Tractament del currículum per atendre la diversitat

Autors/ores

  • Jesús A. Ruiz Gálvez Professor d’ensenyament secundari, orientador i professor associat de la Universidad Autónoma de Madrid

Resum

Hi ha terminologia educativa (adaptació curricular, diversitat, etc…) que per molt sentida o per la seva burocratització, és associada a tedioses i de vegades inútils tasques que els professors/as realitzen amb una finalitat més de paperassa que de recurs per a “demà” a l'aula. En aquest article buscarem un equilibri entre el currículum, l'alumne i la seva forma d'aprendre.

Quan parlem d'educar en contextos complexos, se'ns poden venir al capdavant molt diferents realitats amb alumnes de molts perfils. En el millor dels casos, alguns d'aquests alumnes són etiquetats sota la denominació de NEE, compensatòria, o altres similars, com si tal etiquetat ens facilités o solucionés el problema i haguéssim trobat la solució als seus problemes d'aprenentatge. La majoria dels informes que a aquest efecte es fan, són de contingut genèric, parlen de conceptes vagues i podrien aplicar-se a qualsevol alumne, ja que el que en ells es diu hagués d'aplicar-se a tots. L'individu així, apareix diluït.

I al final, el professor/a se fa la mateixa pregunta de sempre: “Sí; però jo demà què faig amb aquest alumne a classe”.

Referències

DEWEY, J. (1916). Democracy and education . Nueva York: The Free Press.

SCHÖN, D. A. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós

PAREDES, J. Y HERRÁN, A. DE LA (2009). La práctica de la innovación educativa. Madrid: Síntesis.

PUNSET, E (2011): "El sistema educativo es anacrónico" Redes, Programa del 04-03-2011 enlace a YouTube en http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml

O’BRIEN, T.; GUINEY, D. (2003): Atención a la diversidad en la enseñanza y el aprendizaje. Madrid: Alianza ensayo.

Descàrregues

Publicades

15.01.2012

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació