Experiències personals d’alumnes sobre l’acompanyament, l’orientació i l’assessorament psicopedagògic

Resum

L’article analitza com viu l’alumnat (actual i exalumnes) l’acompanyament psicopedagògic i l’orientació educativa als centres de secundària. A partir de 40 testimonis recollits a través d’entrevistes i qüestionaris, es constata que gairebé tot l’alumnat ha tingut almenys un adult significatiu que els ha ofert suport emocional, acadèmic o personal. Aquest suport prové, sobretot, de tutors/es o del professorat, encara que no tinguin formació específica, o bé d’orientadors/es del centre.

Les experiències positives destaquen la importància de la figura de l’adult significatiu: una persona propera, coherent, empàtica i disponible, capaç de generar un vincle de confiança i d’oferir sosteniment emocional. En alguns casos, aquesta relació ha actuat com a factor protector davant situacions de vulnerabilitat. Tot i això, alguns testimonis relaten vivències de desatenció o incomprensió.

L’alumnat coneix i valora molt positivament la figura de l’orientador/a, però pràcticament desconeix el paper dels i les professionals de l’EAP, sovint invisibles en el dia a dia. També reclamen més temps i recursos per garantir una atenció individualitzada i una millor coordinació entre professionals.

Les reflexions finals de l’orientadora subratllen que l’orientació és, sobretot, una tasca humana basada en la presència, l’escolta i la cura. El vincle és el principal motor del creixement emocional i acadèmic del jovent, i cal que tot l’equip docent disposi de formació relacional per poder oferir un acompanyament de qualitat. L’orientació educativa es concep com un procés continu, que acompanya no només decisions acadèmiques sinó trajectòries vitals.