La crisi de la COVID 19 haurà generat una oportunitat per repensar les pràctiques de l'avaluació psicopedagògica en el marc d'una educació més inclusiva?
Una anàlisi des de la perspectiva dels Equips d'Orientació Educativa i Psicopedagògica de la Comunitat de Madrid
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi54.5007Paraules clau:
Avaluació psicopedag`ogica, Educació inclusiva, Necessitats educatives especials, Pandèmia per COVID-19, Orientació educativaResum
Aquest treball forma part d'un projecte ampli relatiu a el paper de l'avaluació psicopedagògica des de la perspectiva dels orientadors responsables d'aquesta avaluació, en el marc del dret a l'educació inclusiva. L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar els canvis generats en l'avaluació psicopedagògica i altres pràctiques d'orientació, concepcions i actituds emergides arran de la situació de tancament de les escoles en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Per a això es va dur a terme un estudi fenomenològic interpretatiu que va recollir l'opinió de 60 orientadors dels Equips d'Orientació Educativa i Psicopedagògica de la Comunitat de Madrid (Espanya) a través de qüestionaris qualitatius, i d'altres 17 orientadors d'aquests equips a través de entrevistes en profunditat. La informació recollida va ser analitzada seguint el mètode d'anàlisi temàtic. Els resultats mostren que la crisi ha proporcionat oportunitats d'aprenentatge, portant en ocasions a qüestionar el discurs dominant de les pràctiques habituals dels orientadors en matèria d'avaluació psicopedagògica. Cal qüestionar-se si la situació que s'ha presentat en el curs 2020/2021 ha permès donar continuïtat a alguns d'aquests pensaments i pràctiques o si, al contrari, la tornada a la rutina les ha reduït a un simple parèntesi.
Referències
Allen, M., ed. (2017). The SAGE Encyclopaedia of Communication Research Methods. California: SAGE Publications.
Amor, A.M., Verdugo, M.A., Calvo, M.I., Navas, P. y Aguayo, V. (2018). Psycho educational assessment of students with intellectual disability: professional-action framework analysis. Psicothema, 30(1): 39-45.
Ballard, K. (2013). Thinking in another way: ideas for sustainable inclusion. International Journal of Inclusive Education17(8), 762-775.
Braun, V., y Clarke, V. (2006). Using Thematic Analysis in Psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101.
Corbin, J., y Strauss, A. (2008). Basics of Qualitative Research. 3rd ed. London: Sage.
Corel, M.J.G. (2018). Repensar la evaluación psicopedagógica para transformarla. Diario de la Educación 21/12/2018. https://eldiariodelaeducacion.com/2018/12/21/repensar-la-evaluacion-psicopedagogica-para-transformarla/
Echeita, G., y Calderón, I. (2014). Obstáculos a la inclusión: cuestionando concepciones y prácticas sobre la evaluación psicopedagógica. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 41. 2 época. Recuperado de www.ambitsaaf.cat
Echeita, G. y Fernández, ML. (2017). Hacia una educación más inclusiva como contexto para el desarrollo de todo el alumnado. En B. G. Bermejo y A. Brioso (coords.), Desarrollos diferentes(pp.201-215). Madrid: Sanz y Torres.
Echeita, G. (2019) Educación inclusiva. El sueño de una noche de verano. Barcelona: Octaedro.
Echeita, E., Simón, C., Martín, E., Muñoz, Y., Palomo, R. y Echeita, R. (2019). El papel de los centros de educación especial en el proceso hacia sistemas educativos más inclusivos. Madrid: Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa.Farrell, P., and Venables, K. (2009). “Can EducationalPsychologist be inclusive?” En P. Hick, R. Kershner y P. Farrel (eds). Psychology of inclusive education (pp.117-126). Abington: Routledge.
Flick, U. (2015). El diseño de investigación cualitativa. Madrid: Morata.
Kahneman, D. (2011). Thinking fast y slow. New York: Farrar, Straus y Giroux.
Kvale, S. (2011). Las entrevistas en investigación cualitativa. Madrid: Ediciones Morata.
Leóntiey, A.N. (1981). Problems of the Development of the Mind. Moscow: Progress.
LOGSE (1990). Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo.
LOMLOE (2020). Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
Marchesi, A. y Martín, E. (1998). Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial.
Martín, E. y Solé, I. (2011). Un modelo educativo para la orientación y el asesoramiento. En E. Martín e I. Solé (Coords.), Orientación educativa. Modelos y estrategias de intervención (pp. 13-32). Barcelona: GRAÓ.
Martínez, B. (2011). Luces y sombras de las medidas de atención a la diversidad en el camino de la inclusión educativa. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 25(1), 165-183.
MEC (1996). La Evaluación Psicopedagógica: Modelo, orientaciones, instrumentos. Madrid: Secretaría General de Educación y Formación Profesional, CIDE.
Palomo, R., Simón, C. y Echeita, G. (2019). Los servicios de orientación educativa y psicopedagógica ante el desarrollo de una educación más inclusiva. ¿Es hora de replantearse la forma de entender e implementar algunas de sus prácticas más comunes? Educar y orientar, 11, 55-59.
Sandoval, M., Simón, C. Echeita, G. (2019). Orientación educativa y atención a la diversidad des de la orientación educativa. Madrid: Síntesis
Schön, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. New York: Basic Books.
Slee, R. (2019). “Belonging in anage of exclusion” International Journal of Inclusive Education, 23(9), 909-922.
Simón, C., Giné, C. y Echeita, E. (2016). Escuela, Familia y Comunidad: Construyendo Alianzas para Promover la Inclusión. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 10 (1), 25-42.
Simón, C., Barrios, A., Gutiérrez, H. & Muñoz, Y. (2019). Equidad, educación inclusiva y educación para la justicia social. ¿Llevan todos los caminos a la misma meta? Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 8(2), 17-32.
Smith, J., Flowers, P. y Larkin, M. (2009). Interpretative Phenomenological Analysis: Londres: SAGE.
UN General Assembly (2006). Convention on the Rights of Personswith Disabilities, 13 December 2006, A/RES/61/106.
UN CRPD (Committee on the Rights of Persons with Disabilities) (2018). Inquiry concerning Spain carried out by the Committee under article 6 of the Optional Protocol to the Convention.
UNESCO (1994). Declaración de Salamanca y Marco de Acción para las necesidades educativas especiales. París: UNESCO.
UNESCO (2020). Informe de seguimiento de la educación en el mundo 2020. Inclusión y educación: Todos, sin excepción.
Watkins, A. (2007). Assessment in Inclusive Settings: KeyIssues for Policy y Practice. Odense, Denmark: European Agency for Development in Special Needs Education.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
