ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

El desplegament del pla de les escoles lliures de violència al Baix Llobregat. Visió col·laborativa i treball en xarxa

Dolors Gispert Sala — 2024-05-27

En la pràctica professional reflexionar, debatre, compartir, construir, analitzar, ens dota de qualitat i perspectiva en les actuacions que desenvolupem des de l’acció assessora en els diferents contextos o àmbits d’intervenció. Des d’aquesta perspectiva en aquest article exposem la gestació d’una xarxa de referents d’EAP al Baix Llobregat arran del desplegament del Pla d’Escoles Lliures de Violència del Departament d'Educació amb una visió col·laborativa i complementària del treball psicopedagògic i del treball social. Una xarxa de referents que ens ha portat a construir conjuntament un model d’actuació cohesionat i coherent a través d’un espai de reflexió, amb uns principis claus i un model d’actuació en xarxa.

Intervencions restauratives per a l’abordatge de l’assetjament escolar: Sabadell un model propi

Neus Camacho García — 2024-05-27

Des del Servei de Mediació Comunitària de Sabadell, hem dissenyat un model d'intervenció en casos d'assetjament escolar basat en els principis de la mediació reparadora. La finalitat de les intervencions és posar fi a les situacions d'abús escolar i ajudar a trobar altres maneres de relacionar-se i millorar el clima de l'aula. La intervenció es centra en atendre les necessitats de les persones afectades per aquestes conductes i en donar-los veu. També involucra les persones que realitzen accions que estan afectant a altres, des de la responsabilització i la reparació del dany. Tanmateix, el treball amb tot el grup busca la restauració de les relacions, el sentiment de pertinença a la comunitat educativa i la transformació del conflicte.

Programa per a testimonis de violència domèstica (programa TEVIST): donant veu a una realitat silenciosa

Fernando Lacasa — 2024-05-27

L'exposició a la violència domèstica és un tipus de maltractament amb conseqüències equiparables a les del maltractament directe. Dues terceres parts d'aquestes nenes, nens i adolescents tenen problemes de salut mental, així com problemes en el desenvolupament, cognitius, socials i escolars. Però la violència domèstica és un problema silenciós i aquests infants arriben als centres de salut mental infantil i juvenil amb multitud de símptomes psicològics que poden ser erròniament diagnosticats i tractats si no es detecta la violència patida. El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Cornellà va crear fa més de 20 anys un programa per a detectar, diagnosticar i tractar específicament els problemes de salut mental relacionats amb el maltractament i l'exposició a la violència domèstica. El programa s'ha escalat i implementat a quatre CSMIJs i Hospitals de Dia, que com el de Cornellà, formen part de l'àrea comunitària de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Aquest treball explica les característiques principals del programa i els tractaments desenvolupats.

La docència dins de la Unitat Terapèutica Educativa Acompanya’m

Laura Domínguez de Jesús — 2024-05-27

En aquest article parlarem sobre la nostra experiència impartint docència amb alumnes que arran de la seva situació vital, familiar i social han desenvolupat diferents traumes que han desembocat en algun problema de salut mental i sobre com nosaltres, des de la docència, intervenim per ajudar-los i guiar-los a trobar solucions conjuntes a la seva situació vital, i que puguin esdevenir persones crítiques i autònomes pròpies del segle i dels temps que vivim. Farem una petita aproximació a com, a través del vincle, podem establir petites reestructuracions de la psique que els ajudin a establir relacions positives amb ells mateixos, la seva família, els seus iguals i la societat en general. També podrem veure diferents estratègies que ens són útils a l’hora de deixar de banda la violència rebuda sigui per la via que sigui.

La intervenció des de Justícia Juvenil en casos de violències escolars

Lídia Ayora Mascarell — 2024-05-27

En el context escolar es produeixen conductes violentes entre els adolescents, que són abordades des de la comunitat educativa amb diferents intervencions. De vegades, les víctimes interposen una denúncia i recorren a la justícia penal. Si els alumnes denunciats tenen entre 14 i 17 anys en el moment dels fets, la intervenció es du a terme des del sistema de Justícia Juvenil, regulat per la Llei Orgànica 5/2000 de Responsabilitat Penal dels Menors (LORPM). Una llei que considera responsables als joves, tenint en compte la seva etapa evolutiva, i que dona respostes educatives adequades a la seva edat, entre les quals la possibilitat de reparar la víctima. L’article explica en detall el circuit que segueix una denúncia, i les intervencions que es realitzen amb els agressors i les víctimes, tant si se’ls imposa una mesura judicial com si participen en un procés de justícia restaurativa. S’aborden també les especificitats que s’observen des de justícia juvenil en els casos de violències escolar, relacionades amb els adolescents atesos i amb la tipologia delictiva, que s’exemplifiquen a través de tres casos, en els que s’analitzen els aspectes que dificulten o faciliten l’abordatge. Finalment, es realitzen algunes propostes per millorar la intervenció de tots els àmbits implicats en la prevenció i tractament de les violències en l’àmbit escolar.

Entrevista al Sergent dels Mossos Guillem Goset, cap de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadania

Cesc Notó — 2024-05-27

El desplegament de l'enfocament restauratiu global a l'àmbit educatiu a Catalunya: la concreció d'un model propi

Mònica Albertí i Cortés — 2024-05-27

En aquest article descrivim quin ha estat el desenvolupament de l'Enfocament Restauratiu Global a l'àmbit educatiu a Catalunya des del curs 2018-2019 fins avui. Presentem el model desenvolupat pel Servei d’Escola i Famílies del Departament d’Educació i en detallem les característiques conceptuals i pràctiques. Delimitem les especificitats del programa de formació, la capacitació de persones formadores, l’assessorament, el seu desplegament a centres, i altres elements específics com la creació de la Xarxa de Centres Restauratius i el Programa d'Innovació. A la vegada, identifiquem altres serveis i administracions que s’han sumat al canvi. Amb tota aquesta informació dibuixem una cronologia d’esdeveniments que marquen el desplegament de l’Enfocament Restauratiu Global en l’àmbit educatiu a Catalunya. Finalment, fem unes propostes d’acció. En l'annex, facilitem un recull de la normativa associada i un llistat de recursos pràctics.

L’ enfocament restauratiu global. Un canvi de mirada és possible

Montserrat Pedrol Llirinós — 2024-05-27

Aquest article vol explicar la experiència de l'Institut Can Periquet, a Palau-solità i Plegamans, que s'ha definit des del seus inicis, l'any 2017, com a institut restauratiu. El Projecte educatiu del centre ha posat els seus fonaments en un model de convivència basat en l'enfocament restauratiu global, a partir d'ara ERG, i en totes les seves pràctiques.

Els centres educatius estan actualment aplicant canvis en el seu currículum i també en les metodologies de treball, però costa abordar processos de transformació en els models de convivència que haurien de ser els ciments de tot projecte educatiu. Les pràctiques restauratives, en tota la seva dimensió, van més enllà de processos de resolució de conflictes, com pot ser la mediació, perquè posen tot el pes en la part proventiva i alhora fan de prevenció. No es tracta de trobar una vareta màgica que doni resposta a tot allò que passa dins les aules, als passadissos, al pati, a la sala de docents sinó com dotar d'eines i d'habilitats als membres de la comunitat educativa perquè siguin capaços d'afrontar i resoldre de forma positiva els conflictes que esdevenen cada dia als centres educatius de forma natural. Aquesta vessant proventiva aborda alhora tota la part d'educació emocional tant important que es demana a les escoles i als instituts. Estem parlant del treball de les emocions, dels valors, de les actituds, de poder expressar les necessitats i, alhora, d'aprendre a gestionar-les. L'ERG obre una porta al món de l'educació i posa de manifest que un canvi de mirada és possible.

