Èxit educatiu i pobresa: cercant camins per a la inclusió social

Autors/ores

  • Jordi Longás Mayayo Grup de recerca consolidat PSITIC. Universitat Ramon Llull
  • Cesar González Saavedra Grup de recerca consolidat PSITIC. Universitat Ramon Llull
  • Pilar Dotras Ruscalleda Grup de recerca consolidat PSITIC. Universitat Ramon Llull

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi59504938

Paraules clau:

Èxit educatiu, fracàs escolar, pobresa infantil, inclusió, programes educatius

Resum

L’associació entre pobresa infantil i fracàs escolar planteja un repte molt important al Sistema Educatiu espanyol i català. La cronificació de la pobresa i els resultats preocupants en abandonament escolar prematur qüestionen l’efectivitat de les polítiques públiques i la capacitat real del Sistema Educatiu per fer-ne front. Per més que l’evolució del concepte inclusió i de les estratègies que cerquen millorar l’equitat educativa considera les situacions de necessitats educatives per raons de risc d’exclusió social, la complexitat del fenomen que es planteja obliga a ampliar la perspectiva de les polítiques públiques i l’acció social i educativa des de l’escola i més enllà de l’escola. Fruït d’aquest enfocament que vol atendre la multidimensionalitat de la pobresa i l’èxit educatiu, cada vegada més emergent internacionalment, la recerca analitza des d’un enfocament qualitatiu una mostra de 30 programes en 9 Comunitats Autònomes que,des de diferents orientacions i èmfasis, pretenen millorar l’èxit educatiu i la inclusió social. El resultats mostren 2 grans tipus de programes: uns centrats en l’enfortiment del capital cultural amb especial èmfasis en diferents modalitats de reforç educatiu; i altres centrats en el desenvolupament de capital social, amb activitats de major contingut cultural i relacional i, en ocasions, amb suport comunitari. La majoria d’activitats són promogudes per entitats social, molt centrades en l’atenció de necessitats, i per tant de caràcter menys comunitari o transversal del que seria aconsellable des de criteris de sostenibilitat i transformació social. 

Referències

Amar, M. (2018). Pierre Bourdieu: por una sociología sobre el Estado y las políticas educativas. Praxis Educativa. Universidad Estadual de Ponta Grossa, (13), 145-153. https://www.redalyc.org/jatsRepo/894/89455414008/html/

Azorín, C., i Muijs, D. (2017). Networks and collaboration in Spanish education policy.Educational Research, 59 (3), 1-24.https://doi.org/10.1080/00131881.2017.1341817

Bernardi, F. i Cebolla, H. (2014). Clase social de origen y rendimiento escolar como predictores de las trayectorias educatives. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146: 3-22. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.146.3

Bonal, X. (dir), Castejón, A., Zancajo, A. i Castel, J.L. (2015). Equitat i Resultats Educatius a Catalunya: Una mirada a partir de PISA 2012. Informes Breus núm. 60. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Booth, T. i Ainscow, M. (2000).Index for Inclusion. Developing learning and participation in schools. Bristol: Centre for Studies on Inclusive Education.

Bourdieu, P. (2018). Las estrategias de reproducción social. Siglo XXI.

Bourdieu, P. (2011). Capital cultural, escuela y espacio social. Siglo XXI.

Coleman, J. (1988). Social Capital in the Creation of Human Capital. American Journal of Sociology, 94: 95-120.

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2014). Inclusió. Projecte de convivència i èxit educatiu. Generalitat de Catalunya. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0025/f78b5e50-4051-4d8397bd83a62ca2cb7c/inclusio.pdf

Díaz-Gibson, J., Civís, M., Longás, J., i Riera, J. (2017). Projectes d’innovació educativa comunitària: ingredients d’èxit i reptes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Díaz-Gibson, J., Longás, J., Prats, M.A., Ojando, E. i Riera, J.(2018). Tejiendo los Hilos del Éxito Escolar. Hacia un modelo interconectado para impulsar el éxito de nuestros estudiantes. Revista de currículum y formación del profesorado, 2(2). DOI:10.30827/profesorado.v22i2.7847

Dotras, P. (2016). Universitat i inclusió: contribució a l’establiment d’indicadors de canvi. [Tesi doctoral]. URL. http://hdl.handle.net/10803/352464

Flores, R., Gómez, M. i Renes, V. (2016). La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención. Madrid: Fundación FOESSA.

Freire, P. (2012). Pedagogía de la autonomía. Fondo de Cultura Económica.

Garrido, R., Gallo-Rivera, M. i Martínez-Gautier, D. (2020). ¿Cuáles son y cómo operan los determinantes del fracaso escolar? Replanteando las políticas públicas para el caso de España y sus regiones. Revista Internacional de Ciencias del Estado y de Gobierno / International Journal of State and Government Sciencias. (4): 509-540. http://www.riceg.org/index.php/riceg/article/view/31

Generalitat de Catalunya. “Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [19.10.2017], núm 7477, pp. 1-18.

González, C. i Longás, J. (2022). Educación social, educación y democracia desde la teoría del posicionamiento social. Educació Social. Revista d'intervenció socioeducativa. (81), 79-97. https://hdl.handle.net/11162/238867

Longás, J. i Cussó, I. (2018). Educación y pobreza infantil: razones para la exigibilidad de un derecho fundamental. Revista de Educación Social, (68), 45-63. https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/330279/428687

Longás, J. i Civís, M. (2019). Xarxes de corresponsabilitat socioeducativa. Dins Riera, J.(Ed.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2018. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Longás, J., Civís, M. i Riera, J. (2013). Refuerzo escolar e inclusión educativa: propuesta teórico-práctica a partir de la experiencia de apoyo al éxito escolar del programa Caixaproinfancia. Revista de Educación Inclusiva, 6 (2), 106-124.

M.E.C. (2011). Plan PROA. Plan de refuerzo, orientación y apoyo. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

Mazzoli, L. i Todd, L. (2016). Poverty Proofing the School Day: Evaluation and Development Report. Newcastle: Newcastle University.

OCDE (2023). Panorama de la Educación. Indicadores de la OCDE 2023. Informe Español. Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/indicadores/indicadoresinternacionales/ocde.html

Pérez, M. (2019). Panorama del tercer sector durante la crisis. VIII Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. FOESSA: 2-45. http://www.plataformatercersector.es/sites/default/files/20190612%20VIII%20Informe-FOESSA-2019

Soresi, S., Nota, L., i Wehmeyer, M. (2011). Community Involvement in Promoting Inclusion, Participation and Self‐Determination. International Journal of Inclusive Education, 15, 15-28. https://doi.org/10.1080/13603116.2010.496189

UNESCO (2020). Education in a post-COVID world: Nine ideas for public action. https://www.unesco.org/en/articles/education-post-covid-world-nine-ideaspublic-action

Unió Europea.2015/C 417/05, conclusiones del Consejo sobre reducción del abandono escolar prematuro y el fomento del rendimiento educativo. Diari Oficial de la Unió Europea, [15.12.2015], núm. C 417/36(https://eur lex.europa.eu/legalcontent/ES/TXT/?uri=celex%3A52015XG1215%2803%29)

Publicades

20.11.2023

Número

Secció

MONOGRÀFIC " Sistema escolar i joves en situació d'exclusió social"