Una reflexió sobre l'ús de les proves estandarditzades en l'avaluació a l’atenció primerenca
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi56.5040Paraules clau:
Atenció primerenca, Avaluació sistèmica, Proves estandaritzades, Escales de desenvolupament, Opinió orientadoresResum
L'objectiu d'aquest treball és compartir una reflexió sobre la importància de l'avaluació a Atenció Primerenca, centrant-nos en una anàlisi de les escales de desenvolupament més utilitzades actualment. Per això, duem a terme una investigació en què recollim les opinions de 24 orientadores[1] que treballen a Atenció Primerenca, per realitzar una anàlisi a fons de les característiques de les quatre escales més utilitzades per les entrevistades. Seguidament, analitzem les característiques de les escales més utilitzades, tenint en compte l'any de publicació, l'orientació teòrica, la investigació que les sustenta, els diferents apartats, les característiques del barem etc. Els resultats mostren un panorama complex en què no hi ha una homogeneïtat en els objectius ni en les dimensions que cal avaluar. En la mateixa línia, observem l'absència de la família i dels contextos de desenvolupament a totes les escales. D'altra banda, detectem una manca de reflexió explícita sobre les concepcions del procés d'avaluació i les conseqüències d'aquesta. S'hi inclou una discussió sobre els aprenentatges que es deriven d'aquestes anàlisis per proposar una avaluació respectuosa que inclogui aspectes rellevants per a la presa de decisions.
Referències
Barrantes, R., Medina A., y Rupérez N., (2021). El cuerpo del niño nos cuenta una historia. El análisis de sus necesidades en el ámbito educativo desde una mirada sistémica. Cap. 8, 99-114. En Piro, M.C. y Alessandroni, N. (Eds.) (2021). Cuerpo, época y presentaciones sintomáticas actuales: Interrogantes y desafíos en psicopatología infanto-juvenil. EDULP – Editorial de la Universidad Nacional de La Plata.
Bian, X. Y., Chen, J. & Chen, J. Y. (2013). 年龄与发育进程问卷-第三版 (中文版). 上海: 上海世纪出版社股份有限公司科学技术出版社.
Bricker, D. (2002). Assessment, Evaluation, and Programming System for Infants and Children.2ª ed. Baltimore: Brookes.
Bronfenbrenner, U. (1979). The ecology of human development. Cambridge: Harvard University Press.
Colomer, T., Masot, M.T., & Navarro, I. (2005). «La evaluación psicopedagógica». En Bonals, J., Sánchez-Cano M., (coords.). La evaluación psicopedagógica (Vol. 208). Barcelona: Graó.
Dalmau-Montala, M., Balcells-Balcells, A., Giné Giné, C., Cañadas Pérez, M., Casas Masjoan, O., Salat Cuscó, Y., Ferré Cruz, V., & Calaf Montserrat, N. (2017). Cómo implementar el modelo centrado en la familia en atención temprana. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 33(3), 641–651. Recuperado de: https://doi.org/10.6018/analesps.33.3.263611DMSCA, M. (2009). Escalas McCarthy de Aptitudes y Psicomotricidad para Niños. Madrid: TEA ediciones.
Echeita, G. &Calderón, I. (2014). Obstáculos a la inclusión: cuestionando concepciones y prácticas de evaluación psicopedagógica. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 41, 2 época, 3-12. Recuperado de: https://www.researchgate.net/publication/262763685_Obstaculos_a_la_inclusion_ cuestionando_concepciones_y_practicas_de_evaluacion_psicopedagogica
Gutiez, P. & Ruiz, E. (2012). Orígenes y Evolución de la Atención Temprana. Una Perspectiva Histórica de la Génesis de la Atención Temprana en Nuestro País. Agentes Contextos y Procesos. Psicología Educativa Vol. 18, n.° 2, 107-122.
Josse, D. (1999). Escala de desarrollo psicomotor de la primera infancia (BLR: Brunet Lézine Revisado). Psymtéc.
Liu, Y. (2020). “Una revisión crítica de las escalas de evaluación del desarrollo más utilizadas en atención temprana”. Trabajo Fin de Máster. Repositorio Universidad Autónoma de Madrid.
https://repositorio.uam.es/handle/10486/129794
Martín, E., Perdices, C. & San Román, A. (2019) Inclusión Educativa en España. Opinión y debate. Educar y Orientar, 11, 22-26.
Moreno-Núñez, A., Murillo, E., Casla, M. & Rujas, I. (2021). The multimodality of infant's rhythmic movements as a modulator of the interaction with their caregivers, Infant Behavior and Development, 65, 101645. https://doi.org/10.1016/j.infbeh.2021.101645
Morin, E. (1999). La tête bien faite. Reprenser la réforme. Réformer la penseé. Paris: Editions du Seuil.
Newborg, J. (1998). Inventario de desarrollo Battelle. Madrid: TEA ediciones.
Nieto, C. & Campos, R. (2021). Early motor copying behaviours: analysis of theirfunctions and relationship with language. Early Child Development and Care. DOI: 10.1080/03004430.2021.2007904
Palomo, R. (2019). Identificando necesidades y barreras para una evaluación inclusiva. Entre la teoría y la práctica (pp.141-170). En Monarca, H., Gorostiaga, J.M. & Pericacho, F.J. (coord..). Calidad de la educación: aportes de la investigación y la práctica. Madrid: Dykinson. Recuperado de: https://www.researchgate.net/profile/Hector-Monarca/publication/331100185_CALIDAD_DE_LA_EDUCACION_APORTES_DE_LA_ INVESTIGACION_Y_LA_PRACTICA/links/5f9ee96f92851c14 bcf8e893/CALIDAD-DE-LA-EDUCACION-APORTES-DE-LA-INVESTIGACION-Y-LA-PRACTICA.pdf#page=141
Ribeiro, R. (2015). Antena detectora de naturalizaciones acríticas. Patologización de la infancia cotidiana. Teoría y Crítica de la Psicología nº5, 148–156.
Rodríguez, C. & Moro, C. (1998). El mágico número tres. Cuando los niños aún no hablan. Barcelona: Paidós.Rodríguez; C. & de los Reyes, J.L. (coord.) (2021). Los objetos sí importan. Acción educativa en la escuela infantil. Barcelona: Horsori.
Roid, G. H., &Sampers, J. L. (2011). Merrill-Palmer-R. Escalas de desarrollo. Madrid, España: TEA.
Simón, C., Palomo, R. & Echeita, G. (2019). Los servicios de orientación educativa y psicopedagógica ante el desarrollo de una educación más inclusiva. Educar y Orientar, 11, 54-58. Recuperado de: https://www.researchgate.net/profile/Cecilia-Simon-Rueda/publication/343587346_Los_servicios_de_orientacion_educativa_y_psicopedagogica _ante_eldesarrollo_de_una_educacion_mas_ inclusiva/links/5f32d85292851cd302ef20cf/Los-servicios-de-orientacion-educativa-y-psicopedagogica-ante-el-desarrollo-de-una-educacion-mas-
inclusiva.pdf
Untoiglich, G. (2020) ¿Cómo cuidamos a nuestras infancias en tiempos de la maquinaria medicalizadora? Revista Pensamiento Psicoanalítico, 3, 53-68. Recuperado de: http://pensamientopsicoanalitico.es/wp-content/uploads/2020/12/07-art4.pdf
Vygotski, L.S. (1930/1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Cambridge: Harvard University Press.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
