A., i Sheikhahmadi, M. (2016). From Teacher Isolation to Teacher Collaboration: Theoretical Perspectives and Empirical Findings.English Language Teaching, 9 (5), 197-205.

Ruiz-Bikandi, U. i Camps, A. (2007). Corrientes en investigación educativa y formación del profesorado: una visión de conjunto. Cultura y Educación, 19 (2), 105-122.

Shousha, A. I. (2015). Peer observation of teaching and professional development: Teachers' perspectives at the English language institute, King Abdulaziz University. Arab World English Journal, 6(2), 131-143.

Thomson, K., Bell, A., i Hendry, G. (2015). Peer observation of teaching: the case for learning just by watching. Higher Education Research &Development, 34(5), 1060-1062.

Topping, K. (2005). Trends in Peer Learning. Educational Psychology, 25, (6), 631–645.

Wragg, E. (1999). An Introduction to Classroom Observation. London: Routledge.

Zwart, R. C., Wubbels, T., Bergen, T., i Bolhuis, S. (2009). Which characteristics of a reciprocal peer coaching context affect teacher learning as perceived by teachers and their students?Journal of Teacher Education, 60(3), 243-257.
Publicades
2020-11-15
Secció
Psicopedagogia i Orientació