L’ acompanyament com a garantia d’inclusió. Història d’un cas

Resum

Garantir l’equitat, la inclusió i l’acompanyament de l’alumnat en la seva transició a la vida adulta és un dels objectius prioritaris del sistema educatiu, així com un dels reptes de tota la comunitat educativa. En el present article s’exposen les actuacions d’orientació educativa que es duen a terme a l’Institut Miquel Tarradell del barri del Raval de Barcelona, categoritzat com de màxima complexitat.

Per tal d’aconseguir aquesta fita, es parteix de la contextualització del centre i de l’anàlisi de les dificultats amb què es pot trobar l’alumnat durant el procés d’orientació i continuïtat educativa, per donar pas a l’explicació, en primera persona, de les pràctiques desenvolupades al centre en matèria d’orientació. Es posa èmfasi en el projecte de convivència i de tutories individuals com a eixos vertebradors de la seva línia pedagògica que ajuden a la creació de vincles i a la cohesió social, però s’expliquen altres pràctiques que també configuren els seus trets d’identitat, com la connectivitat amb altres entitats del barri i el treball en xarxa. Es parla des de l’experiència d’uns professionals que centren els seus esforços en l’acompanyament acadèmic i personal de l’alumnat des d’una perspectiva integradora i transversal per atendre a la diversitat que els envolta.

No es pretén establir fórmules màgiques sinó mostrar la realitat d’aquest institut. Les pràctiques que es descriuen, per tant, han de ser enteses en el context en què s’emmarquen.