La pedagogia queer com a eina per a una educació inclusiva: Un estudi de cas
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.62.504982Paraules clau:
Educació inclusiva, Educació per a la democràcia, Pedagogia queerResum
Aquesta investigació qualitativa basada en un estudi de cas examina la percepció de la comunitat educativa sobre la diversitat sexe-afectiva i de gènere, així com les barreres que limiten la inclusió de l'alumnat queer en un centre educatiu específic. Amb aquesta finalitat, s'analitza a través de diferents instruments de recollida i anàlisi de dades, la implementació de polítiques inclusives, el currículum, l'ambient escolar i la formació del professorat en un centre educatiu específic.
Els resultats indiquen que, malgrat haver un compromís sòlid amb la inclusió i una percepció positiva de la diversitat LGTBI+, persisteixen barreres significatives, com la falta de capacitació del professorat o la normalització de la violència verbal. Aquestes limitacions mostren la necessitat d'integrar de manera sistemàtica la pedagogia queer en les polítiques i les pràctiques educatives, per a avançar cap a una cultura de centre més respectuosa amb la diversitat. D'aquesta manera, es promou una educació inclusiva i democràtica.
Referències
Ainscow, M., Dyson, A., Goldrick, S., &West, M. (2013). Promoviendo la equidad en educación. Revista de investigación en educación, 11(3), 44-56.
Alba, C., y Nind M. (2020). El giro inclusivo en la investigación socioeducativa. En J. M. Sancho y otros (Coord.) Caminos y derivas para otra investigación educativa y social (pp. 109-122). Octaedro.
Berná, D., Cascone, M. y Platero, R. (2012). ¿Qué puede aportar una mirada queer a la educación? Un estado de la cuestión sobre los estudios sobre la LGTBfobia y educación en el Estado español. The Scientifc Journal of Humanistic Studies ,6 (4).
Bisquerra, R. (Coord.). (2009). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.
Butler, J. (2007). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Butler, J. (2021). Deshacer el género. Paidós.
Carabantes, E., y Contreras-Salinas, S. (2020). Educación humanizada para una democracia humanamente democrática. Revista Educación, 44(1), 1-15.
Castelló Meliá, Juan Carlos. (2021). La tutoría afectiva: Una propuesta desde la ética del cuidado. Almoina. Vinatea.
Cortina, A. (2004). Educar personas y ciudadanos democráticos. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 38, 29-45.
http://revistaseug.ugr.es/index.php/acfs/article/viewFile/1067/1264
De Beauvoir, S. (2017). El segundo sexo. Catedra.
De Haro, R., Ayala, A., y Del Rey, M.V. (2020). Promoviendo la equidad en los centros educativos: identificar las barreras al aprendizaje y a la participación para promover una educación más inclusiva. Revista Complutense de Educación. 31 (3), 341-352.
Dewey, J. (1995). Democracia y educación. Una introducción a la filosofía de la educación. Morata.
Durán. D., y Giné, C. (2017). La formación del profesorado para la educación inclusiva: Un proceso de desarrollo profesional y de mejora de los centros para atender la diversidad. Revista latinoamericana de Educación Inclusiva. 157-170.
Echeita, G. y Ainscow, M., (2011), La educación inclusiva como derecho. Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente, Tejuelo, 12, pp. 26-46.
FELGTBI+. (2022). Espejos en el aula. https://espejosenlasaulas.felgtbi.org/
FELGTBI+. (2023). Estado del Odio: Estado LGTBI+ 2023.
Fueyo, A., y De Andrés, S. (2017). Educación mediática: un enfoque feminista para deconstruir la violencia simbólica de los medios. Revista Fuentes, 19(2), 81-93. https://revistascientificas.us.es/index.php/fuentes/article/viewFile/4473/3992
García, G., Correa, R., Forno, L., Díaz, V., &Tellez, M. (2018). Diversidad sexual, adolescencia y familia. Revista de Familias y Terapias, 27(45), 39-51.
Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C. y Baptista Lucio, P. (2003). Recolección de datos. En Metodología de la investigación. McGraw-Hill.
https://trabajo.gob.ar/downloads/igualdad/08ago-dic_fraser.pdf
Instituto de la Mujer. (2008). Guía de Coeducación. Síntesis sobre la Educación para la Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres. Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.
Lambda Valencia. (2023, 7 noviembre). Glossari de termes. Lambda Valencia.
https://lambdavalencia.org/que-toferim/educacio/glossari-de-termes/
López Carretero, A., Porres Pla, A., Durán Salvadó, N y otros. (2017). Tránsitos epistemológicos y metodológicos en una investigación sobre el abandono escolar en la Educación Secundaria a partir del encuentro con los jóvenes. Revista de Educación, 360, 624-644.
Nussbaum, M. (2010). Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz.
Organización de las Naciones Unidas. (2008). Declaración Universal de los Derechos Humanos. http://www.un.org/es/universal-declaration-human-rights/
Piaget, J. (1981). El derecho a la educación en el mundo actual. En A dónde va la educación (pp. 7-77). Teide.
Rivas, I. (2020). La investigación educativa: del rol forense a la transformación social. Márgenes, Revista de Educación de la Universidad de Málaga, 1(1), 3-22.
Rodrigo, D., y Fuentes, P. (2019). Camins. Una mirada crítica a l’educació des d’una perspectiva intercultural i de gènere. Guia educativa per al professorat. UVic-UCC.
Sánchez Sáinz, M. (2019). Pedagogías Queer. ¿Nos arriesgamos a hacer otra educación?. Los libros de la Catarata.
Sapon‐Shevin, M. (2013). La inclusión real: una perspectiva de justicia social. Revista de investigación en educación, 11(3), 71-85.
Soler Quílez, G. (2022). Lecturas arcoíris para las clases de Lengua: aproximaciones a la pedagogía queer. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 19-71.
Vargas, I. (2012). La entrevista en la investigación cualitativa: nuevas tendencias y retos. Revista Electrónica Calidad en la Educación superior, 3, 119-139.

Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 AMBITSAAF; Aida Leyda Domínguez

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.