Compensa (Com pensa) l’escola? Algunes respostes a les necessitats educatives en un entorn “complex”

Resum

L’article pretén descriure els paràmetres de col·laboració entre l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica(EAP)del Gironès i un centre educatiu de primària d’alta complexitat, l’escola del Pla, de Salt. Analitza les característiques del centre i el model d’assessorament psicopedagògic que proposa l’EAP. En aquest context i a partir d’un seguit de principis compartits, es descriuen dues accions per provar de respondre als reptes que l’espai d’intervenció planteja. S’explica un programa concret, impulsat des de l’EAP del Gironès i ideat pel Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Girona(CREDA), l’Escoltem com Parlen, que promou l’empoderament dels mestres per aconseguir que siguin veritables estimuladors del llenguatge oral del seu alumnat, una de les mancances més importants en els nens i nenes del centre. L’altra actuació que es descriu és la creació d’una Comissió d’Avaluació, Intervenció i Seguiment (CAIS) per abordar de manera compartida i col·laborativa, entre tot el professorat i els especialistes, les necessitats de l’alumnat Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)del centre. S’hi programa com, qui i quan fa l’avaluació, la intervenció i el seguiment de l’alumnat que ho necessita.

Tot plegat per poder respondre a la pregunta inicial que s’inclou en el títol: compensa l’escola totes les necessitats que planteja el seu alumnat i totes les que també té el professorat, en tant que professionals de l’educació que exerceixen la seva feina en un context difícil?