Transformant la convivència escolar. El camí cap a un ambient respectuós i col·laboratiu a l’Àgora

Judith Garcia Pastor — 2024-05-27

L'escola Àgora, situada al cor de la Guineueta, ha adoptat l'Enfocament Restauratiu Global (ERG) per abordar els conflictes escolars. Mitjançant cercles de diàleg i mesures restauratives, han reduït significativament els conflictes i han creat un ambient escolar positiu i respectuós. L'ERG ha transformat la cultura escolar, promocionant la confiança, el respecte i el benestar de tots els membres de la comunitat educativa.

La USAV: revulsiu en la identificació de violències i un pas més cap a la seva eradicació

Anna Chillida Fibla — 2024-05-27

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) el 2021 davant la necessitat de disposar d'una eina específica de visibilització i identificació de violències, i que servís d'enllaç per poder realitzar les primeres actuacions de protecció i reparació als centres educatius. Aquest article resumeix el seu procés d'implantació, en raona les motivacions i dona detalls sobre el seu funcionament, composició i principis fonamentals d'actuació, i les vies de contacte de què disposa la comunitat educativa. Alhora, també relata l'oferta formativa que ha vingut associada a la seva creació i que s'ha posat a disposició dels centres, i el seguit d'actuacions de difusió que s'han gestionat per fer arribar l'existència de la USAV i el seu funcionament, com diverses campanyes de difusió, amb participació d'influenciadors, i la publicació de guies pedagògiques i propostes d'activitats a l'aula, amb l'objectiu de fomentar l'educació afectivosexual a les aules catalanes i el coneixement de la USAV. Per últim, l'article ofereix algunes dades de balanç que mostren l'abast de la seva tasca. Els autors proposen algunes possibles explicacions sobre l'augment de casos de possible violència atesos per la USAV i també citen altres mesures empreses pel Departament d'Educació per garantir el benestar emocional de l'alumnat i prevenir les situacions de violència.

Les violències llegides des de l’oportunitat de canvi i dignificació

Mia Puig Rovira — 2024-05-27

L'experiència que es transmet és el testimoni de la pràctica reflexiva realitzada pels professionals de l'AIS de l'escola Arquitecte Gaudí. El treball es planteja amb infants on la violència és sovint llur carta de presentació, i els fa insostenibles en contextos educatius. Des del nostre dispositiu, ens proposem llegir i comprendre les diferents cares d‟una violència que els infants manifesten en forma de malestar subjectiu. La interpretem com una demanda de ser mirats, cuidats i acompanyats, a l'espera d'ocupar un lloc de dignitat en aquest món. Amb aquest treball, pretenem comprendre el sentit de la conducta violenta, per traduir-la i transformar-la en formes alternatives de tramitar el malestar i que afavoreixin la possibilitat de vincular-se als entorns d'aprenentatge. Aquesta tasca es planteja des d'un treball integrat educatiu i terapèutic, orientat per uns principis d‟intervenció fonamentats en la indagació permanent i la posició ètica. Treball que es desplega a partir de la creació de diferents espais de participació i confiança amb l'alumne, la família i els professionals que donen lloc a l'expressió i escolta mútua de les veus, narratives i iniciatives. Volem donar veu a l'experiència a partir de la presentació de diverses vinyetes que testimonien aquesta experiència promotora l'aprenentatge, corresponsabilitat i humilitat per a part de tots els agents.

El soroll de les violències: adolescències i desemparaments

Susana Brignoni — 2024-05-27

El treball tracta sobre l'articulació que hi ha entre violències i desemparaments. Situa aquesta articulació en relació amb els i les adolescents. Busca desnaturalitzar el concepte de violència. Posa l'accent en el desemparament subjectiu.

Violències digitals

José Ramón Ubieto — 2024-05-27

Avui, el fet digital és ja una realitat amb els seus propis interlocutors, les seves connexions i els seus vincles. Les passions de l'ésser parlant, els seus afectes i conductes, incloses les violentes, troben allí una nova superfície on desplegar-se: les heteroagressives i les autoagressives. L'article repassa algunes d'aquestes manifestacions i proposa estratègies d'abordatge.

De l’escola conductual a l’escola reflexiva

Mario Izcovich — 2024-05-27

Els claustres de professorat detecten un augment de situacions violentes a les escoles. Ens preguntem si això no és conseqüència dels canvis que s'han operat a la nostra societat i els efectes que aquests tenen a l'escola. Quina escola, doncs, convé per a aquests nous temps? La qüestió de l'autoritat és central per pensar els impassos i situacions problemàtiques que es donen. És alguna cosa que ve donada o s'ha de guanyar? Com opera el procés d’aprenentatge? Com es creen les millors condicions perquè això passi? Com es recupera la idea d'auctoritas? Els educadors moltes vegades se senten desorientats i responen com poden, sovint des del malestar generat. El pes de la burocràcia i la manca de recursos aprofundeixen les dificultats, així moltes vegades als nens etiquetats com a “conductuals” s’hi respon de manera especular amb el que podríem anomenar “l'escola conductual”.
Cal reconèixer que hi ha impossibles i que evidentment no hi ha solucions màgiques. Els intents de donar resposta han de passar necessàriament per una reflexió profunda sobre com funciona la pròpia institució, incloent-hi el treball amb cada professional i quins canvis s'han d'implementar posant al centre l'alumnat.
Les experiències positives són aquelles en què prima l'escolta atenta i la reflexió i que promouen un diàleg veritable, i que fonamentalment eviten solucions segregatives. Aquelles, a més, en què els educadors puguin tractar el seu malestar.

Alumnat amb dificultat de regulació del comportament: estat actual i reptes

Imma Balart — 2024-05-27

La dificultat de regulació del comportament és una qüestió que preocupa als docents per la seva complexitat en la intervenció a nivell educatiu. A l‟escrit que es presenta s‟intenta aprofundir en les seves causes i orígens per intentar trobar orientació en el seu abordatge.
S‟ha cregut important poder donar veu a representants amb àmplia experiència en l‟atenció a aquest alumnat: mestres de primària, professors/es de secundària, orientadors/es educatius/ves de l‟Equip d‟Assessorament Psicopedagògic (EAP) i de professionals que desenvolupen la seva tasca al Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC). Tots ells i elles han participat en grups de discussió i ens exposen les seves opinions per tal d'entendre millor el repte que afronten i orientar-nos en l‟atenció o assessorament a aquest alumnat.
Dels resultats obtinguts en destaquem la necessitat d‟espais d‟acompanyament i reflexió entre els docents creant equips que col·laboren plegats. Es veu prioritari afavorir l‟expressió i validació de les incerteses que sovint generen l‟atenció d‟aquest alumnat per transformar emocions experimentades pels docents com la por o la ràbia en la comprensió, des de la mentalització, dels malestars que causen les conductes desregulades. En aquest mateix sentit, es posa de manifest la necessitat de crear vincles de confiança entre el docent i l‟alumne/a com a base de qualsevol intervenció tot i trobar-nos amb la dificultat que per tal d‟aconseguir aquest vincle cal crear unes condicions especials ja que de forma natural aquests lligams no solen aparèixer.

El treball en salut mental en un CEE. Un enfocament terapèutico-educatiu. Cent anys de Vil·la Joana.

Jaume Forn i Rambla — 2024-05-27

Espíritus fuertes y corazones generosos. Estampas de Vélez Blanco

Jaume Forn i Rambla — 2024-05-27

El mestre que va prometre el mar

Jaume Forn i Rambla — 2024-05-27

L' Associació Catalana de Psicologia es posa en marxa

Jordi Segura Bernal — 2024-05-27