Obstacles a la inclusió: qüestionant concepcions i pràctiques sobre l'avaluació psicopedagògica

  • Gerardo Echeita Universitat Autònoma de Madrid
  • Ignacio Calderón Universitat de Málaga
Paraules clau: Avaluació, Orientació, Educació inclusiva, Equitat

Resum

El principal sentit d'aquest article és obrir un debat improrrogable entre els orientadors i orientadores en exercici (igual que entre tècnics de l'administració, acadèmics i investigadors en aquest àmbit), sobre les avaluacions psicopedagògiques i per extensió, sobre la tasca de l'orientació en les institucions escolars, en particular en el cas de l'alumnat considerat amb necessitats educatives especials i a la llum del dret que els assisteix a una educació inclusiva. Durant els últims anys, aquestes tasques estan tendint a vincular-se més a la justificació d'opcions excloents (com forçar el canvi en modalitats d'escolarització), pròximes al criticat model mèdic de la discapacitat (Barton, 1998), que a la planificació de propostes inclusives per a tot l'alumnat, contradient la legislació educativa nacional i internacional (Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, UN, 2006). Per això, treure el debat del terreny de la burocràcia i tornar-lo al de l'ètica pot servir per replantejar la lògica educativa que ha de prevaler en l'orientació. Perquè no podem descarregar la lluita per l'equitat a les escoles sobre les espatlles de l'alumnat més vulnerable i les seves famílies! Per a aquesta comesa i complementàriament a l'objectiu de denúncia de l'actual estancament i debilitat del procés cap a sistemes, cultures i pràctiques més inclusives, apuntem algunes crítiques i esbossem un seguit de propostes alternatives per a l'avaluació psicopedagògica (Calderón y Habegger 2012), que podrien contribuir a corregir la deriva actual i enfortir els processos de resistència enfront de les forces excloents del sistema educatiu.

Visualitzacions Article : 30

Descàrregues PDF = 8

Descàrregues PDF (Español (España)) = 2

Descàrregues

##plugins.generic.usageStats.noStats##

Referències

ANDREASSON, I.; ASP-ONSJÖ, L. & ISAKSON, J. (2013) Lessons learned from research on individual educational plans in Sweden: obstacles, opportunities and future challenges. European Journal of Special Needs Education, 28(4), 413-426

AGENCIA EUROPEA PARA EL DESARROLLO DE LAS NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES y LA EDUCACIÓN INCLUSIVA (2007) Evaluación y educación inclusiva. Disponible en http://www.european-agency.org/sites/ default/files/assessment-in-inclusive-settings-keyissues-for-policy-and-practice_Assessment-ES.pdf

ALONSO TAPIA, J. (2012) Evaluación psicopedagógica y orientación educativa. (2 vols) Madrid: Síntesis

ASIS, R.; BARIFFI, F. y PALACIOS, A. (2007). Principios éticos y fundamentos jurídicos En, R. de Lorenzo y L.C. Pérez. Tratado sobre discapacidad. (pp.83-114) Madrid: Thomson/Aranzadi

ASÍS, R.; CAMPOY, I. y BENGOECHEA, M.A. (2007) Derecho a la igualdad y a la diferencia. Análisis de los principios de no discriminación, diversidad y acción positiva. En, R. de Lorenzo y L.C. Pérez. Tratado sobre discapacidad. (pp.115-142) Madrid: Thomson/Aranzadi

BARTON, L (1998) Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata

CALDERÓN ALMENDROS, I. (2014). Educación y esperanza en las fronteras de la discapacidad. CERMI, Madrid.

CALDERÓN ALMENDROS, I. y HABEGGER LARDOEYT, S. (2012). Educación, hándicap e inclusión. Una lucha familiar contra una escuela excluyente. Octaedro Andalucía, Granada.

CASAS, M.E. (2007) Prólogo. En R. de Lorenzo y L.C. Pérez. Tratado sobre discapacidad. (pp.41-48) Madrid: Thomson/Aranzadi

COLL, C. Y MIRAS, M. (2001) Diferencias individuales y atención a la diversidad en el aprendizaje escolar. En C. Coll, A. Machesi y J. Palación. Desarrollo psicológico y educación. Vol 2. (pp.331- 356) Madrid: Alianza

DANFORTH, S. & RHODES, W.C. (1997). Deconstructing disability. A Philosophy for inclusión. Remedial and Special Education, 18(6), 357-366.

ECHEITA, G. (2013) Inclusión y exclusión educativa. De nuevo "voz y quebranto" REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación 2013 11(2). Disponible en http://www.redalyc.org/pdf/551/ 55127024005.pdf

ECHEITA, G., SIMÓN, C., LÓPEZ, M., & URBINA, C. (2013). Educación inclusiva. Sistemas de referencia, coordenadas y vórtices de un proceso dilemático. En M.A. Verdugo y R.L. Schalock (Eds.), Discapacidad e inclusión. Manual para la docencia. (pp. 329-358) Salamanca: Amarú.

FARREL, P. (2008) Can Educational Psychologist be inclusive? En P. Hick, R. Kershner y P. Farrel (200) Psychology of inclusive education. (pp. 117-126) Abington: RoutledgeM.E.C. (1996) Evaluación psicopedagógica. Madrid: Servicio Publicaciones MEC

MARTÍN, E. Y MAURI, T. (2011). La atención a la diversidad en la escuela inclusiva. En E. Martín y T. Mauri (Coords.). Orientación educativa, atención a la diversidad y educación inclusiva en la educación (pp.29-49). Barcelona: Graó. Colección Educación secundaria. N. 15.

SANCHEZ CANO, M. (2007) (Coord.) Evaluación psicopedagógica. Barcelona: Graó

PARRILLA, A. (2007). Inclusive Education in Spain: a view from inside. En L. Barton & F. Amstrong (Eds.) Policy, Experience and Change: Cross Cultural Reflections on Inclusive Education. (pp 19-36) Dordrecht: Springer

VERDUGO, M.A, y SCHALOCK, R. (2010). Últimos avances en el enfoque y concepción de las personas con discapacidad intelectual Siglo Cero. Revista Española sobre Discapacidad Intelectual 41 (4), 7-21

SKLIAR, C. (2008). ¿Incluir las diferencias? Sobre un problema mal planteado y una realidad insoportable. Orientación y Sociedad, 8, 1-17. Disponible en http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.3950/ pr.3950.pdf

STAINBACK, S. y STAINBACK, W. (1999). Aulas inclusivas. Un Nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea.

Publicades
2019-02-13
Secció
Psicopedagogia i Orientació