La música més enllà de l’emoció i el benestar
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi60504971Paraules clau:
música, educació musical, beneficis, etapes de la vidaResum
Aquest article exposa la funció educativa que, en els darrers anys, la música ha jugat i que en un futur pot o hauria de jugar. Es contrasten els avenços científics que ens constaten els beneficis que la pràctica musical aporta a totes les etapes de la vida com a procediment per al desenvolupament d'altres competències a més de la competència artística, una competència imprescindible per al desenvolupament cognitiu, emocional i social de les persones.
Referències
Arús, E. (2024). Entrevista a Pep Alsina. Eufonía. Didáctica de la Música, 100, 88-90.
Barenboim, D. (2008). El sonido es vida. Barcelona: Belacqva documentos.
Bisquerra, R. (2017). Música y educación musical. Eufonía. Didáctica de la música,71 , 43-48.
Caracci, C., Martel, K., Le Normand, M.T. (2022). The positive learning transfer from a musical play early-learning system to young children’s linguistic and spatial skills. Music Education Research, 24 (4) , 494-511. https:/doi.org/10.1080/14613808.2022.2076820
Cason, N. y Schön, D. (2012). Rhythmic priming enhances the phonological processing of speech. Neuropsychologia, 50 (2), 2652-2658.
Chmiel, A., Kiernan, F., Ramallo, H.D. y & Davidson, J.W. (2024). Musical Activity as Avoidance-Based Emotion Regulation During the COVID-19 Pandemic: Evidence Across Continents. Empirical Studies of the Arts, 42 (2), 412-438.
Fortuna, S., y & Nijs, L. (2020). Children’s representational strategies based on verbal versus bodily interactions with music: an intervention-based study. Music Education Research, 22 , 107 – 127 .
Gillanders, C., Casal De La Fuente, L. (2020). Enhancing mathematical thinking in early childhood through music. Pedagogies, 15 (1), 60-79. https:/doi.org/10.1080/1554480X.2019.1673167.
Grandjean, D. y Labbé, C. (2017). The impact of Dalcroze Eurhythmics on the development of self-representations and social comperencies. En Del Bianco, S., Morggeneng, S. et Nicolet, H. (coord.) Pedagogie, art et science: l’apprentissage par et pour la musique selon la méthode Jaques-Dalcroze, 89-108. Droz.
Gruhn, W. (2005). Children need music. International Journal of Music Education, 23 (2), 99-101.
Habegger, L. (2010). Number concept and rhythmic response in early childhood. Music Education Research, 12 (3), 269 - 280.
Hallam, S. y Himonides, E. (2022). The power of music: an exploration of the evidence. Open Book Publishers.
Hidalgo, C. y Schön, D. (2019). Música y plasticidad cerebral: La música al rescate del lenguaje. Eufonía. Didáctica de la música, 79, 41-48.
Imberty, M. (2000). Text introductif: Vers une Psychologie des Systèmes Dynamiques en Musique. En Miroudot, L., Structurartion Mélodique et Tonalitéchez l’Enfant. Paris: L’Harmattan.
Jauset, J.A. (2017). ¿La música distrae? Editorial Círculo Rojo.
Juslin, P.N. (2005). From mimesis to catharsis: expression, perception, and induction of emotion in music. En Miel, D., MacDonald, R., y Hargreaves, D.J. (Eds.). Musical communication . Oxford University Press, 85-115.
Lacárcel, J (2003). Psicología de la música y emoción musical. Educatio, 20-21, 213- 226.
Lecaunet, J.P. (1996). Prenatal auditory experience .En Deliège, I., y Sloboda, J. (eds) Musical beginnings, origins and development of musical competence. Oxford University Press, 3-34.
Liu, H. (2024). Using artificial intelligence to analyze and classify music emotion. Journal of Computational Methods in Sciences and Engineering, 24 (4-5), 2611-2628.
Malbrán, S. (2002). Tapping in time: A Longitudinal Study at the ages three to five years. Bulletin of the Council for Research in Music Education, Special Issue, 153-154.
Malloch, S. y Trevarthen, C. (2009). Musicality: Communicating the vitality and interests of life. En S. Malloch , S y C. Trevarthen, C. (eds.), Communicative Musicality. Exploring the basis of human companionship. Oxford University Press, 1- 11.
Martenot, M. (1993). Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.
Moog, H. (1976). The musical experience of the Pre-scool child . Schott.
Oriola, S. y Gustems, J. (2015). Educación emocional y educación musical. Eufonía. Didáctica de la música, 64, 1000. https:/doi.org/ DOI: 10.1340/RG.2.1.5159.4948 .
Palacios, F. (2004). La brújula al oído. Vitoria. AgrupArte.
Papatzikis, E. (2014). Música en Artes y emociones que potencian la creatividad. Informe Fundación Botín 2014.
Papousek, H. (1996). Musicality in infancy research: biological and cultural origins of early musicality. En Deliège I. y Sloboda, J. (eds). Musical beginnings, origins and development of musical competence. Oxford University Press, 37-55.
Piernagorda, R. (2023). Música a l’escola. Per a què? Tesis doctoral. Universitat Ramón LLull.
Sabbatella, P.L. (2022). Música y salud en la infancia. Revista Eufonía. Didáctica de la Música, 93 , 42-48.
Schafer, R. M. (1975). El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
Storr, A. (2002). La música y la mente. Barcelona: Paidós.
Trombetti, A., Hars, M., Herrmann, F., Ferrari, S., Rizzoli, R., Kressig, R. (2017). Prévention des chutes par une méthode d’exercice en musique (Rythmique Jaques-Dalcroze). En Del Bianco, S., Morgenegg, S. et Nicolet, H. Pédagogie, art et science: l’apprentissage par et pour la musique selon la méthode Jaques-Dalcroze , 121-129.
Vigotsky, L.V. (2001). La imaginación y el arte en la infancia. Méjico: Ediciones Coyoacán.
Viñas, F.; Viladot, L. y Casals, A. (2022). Emerging critical events in creative processes involving music, dance and mathematics in the school. International Journal of Music Education,40 (2), 228-243.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 AMBITSAAF; Eugènia Arús
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
