ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

La desideologització de l’orientació i l’assessorament psicopedagògic

Joan Serra Capallera — 2024-11-19

Aprendre a ser mestres a Catalunya i Finlàndia: aspectes comuns i diferenciadors

Natalia Contreras González — 2024-11-19

El pràcticum suposa un element fonamental i insubstituïble en la formació inicial dels mestres, que els permet relacionar teoria i pràctica i evidenciar competències professionals. En l'àmbit internacional, existeix un acord de la importància de les pràctiques en els centres escolars com a període formatiu. En aquest article expliquem el seu enfocament en el context finlandès i català, focalitzant en aquells elements diferenciadors i aquells que són comuns. Es tracten temes crucials, com l'estructura del pràcticum, les escoles formadores, la competència indagadora durant el pràcticum, les experiències i activitats formatives a l'escola, la supervisió i mentoria durant el procés, així com l'avaluació d'aquest període formatiu. Finalment, es pretén obrir un debat i promoure la reflexió sobre aspectes claus que poden ajudar a repensar i introduir millores en la formació dels futurs docents.

La col·laboració interprofessional a les aules dels Hospitals de dia d’Adolescents

Rosa Ma. Belana Vallcaneras — 2024-11-19

Aquest article pretén recollir el treball fet pels docents d’Hospitals de dia d’Adolescents (HdA) participants al Seminari d’Hospitals de dia i Aules Hospitalàries que es desenvolupà durant el curs 2020-21 en un únic Serveis Territorials (ST) del Departament d’Educació, l’antic ST- Barcelona Comarques. Durant un curs, arran de les inquietuds i motivacions dels docents partícips, es va decidir fer un treball conjunt per tal de millorar les dinàmiques de col·laboració i participació amb els respectius equips clínics de cada HdA, així com per donar visibilitat al col·lectiu. Per fer-ho es va elaborar un formulari que podien respondre tots els membres de cada equip clínic per conèixer quins eren aquells punts del l’engranatge millorables o en què calia fer més pedagogia sobre les funcions del docent dins de l’equip clínic. Les respostes van fomentar el debat dins del seminari i, finalment, hem pogut recollir el procés, procediment i conclusions de l’estudi.

Educació bilingüe i inclusió a l'educació secundària obligatòria

Daniel Salcedo-López — 2024-11-19

Els programes educatius bilingües són actualment part important de les accions educatives plantejades i fomentades per les administracions educatives, com a eines dissenyades i orientades a la introducció d'aspectes d'innovació i millora en el sistema educatiu. Implantats i desenvolupats de manera generalitzada en els darrers 20 anys, suposen una actuació prioritària en el context d'una política educativa descentralitzada. Des de la perspectiva inclusiva, es poden apreciar dos corrents principals que porten opinions diferenciades sobre l'aportació o no d'aquest tipus d'actuacions cap a una educació inclusiva efectiva. Aquest treball de recerca, amb un enfocament mixt, analitza des del punt de vista inclusiu el programa educatiu bilingüe que s'imparteix en un centre a l'etapa d'educació secundària obligatòria. Es tracta d'un estudi de cas que es recolza en dues eines com a base. D'una banda, l'anàlisi de les dades després de l'aplicació d'un qüestionari a docents que imparteixen o han impartit docència al programa i, alhora, l'estadística històrica associada a la base de dades del programa en el context del centre. Com a resultat es reflecteixen conclusions i evidències rellevants, a més d'aspectes de millora interessants susceptibles d'aplicar-se tant al programa en el context del cas analitzat (centre) com a recomanacions a nivell del programa de manera global.

La música més enllà de l’emoció i el benestar

Eugènia Arús — 2024-11-19

Aquest article exposa la funció educativa que, en els darrers anys, la música ha jugat i que en un futur pot o hauria de jugar. Es contrasten els avenços científics que ens constaten els beneficis que la pràctica musical aporta a totes les etapes de la vida com a procediment per al desenvolupament d'altres competències a més de la competència artística, una competència imprescindible per al desenvolupament cognitiu, emocional i social de les persones.

Comprendre els Infants amb TEA. Eines per a la intervenció en l’entorn educatiu

Anna Farré Riba — 2024-11-19

Ressenya

Las altas capacidades en la encrucijada. Entre el entorno y uno mismo. Claves para su interpretación y mejora en la atención educativa.

Josep Puig Vidal — 2024-11-19

Ressenya llibre

Educa el teu cervell. Aprèn com funciona i com optimitzar-lo per gaudir d’una vida més plena

Jaume Forn i Rambla — 2024-11-19

Ressenya llibre

Com promoure la competència parental i el benestar. Treballar amb les famílies

Eva Liesa Hernández — 2024-11-19

Ressenya llibre

Radical

Jaume Forn i Rambla — 2024-11-19

Ressenya pel·lícula

Estratègies per establir continuïtats entre escola i comunitat

José Luis Lalueza — 2024-11-19

Aquest article presenta el desenvolupament de tres projectes de col·laboració entre un institut-escola i un equip universitari per establir continuïtats entre el centre i la comunitat a la qual pertany el seu alumnat. Es parteix des d'una mirada crítica a la capacitat de l'escola sustentada per un disseny universal per incloure part del seu alumnat, atenent els índexs de fracàs i abandó escolar primerenc de la població racialitzada i/o immigrant. Considerant les propostes de les pedagogies crítiques i de l’enfocament històric cultural de la Psicologia de l’Educació, es proposen estratègies com els Fons de Coneixement, els Fons d’Identitat i els Fons Comunitaris com a vies per establir continuïtats amb les famílies, els referents socials dels alumnes i altres entitats i espais de la comunitat. La col·laboració interinstitucional entre universitat i escola i els programes d'aprenentatge servei juguen també un paper important en aquesta proposta, que s'exemplifica amb el desenvolupament de programes sustentats durant els darrers sis anys. Es conclou situant la funció social de l'escola en la contribució a la construcció comunitària i la posició central en una xarxa d'espais educadors.

