Tractament del currículum per atendre la diversitat*

Resum

Hi ha terminologia educativa (adaptació curricular, diversitat, etc…) que per molt sentida o per la seva burocratització, és associada a tedioses i de vegades inútils tasques que els professors/as realitzen amb una fi més de paperassa que de recurs per a “matí” a l'aula. En aquest article buscarem un equilibri entre el currículum, l'alumne i la seva forma d'aprendre. Quan parlem d'educar en contextos complexos, se'ns poden venir al capdavant molt diferents realitats amb alumnes de molts perfils. En el millor dels casos, alguns d'aquests alumnes són etiquetats sota la denominació de *NEE, compensatòria, o altres similars, com si tal etiquetat ens facilités o solucionés el problema i haguéssim trobat la solució als seus problemes d'aprenentatge. La majoria dels informes que a aquest efecte es fan, són de contingut genèric, parlen de conceptes vagues i podrien aplicar-se a qualsevol alumne, ja que el que en ells es diu hagués d'aplicar-se a tots. L'individu així, apareix diluït. I al final, el professor/a se fa la mateixa pregunta de sempre: “Sí; però jo demà què faig amb aquest alumne en classe”.

*[L'original d'aquest article va ser publicat en castellà a la revista Àmbits de Psicopedagogia núm 34, hivern 2012]