Les tutories personalitzades sistemàtiques, una eina per l’atenció a la diversitat

Autors/ores

  • Manel Seguer Caballé Psicopedagog, exdirector EAP Sant Boi de Llobregat

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi51.1423

Paraules clau:

Atenció a la diversitat, Tutoria, Comunicació, Construcció relacions a l’ensenyament/aprenentatge

Resum

L’article mostra la intervenció al voltant de les Tutories Personalitzades Sistemàtiques (TPS) i la seva implementació en centres d’Infantil i Primària, així com la seva Institucionalització en el si dels centres. Així mateix, la visió que es dona és a partir de la intervenció assessora del psicopedagog de l’EAP i es mostra el procediment a desenvolupar per a institucionalitzar el citat projecte en un centre. S’entén les TPS com una eina per atendre la diversitat de l’aula i el centre. Partint de la concepció constructivista d’ensenyament i aprenentatge es postula que la construcció de coneixements, el procés de generar significats compartits, l’objectiu d’aconseguir aprenentatges funcionals, … són elements necessaris però no suficients a l’hora d’analitzar la situació de l’alumne/aprenent. Cal incorporar la variable de la comunicació, la relació i les emocions entre docent i alumne. La utilització de les TPS seria un element per a contemplar-ho. Es defineix la TPS com aquell espai de trobada docent-alumne, de caire individual i sistemàtic amb periodicitat establerta -cada setmana, cada dos o cada tres- durant tot el curs. Aquest espai de trobada es contempla per a cada tutor de grup-classe (1 sessió setmanal) i s’incorpora a l’organització setmanal horària per la cap d’estudis a l’inici de curs. El manteniment del sentit de la TPS així com la millora d’elles en situacions complexes d’alumnes es realitza a través de dues reunions de tots els tutors de l’etapa, la cap d’estudis i el psicopedagog de l’EAP. Són unes reunions on es proposa la pràctica reflexiva dels docents amb l’assessorament del professional de l’EAP. A final de curs es realitza l’avaluació de l’experiència a través d’enquestes a l’alumnat inclòs en el projecte, els tutors que l’han dut a terme i les famílies d’aquell alumnat. Cal dir que les valoracions, segons ens mostren les dades dels 10 anys d’aplicació en algunes escoles de Sant Boi de Llobregat, són altament positives. Finalment s’expliciten estratègies a utilitzar dins les sessions de les TPS.

Referències

Ainscow, M. et al (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea.

Campion, J. (1987). El niño en su contexto. Barcelona: Paidós/MEC.

Delfos, MF (2009). Cómo conversar con niños entre los 4 y los 12 años. Madrid: Pirámide.

Oates, J. Ed. (2007). La primera infància en perspectiva. Milton Keynes: The Open University.

Saumell, C. (2007). Escolta'm. La resiliència afectiva en l'acció tutorial. Llicència d'estudis. Barcelona. Departament d'Educació Generalitat de Catalunya.

Selvini Palazzoli, M. et al (1985). El mago sin magia. Buenos Aires: Paidós.

Watzlawick, P. et al (1991). Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder.

Publicades

07.11.2019

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació