La "invenció" del TDAH i la medicalització de la infància

Autors/ores

  • Mª José Cesena Santiago Psicopedagoga. EAP Nou Barris

Paraules clau:

Assessorament psicopedagògic, Educació inclusiva, Salut mental, Societat

Resum

L’article parteix del concepte de construcció social de la malaltia i es cerquen les arrels històriques de la conceptualització del TDAH. En el cas que ens ocupa no hi ha una construcció social, sinó una invenció. S’inventa una malaltia com el TDAH a partir d’una simptomatologia genèrica i sense que s’hagi pogut demostrar de manera evident la seva relació amb alguna lesió cerebral o amb alguna alteració bioquímica. El descobriment de que alguns d’aquests símptomes remeten (temporalment) amb el tractament amb amfetamines i substàncies anàlogues ha reforçat la tesis de que el seu origen es troba en alguna deficiència bioquímica. El creixent nombre de diagnosticats per TDAH i el posterior tractament farmacològic ha obert un important mercat a les multinacionals farmacèutiques que comercialitzen aquest tipus de medicaments. A la part final de l’article s’apunten algunes de les possibles intervencions psicopedagògiques a l’escola amb l’alumnat amb dèficit atencional.

Publicades

31.01.2019

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació