La pandèmia, un forat en el llaç social. El treball en xarxa, una resposta

Autors/ores

  • Eugenio Díaz Massó Assessor extern del Grup de Protocols i Treball de casos en Xarxa. Ajuntament de Cornellà

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi54.5004

Paraules clau:

Pandèmia, Llaç social, Ètica, Treball en xarxa

Resum

social; en els nostres cossos, entesos no com a simples organismes, sinó com el lloc on s’allotgen i manifesten els nostres afectes. De fet, el més real del que està passant no és el virus, són els seus efectes en la subjectivitat, i per tant en el malestar d'una civilització, que ha despertat amb el seu propi trauma. Que ha despertat de la son que era possible viure negant que la vida és només contingent. Trobar respostes que s'orientin a la vivificació del llaç social i en les maneres d'intervenir professional és una decisió ètica. El treball en xarxa, és una d'elles.

Davant la repetició compulsiva, la solitud, la incertesa i els greus malestars que l'època ens presenta, el treball col·laboratiu en l'àmbit ciutadà i el treball en xarxa en àmbits professionals són una resposta possible. Hem constatat que amb aquesta experiència (de conversa, de corresponsabilitat; d'aposta per precisar i donar-li dignitat a la particularitat; de desjerarquització del saber) es generen espais i temps de col·laboració que contrarien servituds voluntàries i malviures diversos.

El treball en xarxa se situa en una lògica d'acord amb el vincle social: la lògica qüestió-resposta. Una lògica que, en lloc de pensar les qüestions humanes com un problema, les pensa com un interrogant. Interrogant que, com ens fa saber la psicoanàlisi, és condició mateixa de qualsevol aprenentatge, de rectificacions subjectives, de desig de viure.

Publicades

21.05.2021

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació