Manifestacions actuals de la malaltia mental en l’àmbit escolar. Algunes limitacions de les categories diagnòstiques

Resum

El diagnòstic és un pas indispensable en l‟atenció dels problemes de salut mental, és l‟element que ha de guiar la direcció de la cura i del tractament. No obstant, en l‟àmbit de la salut mental infantil i juvenil la tasca diagnòstica ha esdevingut cada vegada més complexa i difícil ja que la clínica basada en els símptomes està donant pas a una clínica en la qual els problemes de conducta oculten la base psicopatològica subjacent. Això està provocant que, sovint, una determinada conducta es converteixi automàticament en un diagnòstic. Així, un excés de moviment es converteix en un trastorn per dèficit d‟atenció i hiperactivitat i una conducta oposicionista és etiquetada de trastorn negativista desafiant. Aquest article intenta mostrar les limitacions de certes categories diagnòstiques (TDAH, trastorn de conducta, psicosi) i la necessitat de reformular alguns criteris amb els quals es defineixen aquelles categories.