L’ abordatge dels dilemes ètics en un sistema educatiu inclusiu i democràtic

Oscar Puigardeu Aramendia — 2024-11-19

L’acte educatiu és imperativament un acte ètic i no es pot concebre un centre educatiu i encara menys un sistema educatiu, en el marc d’una societat democràtica, sense una ètica que guiï la seva pràctica. Les institucions educatives han de garantir una pràctica ètica fruit d’una reflexió col·lectiva, qualificada i compartida en relació a la practica docent i la seva avaluació, però també al voltant de la innovació educativa i la recerca en el si dels centre educatius. En el seu dia a dia els centres es troben davant de situacions que generen dilemes ètics que exigeixen un abordatge planificat i rigorós. En l’article es presenta una proposta de sistematització de la reflexió ètica en el si del sistema educatiu a través de la creació d’un comitè d’ètica que vetlli per la creació d’espais de reflexió ètica en el si de les institucions educatives.

Transformació educativa a l’escola Concepción Arenal: un model d’èxit i inclusió

Begonya Parés Tegido — 2024-11-19

La transformació educativa a l'escola Concepción Arenal, situada a un barri d’alta complexitat social de Barcelona, exemplifica la implementació reeixida d'estratègies pedagògiques inclusives i equitatives.

Des del 2013, l'escola ha experimentat un canvi profund, centrant-se en la millora dels resultats acadèmics i la cohesió social mitjançant un model d’educació a temps complet. Les estratègies clau inclouen la codocència, l’impuls de la lectura, i el lideratge de l’equip directiu per garantir unes activitats de qualitat més enllà de l’horari lectiu amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials de l’alumnat. Aquests esforços, combinats amb l’aplicació d’actuacions per involucrar les famílies a la vida escolar, com la creació d’espais de participació de mares i pares a l’aula o les crides, han millorat significativament el rendiment acadèmic i la cohesió social. Els resultats mostren un augment en la participació familiar, una reducció de l'absentisme, així com una millora dels resultats acadèmics de centre, els quals superen la mitjana de Catalunya.

Aquest article ressalta el valor de l'extensió horària escolar i el paper de la participació comunitària per aconseguir equitat educativa i ofereix pistes valuoses per a altres centres que afronten reptes socioeconòmics similars arreu d'Europa.

L’ acompanyament com a garantia d’inclusió. Història d’un cas

Verónica Santos-Olmo Luján — 2024-11-19

Garantir l’equitat, la inclusió i l’acompanyament de l’alumnat en la seva transició a la vida adulta és un dels objectius prioritaris del sistema educatiu, així com un dels reptes de tota la comunitat educativa. En el present article s’exposen les actuacions d’orientació educativa que es duen a terme a l’Institut Miquel Tarradell del barri del Raval de Barcelona, categoritzat com de màxima complexitat.

Per tal d’aconseguir aquesta fita, es parteix de la contextualització del centre i de l’anàlisi de les dificultats amb què es pot trobar l’alumnat durant el procés d’orientació i continuïtat educativa, per donar pas a l’explicació, en primera persona, de les pràctiques desenvolupades al centre en matèria d’orientació. Es posa èmfasi en el projecte de convivència i de tutories individuals com a eixos vertebradors de la seva línia pedagògica que ajuden a la creació de vincles i a la cohesió social, però s’expliquen altres pràctiques que també configuren els seus trets d’identitat, com la connectivitat amb altres entitats del barri i el treball en xarxa. Es parla des de l’experiència d’uns professionals que centren els seus esforços en l’acompanyament acadèmic i personal de l’alumnat des d’una perspectiva integradora i transversal per atendre a la diversitat que els envolta.

No es pretén establir fórmules màgiques sinó mostrar la realitat d’aquest institut. Les pràctiques que es descriuen, per tant, han de ser enteses en el context en què s’emmarquen.

La funció social de l’escola: inclusió i equitat en el desenvolupament educatiu a l’Escola Vedruna Àngels

Maria Gajas i Roig — 2024-11-19

L'Escola Vedruna Àngels, situada al cor del Raval de Barcelona, representa un microcosmos de diversitat cultural, on la realitat de la multiculturalitat i l'índex de pobresa familiar s'entrellacen amb l'èxit acadèmic dels alumnes. Aquest article explora de quina manera la institució aborda les desigualtats socioeconòmiques a través de pràctiques pedagògiques que fomenten la inclusió i l'equitat. En analitzar les metodologies educatives de cada etapa (infantil, primària i secundària), es posen de manifest les estratègies implementades per garantir que cada alumne pugui desenvolupar les seves habilitats independentment del seu context socioeconòmic. El text també aborda els reptes i les solucions pedagògiques per assegurar que el significat democràtic i moral de l’èxit educatiu sigui una realitat per a tot l’alumnat de l’escola.