Ensenyar la llengua oral

Autors/ores

  • Juli Palou Sangrà Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona

Resum

Un dels aprenentatges bàsics que els alumnes han de realitzar durant l'escolarització obligatòria és aprendre a parlar a distància de la realitat. Per això cal que des de les diferents disciplines s'afavoreixi un espai discursiu en què sigui possible contrastar representacions a partir de la interacció. En aquest article tractem en primer lloc sobre la relació entre la llengua oral i la llengua escrita, per destacar la necessitat de sortir de la dicotomia i apuntar què és el que comparteixen i allò en el que difereixen. A partir d'aquí, posem en consideració les principals raons que justifiquen una didàctica específica de la llengua oral. En el tercer apartat indiquem quatre qüestions fonamentals que ha de contemplar aquesta didàctica: la creació d'espais discursius, la mobilització de sabers específics en contextos també específics i la necessitat de reflexionar sobre l'ús.

Referències

BALLESTEROS, C. i PALOU, J. (2002). “Les creences dels professors i l’ensenyament de la llengua oral”. A VILÀ, M. (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó.

BAKHTINE, M. (1979). Estética de la creación verbal. Madrid: Siglo XXI, 1992.

CAMBRA, M. i FONS, M. (2006). “Interacción en el aula de acogida, Creencias de profesores de lenguas sobre el plurilingüismo en la escuela”. A CAMPS, A. (coord.) Diálogo e investigación en las aulas. Investigaciones en didáctica de la lengua. Barcelona: Graó.

CAMPS, A. (coord.); GUASCH, O; MILIAN, M i RIBAS, T. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Barcelona: Graó.
De PIETRO, J.-F. I WIRTHNER, M. (1996). “Oral et écrit dans les représentations des enseignants et dans les pratiques quotidiennes de la classe de français”. A Tranel, núm.25. DOLZ, J. i SCHNEUWLY, B. (1998). Pour un enseignement de l’oral. Initiation aux genres formels à l’école. ESF. (versió catalana a Biblioteca Sanchís Guarner, amb presentació d’Isabel Rios i Vicent Salvador, 2006).

GARCIA-DEBANC, C. i PLANE, S. (coord.) (2004). Comment enseigner l’oral à l’école primaire? París: Hatier.
JORBA, J.; GÓMEZ, I. i PRAT, A. (eds.) (1998). Parlar i escriure per aprende. Ús de la llengua en situació d’ensenyament-aprenentatge des de les àrees curriculars. Barcelona: ICE-UAB.

KEBRAT-ORECCHIONI, C. (2005). Le discours en interaction. Armand Colin.

MEIRIEU, Ph. (1996). “Accès a la parole et accès au récit”. A Tranel, núm.25.

MERCER, N. (2000). Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Barcelona: Paidós.

NONNON, E. (2004). “Les activitiés de réflexion et d’analyse de l’oral”. A GARCIA-DEBANC, C. i PLANE, S. (coord.) Comment enseigner l’oral à l’école primaire? París: Hatier.

OLSON, D. (1998). El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Barcelona: Gedisa.

PALOU, J i BOSCH, C. (coords.) (2005). La llengua oral a l’escola. 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó.

Descàrregues

Publicades

15.01.2007

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació