Reflexions entorn al TDAH i l'assessorament psicopedagògic

  • Anna Farré i Riba Pedagoga. Equip d’assessorament psicopedagògic de Cornellà-Sant Joan Despí

Resum

El ressò mediàtic del TDAH i la simptomatologia associada a aquesta categoria diagnòstica ha generat el sobrediagnòstic i la sobremedicació d'un alt percentatge d'alumnat al llarg de la seva escolaritat, alhora que ha reduït la mirada sobre les dificultats educatives a una òptica neurobiològica gairebé excloent. Aquest fenomen ha provocat una polarització de posicions en el camp de la psicopedagogia, la psiquiatria i l'educació en general. Des d'una reflexió personal i autocrítica es vol generar opinió per consensuar criteris d'intervenció que, sense excloure les aportacions de les neurociències, permetin contemplar l'individu des de la seva plenitud personal i social.

Referències

Narbona García J (2001): Alta prevalencia del TDAH ¿Niños trastornados o sociedad maltrecha?, Rev Neurol, 32 : 229-231

Hernández Basilio L I (2009) : Una visión crítica del trastorno por déficit de atención con hiperactividad. Rev. Mex. Orient. Educ. v.6 n.16 México abr.

Waisblat, A. (2012). La atención de la desatención. Una mirada crítica sobre el TDAH. Cuadernos de Psicomotricidad. En imprenta. UNED. Bergara. / www.procc.org

Fundació Sant Joan De Déu, coord.(2010): Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Agència d ́Informació, Avaluació i Qualitat (AIAQS) de Cataluña;. Guías de Práctica Clínica en el SNS: AATRM No 2007/18

Moya Ollé, J , Anguera Argilaga, MT (2010) : Problemes de comportament en infants i adolescents a Catalunya: trastorn per dèficit d’atenció i trastorn de conducta, necessitats educatives que generen . Generalitat de Catalunya. Ed Inclusiva. Nº4

Cornellà, J (2010): Trastorno por déficit de atención con o sin hiperactividad. Una revisión crítica. An Pediatr Contin. 2010;8(6):299-307

Publicades
2019-05-06
Secció
Psicopedagogia i Orientació