Aprendre a partir de textos: preguntes per fomentar l'aprenentatge

Autors/ores

  • Isabel Solé Catedràtica jubilada de psicologia de l'educació. Universitat de Barcelona

Paraules clau:

Lectura, Preguntes d'accés a la informació, Preguntes interpretatives, Preguntes crítiques, Aprenentatge profund

Resum

Després d'una breu referència al que suposa “llegir per aprendre”, l'article se centra en l'anàlisi dels diversos tipus de preguntes que és possible plantejar a propòsit d'un text que es proposa amb la finalitat d'aprendre (preguntes d'accés a la informació, d'interpretació i preguntes crítiques o valoratives), així com en els diversos moments del procés de lectura en què poden ser formulades. Es descriu l'efecte potencial, tant del tipus de pregunta com de la seva ubicació, en l'aprenentatge dels estudiants, i s'anima a fomentar la reflexió del professorat sobre aquesta estratègia, que ja forma part de la seva pràctica, amb la finalitat d'optimitzar-la.

Referències

Basaraba, D., Yovanoff, P., Alonzo, J., & Tindal, G. (2013). Examining the structure of reading comprehension: do literal, inferential, and evaluative comprehension truly exist?. Reading and Writing, 26(3), 349-379. doi:10.1007/s11145-012-9372-9

Carlino, P. (2013) Alfabetización académica 10 años después. Revista Mexicana de Investigación Educativa. 18, 57, 355-381 Cassany, D. (2011) En_linia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.

Daines, D. (1986). Are teachers asking higher-level questions? Education, 106, 368-374.

Goldman, S. R.; Durán, R. P. (1988). Answering questions from oceanography texts: Learner, task and text characteristics. Discourse Processes, 11, 373–412. doi:10.1080/01638538809544710

Guszak, F. J. (1967). Teacher questioning and reading. Reading Teacher, 21, 227-234. Kozulin, A. (2000). Instrumentos psicológicos. Barcelona: Paidós.

Norris, S.P. & Phillips L.M. (2009) Scientific Literacy. In D.R. Olson & N. Torrance (Eds) The Cambridge Handbook of Literacy. NY: Cambridge University Press.271-285

O'Flahavan, J. F., Hartman, D. K., & Pearson, P. D. (1989). Teacher questioning and feedback practices after the cognitive revolution: Replication and extension of Guszak's (1967) study. Center for the Study of Reading Technical Report; no. 461

OCDE (2016 a) Panorama de la educación. Indicadores de la OCDE. 2016. Informe español

http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/eag/panorama2016okkk.pdf?documentId=0901e72b82236f2b

Pozo, J.I. (2016) Aprender en tiempos revueltos. Madrid: Alianza.

Raphael, T. E.; Au, K. H. (2005). QAR: Enhancing comprehension and test taking across grades and content areas. The Reading Teacher, 59(3), 206-221. doi: 10.1598/RT.59.3.1

Rouet, J. F. (2006). The skills of document use: from text comprehension to Web-based learning. Mahwah, NJ: Erlbaum.

Saiz Serrano, J. (2011) Actividades de libros de texto de Historia,competencias básicas y destrezas cognitivas, una difícil relación: análisis de manuales de 1º y 2º de ESO. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, 25 (37-64)

Sanchez, E., (Coord), García, R. & Rosales, J. (2010) La lectura en el aula: Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: GRAÓ.

Shanahan, T. (2014). How and how not to prepare students for the new tests. The Reading Teacher, 68, 184-188.

Shanahan, T., & Shanahan, C. (2008). Teaching disciplinary literacy to adolescents: Rethinking content-area literacy. Harvard Educational Review, 78(1), 40-59. http://dx.doi.org/10.17763/haer.78.1.v62444321p602101

Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: GRAÓ.

Solé, I. (2014) El aprendizaje de la competencia lectora. En C. Lomas (Ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Pp. 84-95. Barcelona:Octaedro.

Solé, I. (Coord.), Castells, N.; Miras, M.; Lordán, E. y Nadal, E. (en prensa) Leer, comprender y aprender. Propuestas para favorecer el aprendizaje a partir de textos. Barcelona: Horsori.

Publicades

26.11.2018

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació