Reflexiones acerca de las altas capacidades

Autores/as

  • Àngel Guirado i Serrat Profesor tutor de Psicología Evolutiva y del Desarrollo UNED. Inspector de Educación de la Generalitat de Catalunya

Resumen

En el presente artículo se interpretan los conceptos relacionados con las altas capacidades a partir de una reflexión sobre los soportes y las representaciones mentales subyacentes a la manifestación del perfil intelectual de la excepcionalidad. Se relacionan estas capacidades con los principios de la inclusión, la equidad, la diversidad y la calidad educativa como características del modelo educativo actual. Los modelos interpretativos que se toman como referencia en la explicación de las altas capacidades condicionan el diagnóstico, los usos de los instrumentos de diagnóstico y las medidas de intervención educativa.

Citas

Ainscow (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.

Arnaiz,P. (2004). Educación inclusiva: una escuela para todos. Màlaga: Aljibe.

Castelló, A. (2008), Bases intelectuales de la excepcionalidad: un esquema integrador. En Revista Española de Pedagogía. (pp 203-220). Año LXVI, mayo-agosto. Madrid: REP.

Castelló,A i Martinez, M. (1999). Alumnat excepcionalment dotat intel·lectualment. Documents d’Educació Especial nº 15. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

Corral (2001). En Psicología Evolutiva I, Vol I, Introducción al desarrollo. Madrid: UNED.

Gagné (1991). Toward diferenciated model of giftedness and talent. En Handbook of gifted education. Boston: Allyn y Bacon.

Garcia Madruga, J.A. (1991). Desarrollo y conocimiento. Madrid: Siglo XXI.

Gardner, H.(1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la pràctica. Barcelona: Paidós.

Guirado A (2008). La superdotació als centres d’educació infantil i primària dels SSTT de Girona. Creences dels professionals de l’educació, mestres i EAP, sobre la detecció d’aquests alumnes i les mesures d’intervenció educativa. Girona. UdG. Tesi en xarxa.
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0723108-101713//tags1de2.pdf

Guirado, A i Martínez M. (2010). El alumnado con Altas Capacidades. Colección Escuela Inclusiva. Barcelona: Editorial Graó.

Huguet, T (2006). Aprender juntos en el aula: una propuesta inclusiva. Barcelona: Graó.

Jiménez Fernández, C.(coord) (2002). La atención a la diversidad: Educación de los alumnos más capaces. En Revista de Pedagogía. Monográfico. Volumen 54, nº 2 y 3. Madrid: Bordón.

Martínez M, i Castelló,A.(2004). Los perfiles de la excepcionalidad intelectual. En S. Castañeda (Ed.). Educación, aprendizaje y cognición. Teoría en la práctica (251-266). México: Manual Moderno.

Mönks, F.J. (1992). Developement of gifted children: The issue of identification and programing. En W.A.M. Talent for the future. Assen/Maastrich: Van Gorcum.

Renzulli, J.S. (2002). Expanding the Conception of Giftedness: A developmental model for creative productitivity. In Sternberg, R.J.,& Davidson J. (Ed). Conceptions of Giftedness (53-92). New York: Cambridge University Press.

Sternberg, R.J. (1990).A triarchic Theory of human intelligence (pp 299-315). New York: Cambridge University Press.

Tannenbaum, A.J.(1991). The social psychology of giftedness. En Colangelo,D; David, G.A (eds). En Handbook of gifted education. Boston: Allyn y
Bacon.

Descargas

Publicado

2010-07-01

Número

Sección

Psicopedagogía y Orientación