La relació clínica-educació dins del marc escolar: susceptibilitats i punts de trobada

Autors/ores

  • Josep Mª Brun Psicòleg Clínic. Psicoterapeuta. Director Revista EIPEA

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi53.2634

Paraules clau:

Clínica, Educació, Comprensió, Assessorament, Treball en xarxa

Resum

Aquest article fa una reflexió sobre la relació clínica-educació dins del marc escolar, partint del fet de que ha estat una relació no sempre fàcil, empesa a voltes a l’enfrontament, però absolutament enriquidora si es poden superar els recels mutus i fer un bon ajustament de quin és el seu objectiu. El text aposta per un treball conjunt que conflueixi en l’interès per entendre què li passa a l’infant i què ens passa a nosaltres en la relació amb ell, que pugui ajudar a resoldre els conflictes emocionals i conductuals que es donin a l’aula. Es fa èmfasi en quina es considera que és la tasca adequada de la clínica al respecte: ajudar a pensar, a entendre i a refer o a crear una bona relació a partir de la comprensió dels estats emocionals de l’alumne, la seva estructura de personalitat i les seves modalitats de relació, començant amb la que té amb els docents. Finalment, es valoren diferents aproximacions a aquest treball entre clínica i educació, com són la formació, l’assessorament i el treball en xarxa.

Referències

Ajuntament de Santpedor (2013). Disseny d’actuació en la relació família-escola en el món de les NEE a l’escola ordinària. Recuperado de:
http://compromesosambleducacio.diba.cat/documents/document-final-del-treball-sobre-relacions-familia-escola-ordinaria-en-el-mon-de-les-nee

Bion, W. R. (1970). Attention and Interpretation. London, Tavistock Publications.

Brun, J.M. (2001). Aspectes rellevants en l’Assessorament en l’Escola Ordinària d’Infants amb Trastorns Greus de la Personalitat. Revista de la Associació Catalana d’Atenció Precoç, 17-18, 7-18. Barcelona (versión en castellano en: Brun, J.M. y Villanueva, R., eds.(2004). Niños con autismo. Experiencia y experiencias. Ed. Promolibro, Valencia).

Brun, J.M. (2009). Autismo en la escuela. A Riart, J. y Martorell, A. (eds.): Retos profesionales para el psicólogo de la Educación, publicado en edición bilingüe, catalán y castellano, por el Colegio Oficial de Psicólogos de Catalunya. Barcelona, pp. 23-33.

Brun, J.M. (2014). De la idea de 'tot terapèutic' a la idea de 'tracte'. Newsletter Nº 4. Programa AGIRA: L'Escolarització dels infants amb TEA: II) Escola especial i Escolarització compartida. Recuperado de: http://capivo.cat/wp-content/uploads/2017/07/AGIRA_Newsletter-4.pdf

Brun J.M., Aixandri, N. y Olives, S. (2017). Programa AGIRA (2007-2015): Números para una reflexión. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente, 63, 63-74.

Brun, J.M., Olives, S. y Aixandri, N. (2018). Trabajo en red: la necesaria respuesta asistencial a la complejidad de los TEA. Revista Maremagnum, 22, 23-32 (versión en gallego) y 111-120 (versión en castellano). Santiago de Compostela.

Corominas, J. (1994). Visió psicoanalítica de l’autisme. Conceptes bàsics. Possibilitats pedagògiques i psicoterapèutiques. En IV Jornades Catalanes d’Autisme i Psicosis Infantils. Barcelona: Jornadas organizadas por ACTTAPI.

Cruz, D. et al. (2014). Programa de soporte a los docentes de alumnos con TEA. Cuadernos de Psicoterapia del Niño y del Adolescente, 57, 61-68.

Hinshelwood, R.D. (2007). Sufriendo el impacto. La psicosis y el cuidador profesional. Revista de Psicopatología y Salud Mental del niño y del adolescente, 9, 27-32.

Lasa, A. (2006). Asperger vuelve. Revista de Psicopatología y Salud Mental del niño y del adolescente, 8, 7-10.

Lasa, A. (2018). Sobre la inteligencia de los autistas. Revista eipea, 4, 8-25.

Leal, J. (2010). Salud mental y educación: trabajar en las fronteras. Jornades CEE Vil·la Joana. 90è aniversari.

Manzano, J. (1991). Los trastornos del aprendizaje: Modelos explicativos, clasificación y medidas correctoras. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia Infantil. V Congreso Nacional. “Los trastornos de aprendizaje”.

Manzano, J. (2009). Entrevista al Dr. Juan Manzano Garrido. Revista de la Associació Catalana d’ Atenció Precoç, 30, 153-158. Barcelona.

Pedreira, J.L. (2020). Quizás la primera autora que describió el autismo infantil y, sobre todo, el denominado Síndrome de Asperger. Revista eipea, 8, 38-41.

Salom-Echeverría (2003). Propuesta para una ampliación del concepto de clínica. Acta Médica Costarricense, vol.45 n.2. San José.

Viloca, Ll. (2017). Cuarenta años de trabajo con autismo en Catalunya. Revista eipea, 3, 8-13.

Publicades

15.11.2020

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació