Assessorament: indagació i ètica
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504993Paraules clau:
Indagació, ètica, assessorament, col·laboració, avaluació, complexitat, allò comú, context socioeducatiu, vulnerabilitat, assessorament situatResum
Aquest article proposa entendre l’assessorament com una pràctica d’indagació sostinguda per una posició ètica. En primer lloc, situem que assessorar implica indagar en escenaris complexos, ja que la pràctica assessora sempre es desplega en contextos canviants, incerts i plens de condicionants. En aquest marc es presenten les tensions que sorgeixen de la pròpia pràctica marcada per la singularitat dels subjectes, de les institucions i de les situacions en què s’intervé. En segon lloc, es proposa una mirada que qüestiona la idea d’un assessorament neutral i apolític. Es defensa que tota intervenció té implicacions ètiques, socials i professionals. Per això cal assumir una posició crítica: assessorar implica prendre partit, posicionar-se i intervenir sobre allò que es considera rellevant i transformable en el context. Finalment, es destaca la tensió entre la deontologia i la raó ètica: mentre la normativa ofereix referents, les situacions reals —sobretot en contextos de complexitat— requereixen respostes que sovint van més enllà del que les normes i els sabers preveuen. Per això es defensa una ètica situada, que assumeix que no hi ha criteris generals aplicables a tots els casos. Aquesta perspectiva situacional exigeix captar allò rellevant, elaborar-ho amb criteri i decidir amb responsabilitat en cada situació d’assessorament.
Referències
Ariel, A. (2024). La responsabilidad ante el aborto. Aesthethika, V. 20/ Número 1.
Badiou, A. (2006). La potencia de lo abierto: Universalismo, diferencia e igualdad. Archipiélago: Cuadernos de crítica de la cultura, 73-74, (pp. 21-34).
Bolea, E. (Rel.) Amorós, J., Cuevas, C., Herrera, M., Puiggardeu, O., i Rubio, E. (2017). La conversación colaborativa: escucha, relato y observación en el proceso de asesoramiento. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 47.
Bolea E., Cárcel, E. (2019). EIX 1. Marc de referència psicopedagògic. Barcelona: FUOC
Bolea, E. ; Cárcel, E. (2019). Eix 1:Condicions socials, jurídiques i institucionals. El marc social de l'avaluació psicopedagògica. Barcelona: FUOC
Bolea, E. ; Cárcel, E. (2019). Eix 2: Marc de referència psicopedagògic. El marc conceptual en què se sustenta l'avaluació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: FUOC
Bonals, J., & De Diego, J. (1996). Ética y estética de una profesión en desarrollo. En C. Monereo & I. Solé (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista (pp. 501–519). Madrid: Alianza Editorial.
Canimas, J. (2017). ¿Cómo resolver problemáticas éticas? Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
De La Boétie, E. (2001). La servitud voluntària. Quaderns Crema.
Delgado, M. (1998). Diversitat i integració. Barcelona: Editorial Empúries.
Dubet, F. (2006). El declive de la institución: Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Barcelona: Gedisa.
Esquirol J.M. (2006). El Respeto o la mirada atenta. Barcelona: Gedisa
Fariña, J.J.M. (2001). Ética: Un horizonte en quiebra. Buenos Aires: Editorial Universidad Buenos Aires
Garcés, M. (2012). Un mundo común. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
Garcés, M. (2017). Nueva ilustración radical. Barcelona: Nuevos Cuadernos Anagrama.
Garcés, M. (2021). El problema de la servidumbre. Barcelona: FUOC.
Giroux, H. A. (2018). Pedagogía crítica para tiempos difíciles. Mapas Colectivos.
Juarez, M.P. (2020). Psicopedagogía comunitaria: una experiencia en salud desde la pedagogía freireana. Universidad de la República: Salud Comunitaria y Sociedad; 7; 7; 9-2020; 38-58
Laino, D. (2012) Una psicopedagogía crítica y situada en América latina. Pilquen. Sección Psicopedagogía. Dossier. Año XIV,N.º 9, 2012
Lordon, F. (2015). Capitalismo, deseo y servidumbre. Buenos Aires: Tinta Limón.
Mèlich, J.C. (2018). Contra los absolutos: conversaciones con Ignasi Moerta. Barcelona: Fragmenta Editorial
Mèlich, J.C. (2010). Ética de la compasión. Barcelona: Herder
Naredo, J. M. (1997). Sobre el “pensamiento único”. Archipiélago, (29), 11–24.
Román, B. (2016). Ética de los servicios sociales. Barcelona: Herder
Rose, N. (1996). Identidad, genealogía e historia. En S. Hall & P. du Guy (Comps.), Cuestiones de identidad cultural (pp. 214–250). Buenos Aires–Madrid: Amorrortu.
Salomone, G.Z. (2006). Consideraciones sobre la Ética profesional: dimensión clínica y campo deontológico-jurídico. En Salomone, G.Z.; Domínguez, M.E (comp). Las dos dimensiones de la Ética profesional: ética y deontología. Volumen I: Fundamentos. Buenos Aires: Letra Viva (p. 51- 70)
Sarthe M (2022). La psicopedagogía desde una perspectiva crítica: ideas para debatir. Academia.edu
Sennett, R (2009). El artesano. Barcelona: Anagrama.
Serra-Capallera, J. (2022). Orientación educativa / asesoramiento psicopedagógico: ¿de qué estamos hablando? En El asesoramiento psicopedagógico a debate Huguet, T.; Liesa, E.; Serra-Capallera, J. (coords.) Barcelona: Graó
Skliar, C. (2010). De la razón jurídica hacia una ética peculiar. A propósito del informe mundial sobre el derecho a la educación de personas con discapacidad. Política y Sociedad, 47(1), (pp.153-164). http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO1010130153A/21713
Skliar, C. B.; Pérez, A.V. (2014). Lo jurídico y lo ético en el campo de la educación: la enunciación de la diversidad y las relaciones de alteridad; Universidad de la Serena. Facultad de Humanidades. Departamento de Educación; Temas de Educación; 19; 2; 3-2014; 9-25
Trobas, G. (2003). Tres respuestas del sujeto ante la angustia: inhibición, pasaje al acto y actingout. En Logos 1. G. Trobas; J. F. Pérez; F. Andreani; A. Hadida-Hassan; L. Kruszel. Grama Ediciones.
Ubieto, J.R. (2004). La función psicológica de la espera: aplicaciones a los ámbitos clínicos, educativos y sociales. Hoja informativa del COPC, 172 (pp. 8-9).
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Enric Bolea, Esther Cárcel Ferrer
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
