Estratègies per establir continuïtats entre escola i comunitat

Autors/ores

  • José Luis Lalueza Professor titular Universitat Autònoma de Barcelona
  • Karen Jaramillo Becària predoctoral Universitat Autònoma de Barcelona
  • Giorgina Garbarino Becària predoctoral Universitat Autònoma de Barcelona
  • Sílvia Camps-Orfila Tècnic de suport a la recerca Universitat Autònoma de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi60504963

Paraules clau:

Educació intercultural, relacions família-escola, Fons de coneixement, fons d'identitat, fons comunitaris

Resum

Aquest article presenta el desenvolupament de tres projectes de col·laboració entre un institut-escola i un equip universitari per establir continuïtats entre el centre i la comunitat a la qual pertany el seu alumnat. Es parteix des d'una mirada crítica a la capacitat de l'escola sustentada per un disseny universal per incloure part del seu alumnat, atenent els índexs de fracàs i abandó escolar primerenc de la població racialitzada i/o immigrant. Considerant les propostes de les pedagogies crítiques i de l’enfocament històric cultural de la Psicologia de l’Educació, es proposen estratègies com els Fons de Coneixement, els Fons d’Identitat i els Fons Comunitaris com a vies per establir continuïtats amb les famílies, els referents socials dels alumnes i altres entitats i espais de la comunitat. La col·laboració interinstitucional entre universitat i escola i els programes d'aprenentatge servei juguen també un paper important en aquesta proposta, que s'exemplifica amb el desenvolupament de programes sustentats durant els darrers sis anys. Es conclou situant la funció social de l'escola en la contribució a la construcció comunitària i la posició central en una xarxa d'espais educadors.

Referències

Bronfenbrenner, U. 1979. La ecología del desarrollo humano: Experimentos por Naturaleza y Diseño.

Coll, C. (2013). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En JL Rodríguez Illera (Ed.), Aprendizaje y Educación en La sociedad digital (págs. 156-170). Universidad de Barcelona. https://doi.org/10.1344/106.000002060

Curran. M. i Montes, A. (2022). L’abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual. Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/publicacions/l-abandonament-escolar-prematur-a-catalunya-radiografia-de-la-situacio-actual

Domingo, A. i Bayona-i-Carrasco, J. (2021). Trayectorias migraciones y rendimiento escolar barris de barcelona. Documentos de Análisis Geogràfica, 67 (1), 73-102. https://doi.org/10.5565/rev/dag.608

Esteban-Guitart, M. i Moll, L. (2014). Fondos de identidad. Un nuevo concepto basado en el enfoque de Fondos de conocimiento. Cultura y Psicología, 20 (1), 31-48. https://doi.org/10.1177/1354067X13515934

Esteban-Guitart, M., Iglesias, E., Lalueza, JL, i Palma, M. (2022a). "Lo Común y lo Público en las Prácticas Docentes desde los Fondos Comunitarios de Conocimiento y el Enfoque Identitario". Revista de Educación 395: 225-50. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2022-395-518

Esteban-Guitart, M., Iglesias, E., Maria Serra, J., i Subero, D. (2022b). Fondos comunitarios de conocimiento e identidad: una aproximación mesogenética a la educación. Antropología y educación, 0, p.1- 11. https://doi.org/10.1111/aeq.12451

Esteban-Guitart, M. (2023). Invisible funds of identity in urban contexts. Urban Education, 58(7), 1449-1469.

Fundación Secretariado Gitano (2020). Propostes de la Fundació Secretariat Gitano per al retorn a les aules 2020. Autor. https://www.gitanos.org/actualidad/archivo/131797.html

Gay, G. (2018). Culturally responsive teaching. Theory, research, and practice (3rd ed.). NewYork: Teachers College Press. https://eric.ed.gov/?id=ED581130

Gonzalez, N. i Moll, L.C. (2002). Cruzando el Puente: Building bridges to funds of knowledge. Educational Policy, 16, 623-641. https://doi.org/10.1177/0895904802016004009

Gutiérrez, K. D. i Vossoughi, S. (2010). Lifting off the ground to return anew: Mediated praxis, transformative learning and social design experiments. Journal of Teacher Education, 61(1–2), 100–117.

