Una pausa indefinida

Resum

Aquest darrer any de pandèmia ha dut un munt de canvis a les nostres vides. Les escoles, com a part essencial de la societat, no han pogut quedar-se al marge.

Les direccions dels centres hem canviat les nostres tasques del dia a dia, centrant-nos en organitzar els centres per tal de fer-los el més segurs possibles i, també, en gestionar totes les incessants i inesperades conseqüències de la pandèmia.

Els primers mesos de confinament les escoles es van desdibuixar tot i els intents de mantenir cert ordre de treball i acompanyament amb l’alumnat. Tot i que les valoracions han estat positives, va ser una prova que l’educació infantil i primària ha de ser presencial i de proximitat.

Les direccions hem acompanyat processos socials molt durs durant aquest temps: des de col·laborar en tasques relacionades en assegurar necessitats bàsiques com el menjar o dotar amb els materials i dispositius bàsics necessaris les famílies i els infants més vulnerables, com protegint a infants per tal que no els privin de drets bàsics com el propi de l’educació.

És molt difícil pensar en el futur després de l’experiència recent que ens ha marcat una vida dissenyada a curt termini. Les escoles necessitem urgentment, malgrat que estem sostenint els nostres projectes amb molta decència, poder tornar a la normalitat que ens ajudi a seguir posant els infants i la pedagogia en el centre de l’aprenentatge i de les reflexions i a avançar, també, en tants projectes educatius il·lusionants que s’han anat revisant els darrers anys.