La intel·ligència artificial: reptes cognitius
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504988Paraules clau:
intel·ligència artificial, Delegació cognitiva, Pensament crític, Metacognició, Ús estratègic de la IAResum
La intel·ligència artificial (IA) està transformant profundament la manera com pensem, aprenem i actuem. Aquest article explora els riscos cognitius associats a l’ús excessiu de la IA, especialment en contextos educatius i de desenvolupament personal. El concepte central és la delegació cognitiva, que consisteix a externalitzar processos mentals a eines com la IA. Tot i que pot millorar l’eficiència, un ús desmesurat pot portar a l’atròfia de competències d’ordre superior com el pensament crític, la creativitat o la presa de decisions. La recerca mostra que molts estudiants utilitzen la IA per completar tasques sense comprendre els continguts, la qual cosa compromet el seu desenvolupament cognitiu. Aquest fenomen també afecta adults formats, ja que les habilitats cognitives no utilitzades tendeixen a deteriorar-se. Per evitar aquesta dependència, es proposa adoptar una actitud de resistència conscient davant la “zona de temptació” que genera la facilitat d’ús de la IA. L’article presenta una eina pràctica: els 5 interruptors de Mode Humà (Agència, Focus, Discerniment, Sostenibilitat cognitiva i Identitat), un ritual de 60 segons per fer un ús crític i equilibrat de la IA. Aquest model fomenta la presa de decisions reflexiva, l’autonomia intel·lectual i la integració responsable de la tecnologia. Finalment, l’autoria defensa un ús estratègic de la IA: amb propòsit, criteri i intencionalitat. La clau no és rebutjar la IA, sinó saber quan i com utilitzar-la per potenciar, i no substituir, el pensament humà.
Referències
Arthur, W., Jr., Bennett, W., Jr., Stanush, P. L., & McNelly, T. L. (1998). Factors that influence skill decay and retention: A quantitative review and analysis. Human Performance, 11(1), 57–101. https://doi.org/10.1207/s15327043hup1101_3
Baumeister, R. F., Bratslavsky, E., Muraven, M., & Tice, D. M. (1998). Ego depletion: Is the active self a limited resource? Journal of Personality and Social Psychology, 74(5), 1252–1265. https://doi.org/10.1037/0022-3514.74.5.1252
Dahmani, L., & Bohbot, V. D. (2020). Habitual use of GPS negatively impacts spatial memory during self-guided navigation. Scientific Reports, 10(1), 6310. https://doi.org/10.1038/s41598-020-62877-0
Flavell, J. H. (1979). Metacognition and cognitive monitoring: A new area of cognitive-developmental inquiry. American Psychologist, 34(10), 906–911. https://doi.org/10.1037/0003-066X.34.10.906
Gerlich, M. (2025). The human factor of AI: Implications for critical thinking and societal anxieties. SSRN Electronic Journal. https://doi.org/10.2139/ssrn.5085897
Gerlich, M. (2025). AI tools in society: Impacts on cognitive offloading and the future of critical thinking. Societies, 15(1), Article 6. https://doi.org/10.3390/soc15010006
Gibbins, G. (2025). Critical intelligence: Strengthening human thinking in the age of AI. Human Machines Press.
Mallillin, L. L. D. (2024). Artificial intelligence (AI) towards students’ academic performance. Innovare Journal of Education, 12(3), 18–24. HYPERLINK “https://journals.innovareacademics.in/index.php/ijoe/article/view/51665/30261?utm_ source=chatgpt.com” HYPERLINK“https://journals.innovareacademics.in/index.php/ijoe/article/view/51665/30261?utm_ source=chatgpt.com https://journals.innovareacademics.in/index.php/ijoe/article/view/51665/30261
Ramos Portero, J. M., & Cevallos Teneda, A. C. (2025). Inteligencia artificial en la detección del cáncer de pulmón. LATAM Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales y Humanidades, 6(1), 31–42. https://doi.org/10.56712/latam.v6i1.3309
Soler Riera, D. (2024). Les IA als instituts: Oportunitats i desafiaments en l’educació secundària [TFM, Universitat Politècnica de Catalunya]. UPCommons. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/411179
Sparrow, B., Liu, J., & Wegner, D. M. (2011). Google effects on memory: Cognitive consequences of having information at our fingertips. Science, 333(6043), 776–778. https://doi.org/10.1126/science.1207745
Tapalova, O., & Zhiyenbayeva, N. (2022). Artificial intelligence in education: AIEd for personalised learning pathways. Electronic Journal of e-Learning, 20(5), 639–653. HYPERLINK “https://doi.org/10.34190/ ejel.20.5.2597?utm_source=chatgpt.com” HYPERLINK “https://doi.org/10.34190/ejel.20.5.2597?utm_ source=chatgpt.com https://doi.org/10.34190/ejel.20.5.2597
Van Dillen, L. F., Papies, E. K., & Hofmann, W. (2013). Turning a blind eye to temptation: How cognitive load can facilitate self-regulation. Journal of Personality and Social Psychology, 104(3), 427–443. https://doi. org/10.1037/a0031262
Zhai, X., Chu, X., Chai, C. S., Jong, M. S. Y., Istenic, A., Spector, M., Liu, J., & Li, Y. (2021). A review of artificial intelligence (AI) in education from 2010 to 2020. Complexity, 2021, Article 8812542. https://doi.org/10.1155/2021/8812542
Jakesch, M., Hancock, J. T., & Naaman, M. (2022). Human heuristics for AI-generated language are flawed. Proceedings of the 2023 CHI Conference on Human Factors in Computing Systems. ACM. https://doi.org/10.1073/pnas.2208839120
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Marta Corretger de la Calzada, Eugenia Gargallo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