Hedegaard, M., i Chaiklin, S. (2005). Radical-local teaching and learning. Aarhus University Press.

Hedegaard, M. i Edwards, A. (2023). Taking children and young people seriously. A caring relational approach to education. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108980869

IDESCAT (2023). Abandonament prematur dels estudis. Per ciutadania. Institut d’Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ue&n=14427

INE (2023). Censo de población y vivienda 2022. Instituto Nacional de Estadística. https://www.ine.es/dyngs/INEbase/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176992&menu=ultiDatos&idp=1254735572981

Lave, J. i Wenger, E. (1991). Participación periférica legítima en comunidades de práctica. En J. Seely, R. Pea, C. Heath, i LA Suchman (Eds.), Aprendizaje situado. Periférico Participación (pp. 89–117). Universidad de Cambridge Prensa.

Ladson-Billings, G. (2014). Culturally relevant pedagogy 2.0: aka the remix. Harvard educational review, 84(1), 74-84. https://doi.org/10.17763/haer.84.1.p2rj131485484751

Lalueza, J.L., Martínez-Lozano, V., i Macías-Gómez-Estern, B. (2019). The transition of Roma children into school: Working relationally across cultural boundaries in Spain. In M. Hedegaard & A. Edwards (Eds.). Supporting Difficult Transitions Children, Young People and Their Carers. (pp. 153-174). London: Bloomsbury. https://www.bloomsburycollections.com/book/supporting-difficult-transitions-children-young-people-and-their-carers/

Lalueza, J.L., Zhang-Yu, C., García-Díaz, S., Camps-Orfila, S. i García-Romero, D. (2019). Fondos de Identidad y el tercer espacio. Una estrategia de legitimación cultural y diálogo para la escuela intercultural. Estudios Pedagógicos 45(1), 61-81 http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052019000100061

Moll, L., Amanti, C., Neff, D. i González, N. (1992). "Fondos de conocimiento para la enseñanza: uso de un enfoque cualitativo para conectar hogares y aulas". La teoría en la práctica 31 (2): 132–41. https://doi.org/10.1080/00405849209543534

Paris, D., i Alim, H. S. (Eds.) (2017). Culturally sustaining pedagogies: Teaching and learning for justice in a changing world. Teachers College Press. https://doi.org/10.22329/jtl.v11i1.4987

Rogoff, B. (2003). The cultural nature of human development. New York: Oxford University Press.

Sebastián, C., Gallardo, G., i Calderón, M. (2016). Sentido identitario de la formación.Una propuesta para articular el desarrollo de la identidad y el aprendizaje en contextos educativos. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 12(3), 2–9

Tudge, J., i Rosa, E. M. (2019). Bronfenbrenner's ecological theory. In S. Hupp & J. Jewell (Eds.), The encyclopedia of child and adolescent development, 1-11. Wiley.

Underwood, C., Mahmood, M. W., i Vásquez, O. (Eds.) (2021). A cultural historical approach to social displacement and university-community Engagement: Emerging Research and Opportunities. IGI Global.

Zancajo, A. i Bueno, C. (2023). L’abandonament a 4t d’ESO: les desigualtats en la transició a l’educació postobligatòria. Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/publicacions/l-abandonament-a-4t-d-eso-les-desigualtats-en-la-transicio-a-l-educacio-postobligatoria

Zhang- Yu , González-Ceballos i Esteban-Guitart (2023). De l’abandonament a les trajectòries d’expulsió escolar. Fundació Jaume Bofill.

Zhang-Yu, C., Vendrell-Pleixats, J., Barreda-Escrig, C., i Lalueza, J.L. (2023). Decentering the ethnocentric gaze: an experience based on funds of knowledge. Athenea Digital 23(1): e3150.

Publicades

19.11.2024

Número

Secció

Monogràfic "Funció social de l'escola. Equitat i inclusió"