L' arquitectura, un element clau en la innovació educativa

Resum

La regeneració pedagògica és una demanda cada cop més present a les escoles i la seva configuració espacial té molt a dir al respecte. En aquest article s'ofereix una reflexió al voltant de la importància dels espais on es duu a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge des de la conjunció de tres disciplines: l'arquitectura, la pedagogia i la psicologia ambiental. La mirada transversal entorn el binomi espai-educació ens ofereix una aproximació a la distinció entre ocupar i habitar (Heidegger,1954) amb l’objectiu de donar rellevància a les implicacions que l’entorn físic té sobre l’educació.

Tot seguit, es fa una breu categorització dels espais educatius des d'una mirada arquitectònica, i s'interrelaciona amb les seves potencialitats pedagògiques i els canals d’aprenentatge que afavoreix cada espai. S'inclou també una breu exemplificació d'experiències de reflexió i actuació que algunes escoles estan duent a terme per mostrar diferents camins que permetin millorar els espais escolars.

L’article conclou amb una crida al diàleg entre els diferents actors implicats en la configuració dels espais educatius: professionals de l’educació i arquitectes. Els primers per definir i transmetre les necessitats pedagògiques, els segons per crear uns espais i ambients físics a l’escola que predisposin i aportin les condicions necessàries perquè l'aprenentatge aflori.