FONS DE CONEIXEMENT. Un programa educatiu per millorar les relacions família-escola en situacions de discontinuïtat social i cultural

Autors/ores

  • Moisès Esteban Guitart Professor lector del departament de psicologia, Universitat de Girona

Resum

En aquest article es presenta l'origen, els principis teòrics i la versió realitzada a Catalunya del programa educatiu conegut com "Fons de coneixement". Aquesta estratègia d'intervenció té l'objectiu de millorar les relacions família-escola en contextos amb elevada diversitat cultural a través de la creació de relacions basades en la confiança mútua entre professors i pares / mares. El concepte de "fons de coneixement" parteix de la següent premissa: les persones són competents i tenen experiències vitals a través de les quals acumulen coneixements i habilitats. En primer lloc, es presenta la història i objectius de el programa desenvolupat als Estats Units d'Amèrica. En segon lloc, s'introdueix l'aplicació realitzada a Girona. La premissa fonamental és que experiències d'investigació en primera persona amb les famílies permeten documentar les seves competències i coneixements i, d'aquesta manera, poder millorar la pràctica pedagògica.

Referències

Ausubel, D., Novak, J. D. y Hanesian, H. (1983). Psicología educativa. Un punto de vista cognitivo. México: Editorial Trillas.

Coll, C. (2000). Educación, territorio y responsabilidad ciudadana. En J. A. Grade (Ed.), Informe 2000. Políticas sociales y estado del bienestar en España (pp. 165-187). Madrid: Fundación Hogar del Empleado.

González, N., Moll, L., & Amanti, C. (2005). Funds of knowledge. Theorizing practices in households, communities and classrooms. Mahwah: Lawrence Erlbaum Associates.

Miller, L. S. (1995). An American imperative: Accelerating minority educational advancement. New Haven: Yale University Press.

OCDE (2005). Resultados en España del estudio PISA 2000. Madrid: Ministerio de Educación.

OCDE (2008). PISA 2006. Informe español. Madrid: Ministerio de Educación.

OCDE (2010). PISA 2009. Informe español. Madrid: Ministerio de Educación.

Ogbu, J. (1982). Cultural discontinuities and schooling. Anthropological and Educationa Quarterly, 13, 290-307.

McIntyre, E., Kyle, D. W. y Rightmyer, E. C. (2005). Los fondos de conocimiento de las familias como mediación de la enseñanza en los colegios rurales. Cultura y Educación, 17, 175-195.

McIntyre, E., Rosebery, A., & González, N. (2001). Classroom Diversity. Connecting Curriculum to Students’ Lives. Portsmouth: Heinemann.

Moll, L. C. (1997). Vygotsky, la educación y la cultura en acción. En A. Álvarez (Ed.), Hacia un currículum cultural. La vigencia de Vygotski en la educación (pp. 39-53). Madrid: Fundación Infancia y Aprendizaje.

Moll, L. C. (2002). Through the mediation of others: Vygotskian research on teaching. En V. Richardson (Ed.), Handbook of research on teaching (4th ed.). Washington, DC: American Educational Research Association.

Moll, L. C. (2005). Concluding commentary. Reflections and possibilities. En N. González, L. Moll & C. Amanti (Eds.), Funds of knowledge. Theorizing practices in households, communities, and classrooms (pp. 275-287). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.

Moll, L. C. (2011). Only Life Educates: Immigrant Families, the Cultivation of Biliteracy, and the Mobility of Knowledge. En P. Portes & Salas (Eds.), Vygotsky in 21st-Century Society: Advances in Cultural Historical Theory and Praxis with Non-Dominant Communities (pp. 151-161). New York: Peter Lang.

Moll, L. C. (en prensa). L. S. Vygotsky and education. Londres: Routledge.

Moll, L. C. & González, N. (2004). Engaging life: A funds of knowledge approach to multicultural education. En J. Banks & C. McGee Banks (Eds.), Handbook of Research on Multicultural Education (2nd ed.) (pp. 699-715). New York: Jossey-Bass.

Moll, L. C. & Greenberg, J. (1990). Creating zones of possibilities: Combining social contexts for instruction. En L. C. Moll (Ed.), Vygotsky and education (pp. 319-348). Cambridge, UK: Cambridge University Press.

Moll, L., C. Tapia, J. & Whitmore, F. (2001). Conocimiento vivo: la distribución social de los recursos culturales para el pensamiento. En G. Salomon (Comp.), Cogniciones distribuidas. Consideraciones psicológicas y educativas (pp. 185-213). Buenos Aires: Amorrortu.

Poveda, D. (2001). La educación de las minorías étnicas desde el marco de las continuidades-discontinuidades familia-escuela. Gazeta de Antropología, 17, 17-31.

Rychen, D.S. & Salganik, L.H. (2003). Key competencies for successful life and a well-functioning society. Göttingen: Hogrefe & Huber.

Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: HORSORI.

Vila, I. y Casares, R. (2009). Educación y sociedad. Una perspectiva sobre las relaciones entre la escuela y el entorno social. Barcelona: HORSORI.

Vygotski, L. S. (1962). Thought and language. Cambridge, MA: MIT Press.

Vygotski, L. S. (1984). Aprendizaje y desarrollo intelectual en la edad escolar. Infancia y Aprendizaje, 27/28, 105-116.

Willms, J.D. (2004). Student performance and socio-economic background. New Brunswick: University of New Brunswick.

Descàrregues

Publicades

14.11.2019

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació