La psicopedagogia enfront al racisme: més enllà de la "inclusió" i l'"atenció a la diversitat"
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504986Paraules clau:
Psicopedagogia, Racisme, Diversitat cultural, Epistemologia, inclusióResum
En aquest article fem una revisió crítica de la manera com des de la psicopedagogia s’estan abordant problemàtiques de caràcter social i, en concret, la qüestió del racisme. Així, revisem les crítiques plantejades per diferents autors, que qüestionen la tendència a la psicologització, la pedagogització i la culturalització dels problemes socials, tendència que genera importants mancances teòriques i metodològiques per a l’abordatge del racisme en l’àmbit educatiu, tant en la seva dimensió estructural, com a l’hora de donar suport a les persones que el pateixen. Veurem com aquestes apreciacions han estat expressades i fonamentades per investigadors que treballen des de les ciències socials, però també les han manifestades psicòlegs i psicopedagogs que aposten per una disciplina més atenta a les dinàmiques i contextos socials i que, per tant, reclamen que s’obri un debat dins mateix de la disciplina. Així mateix, plantejarem que el problema es fa més gran quan del que es parla no és només de la disciplina, sinó també de l’espai i les funcions que les institucions han reservat per als professionals de la psicopedagogia, així com l’aproximació que s’ha fomentat al que alguns denominen la “diversitat cultural” o les “diferències culturals”, i els biaixos associats a aquesta aproximació i les seves implicacions epistemològiques. L’objectiu d’aquesta anàlisi és doble: d’una banda, contribuir a un debat ja generat dins mateix de la psicopedagogia; i d’una altra, posar damunt la taula la qüestió del racisme, que considerem que és una assignatura pendent entre els professionals de la psicopedagogia.
Referències
Annamma, S. A., Jackson, D. D., i Morrison, D. (2016). Conceptualizing colour-evasiveness: using is/ability critical race theory to expand a colour-blind racial ideology in education and society. Race Ethnicity and Education, 20(2), 147–162. https://doi.org/10.1080/13613324.2016.1248837
Anya, U. (2021). Critical race pedagogy for more effective and inclusive world language teaching. Applied Linguistics, 42(6), 1055-1069. Doi:https://doi.org/10.1093/applin/amab068
Attaya, M.K. (2023). Applying critical race theory to social and emotional learning programs in schools. Current Opinion in Psychology, 51, 101-112. Doi: 10.1016/j.sel.2023.100005
Baquero, R. (2000). Lo habitual del fracaso y el fracaso de lo habitual. En F. Avendaño i N. Boggino (Comps.), La escuela por dentro y el aprendizaje escolar, pp. 11-41. Homo Sapiens.
Barberousse, P., Flores Davis, L. E., Jiménez Corrales, R. E., i Zúñiga León, I. (2004). De la conceptualización pedagógica a la construcción de una pedagogía crítica para la atención a la diversidad. Revista Electrónica Educare, 6, 43-55. Doi: https://doi.org/10.15359/ree.2004-6.3
Barton, L (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata
Bell, D. A. Jr. (1980). Brown v. Board of Education and the Interest Convergence Dilemma. Harvard Law Review, 93(3), 518-534.Doi: https://doi.org/10.2307/1340546
Bertoldi, S. M., i Vercellino, S. (2013). Reflexión epistemológica en Psicopedagogía: relevancia y condiciones de posibilidad. Revista Pilquen. Sección Psicopedagogía, 10, 1-14.
Bonilla-Silva, E. (1997). Rethinking racism: Toward a structural interpretation. American Sociological Review 62 (3): 465-480.Doi: https://doi.org/10.2307/2657316
Butler, J. i Fraser, N. (2016). ¿Redistribución o Reconocimiento? Un debate entre marxismo y feminismo. Madrid: Traficantes de sueños.
Cajiao, F. (2019). La identidad de los maestros frente al cambio social. Magisterio Editorial.
Castorina, J.A. (2010). El análisis meta teórico en la investigación psicológico-educativa”. A Alzamora, S. i Campagnaro, L. (comps.) La Educación en los Nuevos Escenarios Socioculturales. Santa Rosa, La Pampa: Universidad Nacional de la Pampa.
Castorina, J.A. (2015). Los problemas del conocimiento escolar en la investigación educativa. Un análisis crítico. Espacios en Blanco. Revista de Educación, 25, 373-391.
Delgado, M. (1998). Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.
Delgado, M. (2007). El dret a la indiferència (editorial). Àmbits de psicopedagogía Revista Catalana de Psicopedagogia i Educació, 20, 3.
Díaz Massó, E. (2016). "La psicopatologització de la vida quotidiana i de l'escola". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 44, 35-38.
Dixson, A.D. i Rousseau, C.K. (eds.) (2006). Critical Race Theory in Education: All God’s Children Got a Song. Nova York: Routledge.
Duschatzky, S. i Skliar, C. (2000). La diversidad bajo sospecha. Reflexiones sobre los discursos de la diversidad y sus implicancias educativas. Cuadernos de Pedagogía de Rosario, 7, 34-47.
Echeita, G. i Calderón. I. (2014). "Obstacles a la inclusió: qüestionant concepcions i pràctiques sobre l’avaluació psicopedagògica". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 41, 3-12.
Ezzedine, L., Poyrazli, S. (2020). Perceived ethnic discrimination, race-related stress, and coping styles. International Journal of Educational Research Open, vol. 1, 100017. https://doi.org/10.1016/j.ijedro.2020.100017
Fraser, N. (1998). Social Justice in the Age of Identity Politics: Redistribution, Recognition and Participation. The Tanner Lectures on Human Values, 19, 1–67. Grethe B. Peterson
Fraser, N., & Honneth, A. (2003). Redistribution or recognition? A political-philosophical exchange. Verso.
Gillborn, D. (2005). Education policy as an act of white supremacy: Whiteness, critical race theory and education reform. Journal of Education Policy, 20(4), 485-505. Doi: 10.1080/02680930500132346
Gillborn, D. (2006). Critical Race Theory and Education: Racism and anti-racism in educational theory and praxis. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 27(1), 11–32. Doi: https://doi.org/10.1080/01596300500510229
Gillborn, D. (2007). Segregació escolar i igualtat d’oportunitats. L’exemple del Regne Unit. Text presentat en el Simposi sobre Immigració i educació a Catalunya (Barcelona, 17 y 18 d’octubre de 2007). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Gillborn,D. (2014). Racism and education: Coincidence or conspiracy? Routledge.
Holman, A. R., D’Costa, S., & Janowitch, L. (2021). Toward Equity in School-Based Assessment: Incorporating Collaborative /Therapeutic Techniques to Redistribute Power. School Psychology Review, 52(5), 534–547. https://doi.org/10.1080/2372966X.2021.1997062
Honneth, A. (1994). The Struggle for Recognition. The Moral Grammar of Social Conflicts. Polity Press.
Hope, E.C., Smith, C.D., Cryer-Coupet, Q.R. i Briggs, A.S. (2020). Relations between racial stress and critical consciousness for black adolescents. Journal of Applied Developmental Psychology, vol. 70, 101184. https://doi.org/10.1016/j.appdev.2020.101184
Ladson-Billings, G. (2013). Critical Race Theory—What it is not! In M. Lynn & A. D. Dixson (Eds.), Handbook of Critical Race Theory in Education, pp. 34-47. Routledge.
Ladson-Billings, G. (2021). Critical Race Theory in Education: A Scholar's Journey. Teachers College Press.
McLaren, P. (1997). Multiculturalismo revolucionario: Pedagogías de disensión para el nuevo milenio. México: Siglo XXI.
Merolla, D.M. i Jackson, O. (2019). Structural racism as the fundamental cause of the academic achievement gap._Sociology Compass, 13(6), e12696. Doi: 10.1111/soc4.12696
Moorosi, P. (2021). Colour-blind educational leadership policy: A critical race theory analysis of school principalship standards in South Africa. Educational Management Administration&Leadership 49(1):174114322097367 Doi: 10.1177/1741143220973670
Ocampo González, A. (2020). Sobre el déficit epistémico y metodológico de la Psicopedagogía: notas para su reconfiguración. Revista Inclusiones, 7 (Número especial), 268-311.
Olmos de Montañez, O. (2008). La pedagogía crítica y la interdisciplinariedad en la formación del docente. Caso venezolano. Sapiens: Revista Universitaria de Investigación, 9(1), 155-180.
Onrubia, J. i Minguela, M. (2020). "Una reflexió en clau inclusiva sobre les funcions dels professionals de la intervenció psicopedagògica". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 52, 12-23.
Orr, S. M.iChong, K. L. (2024). Scales of Educational Resistance Practices Against Critical Race Theory “Bans.” Educational Studies, 60(5), 511–529. Doi: https://doi.org/10.1080/00131946.2024.2359400
Paniagua de la Iglesia, T. (2024). Enfrentando al odio. Estrategias de Afrontamiento y Desvictimización en Personas Víctimas de Racismo y Xenofobia. Revista Española de Sociología (RES), 33(4) a248, 1-22 Doi: 10.22325/fes/res.2024.248
Patiño Santos, A.; Codó, E. (2021). Diversitat, globalització i desigualtat: una mirada etnogràfica a dues respostes de política lingüística educativa a Catalunya. Revista de Llengua i Dret, 75, 107-25. doi:10.2436/rld.i75.2021.3586.
Pierson-Brown, D., Dooley, K., Kerr, S., i Finkenbine, E. (2022). It's not irony, it's interest convergence: A CRT perspective on school policy reform. Educational Policy Analysis and Strategic Research, 17(1), 164-186.doi: 10.1017/jme.2023.10
Potapchuk, M., Leiderman, S., Bivens, D. i Major, B. (2005). Flipping the Script: White Privilege and Community Building. Silver Spring, Maryland: Center for Assessment and Policy Development.
Pujolàs, P. (2015). La inclusió escolar: principis i estratègies per a fer-la possible. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 43, 3-14.
Seiler, S. (2023). Intersections of Institutional Racism, Racial Microaggressions, and Minority Stress in the Lived Experiences of Black People. Advances in Social Work, 23 (1), 44-64.
Serra Capallera, J. (2018). "Individualització patològica en temps neoliberals". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, 1-2.
Serra Capallera, J. (2022a). "'Re-construir' la intervenció psicopedagògica, repte de futur". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 56, 1-2.
Serra Capallera, J. (2022b). "Cal redefinir l’objecte i els subjectes en l’assessorament psicopedagògic actual?". Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 57, 1-3.
Shaimi, M. (2025). Superar l'interculturalisme. La Disruptiva, 01/07/2025. https://ladisruptiva.cat/index-2/
Síndic de Greuges. (2023). La segregació escolar a Catalunya. Departament de la Presidència.
Sleeter, C. E., i Grant, C. A. (1987). An analysis of multicultural education in the United States. Harvard Educational Review, 57(4), 421-444.
Stainback, S.B.(2001). Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 5 (1), 26-31.
Tarabini, A. (2017). L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, col. Informes Breus, nº65.
Tarabini, A. (Dir.); Jacovkis, J. i Montes, A. (2017). Los factores de la exclusión educativa en España: mecanismos, perfiles y espacios de intervención. Madrid: UNICEF.
Tarabini, A. (2018). Les paradoxes de l'atenció a la diversitat: una aproximació des de la justícia escolar. Revista Catalana de Pedagogia, 14: 153-175. doi:10.2436/20.3007.01.111
Taylor, E., Gillborn, D. i Ladson-Billings, G. (eds.) (2023). Foundations of Critical Race Theory in Education.Nova York: Routledge.
Terigi, F. (2009). El fracaso escolar desde la perspectiva psicoeducativa: hacia una reconceptualización situacional. Revista Iberoamericana de Educación, 50, 23-39.
Zhang-Yu, C. (2021). Racismo institucional en educación: reflexiones sobre la interculturalidad. Quaderns de Psicologia, 23(3), e1793. Doi: 10.5565/rev/qpsicologia.1793
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Mostafà Shaimi, Carles Serra Salamé
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
