Relats de docents

PROTAGONISTES

Resum

PRESENTACIÓ

Tots recordem de manera especial l’any passat. La pandèmia ha deixat una marca a les nostres vides i estem aprenent a conviure-hi. Tots recordem un dia o altre. Pels mestres de Catalunya, la data que sempre els quedarà en el record és el 12 de març, dia que es va anunciar que tancaven les escoles i instituts per protegir-nos a tots del virus Covid-19. Des de la revista hem demanat a alguns professionals de l’educació la seva vivència al llarg del confinament i el retrobament amb l’alumnat. Tots parlen del mateix però cadascun d’ells incorpora un angle diferent a la seva mirada. Per això són visions complementàries i totes elles molt interessants. L’anunci sobtat de la notícia del tancament sine die de les escoles, segons expliquen, els va provocar desconcert, caos, por, angoixa, incertesa, sentiments segurament compartits amb molta part de la població. Aviat però, les escoles en general van mostrar una gran capacitat d’adaptació a una situació totalment nova, posant en marxa nous models de comunicació, nous mètodes de treball i l’establiment de nous vincles. Igualment com el món sanitari, el món de l’educació ha hagut de trobar noves maneres de fer la seva feina. Els ha calgut imaginació i reinventar-se. Els relats deixen entreveure el valor de l’educació presencial: la gran vivesa de l’escola, la importància dels vincles i relacions que s’hi donen, la gran quantitat de coses que passen en el dia a dia i també l’interès de les propostes didàctiques que s’ofereixen a l’alumnat. Moltes d’aquestes situacions especials s’han perdut durant el confinament, però alguns mestres assenyalen que, per necessitat, han buscat i trobat altres maneres de fer, altres estratègies que potser tampoc ells sabien que podien existir. Un dels aspectes que comenten alguns mestres i famílies és que el confinament ha estat una finestra que ha permès conèixer millor la realitat de l’alumnat, el seu entorn, la seva família, i en alguns casos, ha permès millorar la relació família/escola. Molts mestres expliquen amb molta sensibilitat l’emoció del retrobament amb l’alumnat després del confinament. Són situacions que tampoc oblidaran. El somriure en directe a les seves cares i també a les dels seus pares i mares va poder alleujar la duresa de la relació establerta a través de les pantalles que, inevitablement, es va fer usual. Finalment volem comentar que en el nostre context, la tornada a l’escola ha estat força exitosa. Pel que diuen les autoritats hi ha hagut un percentatge petit de grups escolars que han hagut de tornar a una escola del confinament, a distància. Sembla que s’ha encertat en l’organització i el funcionament a les escoles i hem d’agrair l’estricte compliment d’aquesta difícil normativa per part del professorat que ha permès que estiguem tenint un curs 2020/21 que s’aproxima a una escola “normal”. La impressió és que s’ha aconseguit fer viure a l’alumnat gairebé totes les coses bones que implica viure l’escola. No podem deixar de comentar tampoc la gran capacitat d’adaptació que ha tingut l’alumnat i que també forma part del relatiu èxit de tota aquesta aventura. Seguim doncs, amb la presentació d’una sèrie de relats de professionals (mestres, professors, orientadors) que treballen a l’escola i que ens expliquen les seves vivències en l’inici i durant el confinament i la represa de les classes durant aquest curs 2020/2021. Tots ells mereixen el nostre aplaudiment com a mostra d’agraïment.

Eulàlia Bassedas (Consell de Redacció)