Usos i crítiques dels test estandaritzats en els sistemes educatius

Autors/ores

  • Juan Andrés Ligero Lasa Professor Universidad Carlos III de Madrid. Co-director del Máster en Evaluación de Programas y Políticas de la Universidad Complutense

Paraules clau:

Avaluació, Educació, Currículum

Resum

Actualment, tant en l'àmbit local com internacional, hi ha un gran desenvolupament i es dona cada cop més importància als sistemes d'avaluació educativa. La inclusió de proves a les iniciatives legislatives educatives, el desenvolupament d'estratègies avaluatives en els diferents nivells de l'administració educativa i les proves internacionals d'avaluació com PISA, són clars indicis d'aquesta expansió. Encara que en general l'increment de l'avaluació educativa és quelcom de positiu, el seu desenvolupament s'està majoritàriament restringint a una determinada perspectiva metodològica, els sistemes de mesura del rendiment escolar a través d'exàmens externs estandarditzats o test estandarditzats.

Utilitzar un o altre mètode d'avaluació no és indiferent. Cada mètode genera diferents productes avaluatius que poden ser adequats per a determinats usos i, per tant, també poden implicar diferents conseqüències en els objectes avaluats, és a dir, en els centres o en els sistemes educatius.

L'avaluació escolar ha de ser un exercici conscient i coneixedor dels propòsits que es pretenen per poder adequar els mètodes al seu ús. L'objectiu d'aquest article és contextualitzar els tests estandarditzats i analitzar els límits i les crítiques d'aquest tipus de mètode, utilitzant com a estudi de cas el sistema utilitzat a Espanya. El text s'ha estructurat en diferents epígrafs: contextualització històrica, definició i característiques principals dels test, principals crítiques i conclusió.

Referències

Alvira, F. (1991) Metodología de la evaluación de programas. Madrid: CIS.

Brindusa, A., Cabrales, A., Sainz, J. y Sanz, I. (2012) Publicación de los resultados de las pruebas estandarizadas externas: ¿tiene ello un efecto sobre los resultados escolares. A A. Cabrales y A. Ciccone, La educación en España una visión académica. Fedea Monografías. Recuperado en: http://www.fedea.net/educacion/monografia-2013/web-monografia-educacion-2013.pdf.

Bustelo, M. (2011). Last but not least: gender sensitive evaluations as a forgotten piece of the policymaking process. Paper presented at ECPR General Conference. Reykjavik, August 25-27th 2011.

Center for Teaching and Learning (2015) Bloom´s Taxonomy Educational Objectives. Recuperat a : http://teaching.uncc.edu/learning-resources/articles-books/best-practice/goalsobjectives/blooms-educational-objectives#sthash.3wEM2rqA.dpuf.

Chen, H.T. (1990) Theory-Driven Evaluations. CA: Sage.

Cook, T.D (2004) Causal Generalization: How Campbell and Cronbach Influenced My Theoretical Thinking on This Topic, Incluiding in Shadish, Cook and Campbell. In M. Alkin (Ed.) Evaluation Roots. California: Sage.

Cronbach, L.J. (2000). Course Improvement Through Evaluation. In D. L. Stufflebeam, G.Gl Madaus and T. Kellagha (Eds.) Evaluation Models Viewpoints On Educational and Human Services Evaluation (pp. 235-248). London: Kluwer Academic Publishers.

Echebarria, k (2005) Responsabilización y responsabilización gerencial: instituciones antes que instrumentos. En CLAD Responsabilización y evalución de la gestión pública. Venezuela: CLAD.

España. Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, de Mejora de la Calidad Educativa. Boletín Oficial del Estado, 10 de diciembre de 2013, núm. 295, p. 97858 -97921.

Greene, J. (2007). Mixed Methods in Social Inquiry. John Wiley & Sons.

Guba, E.G. and Lincoln, Y.S. (1989). Fourth Generation Evaluation. CA: Sage.

House, E. (1990). Trends in Evaluation in Educational Researcher Vol. 19, No. 3 (Apr., 1990), pp. 24-28.

INEE (2015) Comunidades Autónomas. Recuperat a : http://www.mecd.gob.es/inee/portada.html.

Joint Committee on Standards for Educational Evaluation (1994). The Program Evaluation2nd edition. Thousands Oaks, CA: Sage.

