Creences i actituds de les famílies i inclusió educativa i social dels infants amb retard de desenvolupament
Paraules clau:
Família, Discapacitat, Educació inclusiva i socialResum
Les creences i les actituds de les famílies amb un infant amb retard de desenvolupament poden ser barreres o suports per la seva inclusió educativa i social. La història recent ens mostra que no és possible realitzar un canvi social i educatiu cap a la inclusió sense la participació activa de les famílies. Els estudis realitzats ens diuen que les famílies no sempre fan una aposta decidida per la inclusió, especialment, cap a la inclusió educativa. En aquest article fem una revisió de diferents treballs sobre les creences i actituds de les famílies amb infants amb retard de desenvolupament per tal de conèixer com aquestes actuen com a suport o com a barrera cap a la inclusió educativa i social. A partir d’aquest anàlisis proposem algunes orientacions per poder treballar amb les creences i actituds de les famílies que puguin servir com a recursos als professionals per tal de poder-les ajudar en la inclusió educativa i social del seus infants.
Referències
AINSCOW, M. 2001. “Desarrollo de escuelas inclusivas: ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares”. Madrid: Narcea.
BAGNATO, SJ. 2007. “Authentic Assessment for Early Childhood Intervention: Best Practices”. New York, NY: Guilford Press, Inc.
BARTON, L. and FUNDACIÓN PAIDEIA, 1998. Discapacidad y sociedad. La Coruña: Fundación Paideia.
BOOTH, T., AINSCOW, M., UNIVERSITAT DE BARCELONA and CATALUNYA, 2004. Índex Per a La Inclusió. Barcelona: Ice-Ub.
COLL, C., POZO, J.I., SARABIA, B. i VALLS, E.1994. Los Contenidos de la Reforma. Enseñanza y aprendizaje de conceptos, procedimientos y actitudes. Ediciones Santillana.
DALLOS, R. 1996. “Sistema de creencias familiares. Terapia y cambio” Paidos.
DOMENNECH, A, i MOLINER, O. 2013. Families Beliefs About Inclusive Education Model. 5 th World Coference on Education Sciences. WCES 2013.DUNTS C.J. y TRIVETTE, C.M. 2009. Capacity-building family systems intervention practices. Journal of Family Social Work, 12 (2), 119-143.
DYSON, A. i MILLWARD, A.2000. “Schools and special needs: Issues of innovation and inclusion”. London: Paul Chapman.
ECHEITA SARRIONANDIA, G., 2006. Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Madrid: Narcea.
GARCÍA DE LA CRUZ, J. J. and ZARCO, J. 2004. El Espejo social de la mujer con gran discapacidad: barreras sociales para retornar a una vida normal. Madrid: Fundamentos.
GARCÍA DE LA CRUZ, J. J. and ZARCO, J., 2007. La familia discapacitada. 1ª edn. Madrid: Fundamentos.
GIMENO, A., 1999. La Familia: el desafío de la diversidad. Barcelona: Ariel.
GINÉ, C., 2005. Aportacions a la comprensió, construcció i manteniment d'una escola per a tots. Barcelona: Associació Catalana de Professionals dels EAP (ACPEAP).
GINÉ, C. 1998. “El paper de la familia i entorn microcultural en els procesos d’integració. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona. Spain. Educar 22-23, pàg. 119-137.
GONZÁLEZ, C. 2004. “Transformación y resiliéncia en familias desplazadas por la violencia hacia Bogotá”. Revista de Estudios Sociales, 18, 123-130
GRUPO DE ATENCIÓN TEMPRANA (GAT) 2011. “La Primera Noticia. Estudio sobre los procedimientos profesionales, las vivencias y las necesidades de los padres cuando se les informa de que su hijo tiene una discapacidad o trastorno de desarrollo”. Real Patronato sobre la discapacidad
GUIX, X. 2005. “Si no lo creo no lo veo”. Editorial Cranica.
LEYSER, Y. & KIRK, R. 2004. “Evaluating inclusión and examination of parents views and factors influencing their perspectives”. International Journal of Disability Devolopment and Education, 51, pàg. 271-285.
LOGAN, K.R. et al. (1995). “How inclusion built a comunity of learners. Educational Leaderships, 52 (4) 42-44.
LÓPEZ, M., MARTÍN, E., MÓNTERO, N., I ECHEITA, G. 2013. “Concepciones psicopedagógicas sobre los procesos de inclusión educativa”. Inexe. UAM. Universidad Autónoma de Madrid.
MAYO, E. 2010. La Familia ante la discapacidad visual de un hijo: reacciones, afrontamiento y clima. Tesis Doctoral.
NAVARRO GÓNGORA, J. 2004. “Enfermedad y Familia: Manual de Intervención Psicosocial” Ediciones Paidós Ibérica S.A.
ORTEGA Y GASSET, JOSÉ. 2005. “Ideas y creencias (Y otros ensayos de Filosofía)”. Alianza Editorial.
PANIAGUA, G. 1999. “Las familias de niños con necesidades educativas especiales. En Á. Marchesi, C. Coll & J. Palacios (Comps.), Desarrollo psicológico y educación, III. Trastornos del desarrollo y necesidades educativas especiales” (2ª ed.) (pp. 469-493). Madrid: Alianza
PUJOLÀS, P. and LAGO, J.R.(2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d'unes experiències. Vic: Eumo.
ROCA, M. (2008). Un altre viatge a Ítaca. La gestió de la pluridiscapacitat a la família. Tesis Doctoral. Universitat Rovira i Virgili
RUIZ, B. 2000. El SIDA como una enfermedad estigmatizadora: creencias y prejuicios. Tesis de Maestría en Psicología Social. Facultad de Psicología. Mexico. U.N.A.M.
STAINBACK, S.B., 2001. “L’educació inclusiva: definició, context i motius”. Suports vol: 5 núm., p 18- 25. Primavera 2001
VARGAS, M. 2013. “Curs biogràgic Narratiu”. Universitat de Vic
VERDUGO, M.A. (1995). “Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras”. Madrid Siglo XXI
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