Mabry, l. (2005) Assessment. In S. Mathison (Ed.) Encyclopedia of Evaluation. Thousand Oaks, CA: Sage.

Madaus, G.F. (2004) Ralph W. Tyler`s Contribution to Program Evaluation. In M. Alkin (Ed.) Evaluation Roots. California: Sage.

Madaus, G.F., Haney, W. and Kreitzer, M. (2000). The Role of Testing in Evaluation. In D. L. Stufflebeam, G.Gl Madaus and T. Kellaghan (Eds.) Evaluation Models Viewpoints On Educational and Human Services Evaluation (pp. 113-126). London: Kluwer Academic Publishers.

Madaus, G. and Stufflebeam, D. (2000) Program Evaluation: A historical overview. In D. L. Stufflebeam, G.Gl Madaus and T. Kellaghan (Eds.), Evaluation Models Viewpoints On Educational and Human Services Evaluation (pp. 3-18). London: Kluwer Academic Publishers.

Milbrey, W. Mc Lauglhlin and Phillips, D.C (1991) Evaluation and Education: At Quarter Century. Chicago, Illinois: The National Society for the Study of Education.

Ministerio de Educación (2007) Educación Primaria. Evaluación general del sistema educativo. Madrid: Ministerio de Educación.

Monnier, E. (1992). Evaluación de la acción de los poderes públicos. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Morrison, L. & Schoon, I. (2013) The Impact of Non-Cognitive Skills on Outcomes for Young People. Literature review. London: Institute Of Education. Recuperat a: www.ioe.ac.uk.

Nevo, D. (2009). Accountability and Capacity Building: Can they live together? In K.E. Ryan and J. B. Cousins (Eds.) The Sage International Handbook of Educational Evaluation(pp.291-304). CA: Sage.

Nevo, D. (2006) Evaluation in Education. In I.F. Shaw, J.C. Greene and M.M. Mark (Eds.), The Sage Handbook of Evaluation (pp. 441-460). London: Sage.

Pastré, P., Mayen, P. et Vergnaud, G.(2006) La didactique professionnelle, Revue Française de Pédagogie (janvier-mars)

Patton, M.Q. (2008).Utilization-Focused Evaluation. California: Sage.

PISA (2014) PISA 2012 Programa para la evaluación internacional de los alumnos. Madrid: OCDE y Ministerio de Educación, cultura y Deporte.

Ritchie, C. (1971). Can We Afford to Ignore It? Educational Leadership, 484-485.

Rizvi, F. (2009) Globalization and Policy Research in Education. In K.E. Ryan and J. B. Cousins (Eds.) The Sage International Handbook of Educational Evaluation (pp.3-18). CA: Sage.

Ryan, K.E. and Cousins J.B. (2009) Introduction. In K.E. Ryan and J. B. Cousins (Eds.) The Sage International Handbook of Educational Evaluation (pp.ix-xvii). CA: Sage.

Schwandt, T.A (2009) Globalizing Influences on the Western Evaluation Imaginary. In K.E. Ryan and J. B. Cousins (Eds.) The Sage International Handbook of Educational Evaluation (pp.19-36). CA: Sage.

Scriven, Michael. (1991). Beyond Formative and Summative Evaluation. In W. . Milbrey,W. Mclaughlin y D.C Phillips (Eds.) Evaluation and Education: At Quarter Century. Chicago, Illinois: The National Society for the Study of Education.

Shadish, W., Cook, T.& Leviton, L. (1991). Foundations of Program Evaluation. Ca: Sage.

Stake (2006). Evaluación comprensiva y evaluación basada en estándares. Barcelona: Grao.

Stufflebeam, D. (2005) CIPP Model. In S. Mathison (Ed.) Encyclopedia of Evaluation. Thousand Oaks, CA: Sage.

Stufflebeam, D. (2001). Evaluation Models. San Francisco: New Directions in Program Evaluation.

Tyler, R. (1991). General Statement on Program Evaluation. In M.W. McLaughlin and D.C. Phillips (Eds.) Evaluation and Education: At Quarter Century. Chicago, Illinois: The National Society for the Study of Education.

Weiss, C. (1998). Evaluation. New Jersey: Prentice – Hall.

Publicades

31.01.2019

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació