Malestar social, malestar educatiu i patologies diverses

Autors/ores

  • Joan Subirats Institut de Govern i Polítiques Públiques. Universitat Autònoma de Barcelona

Paraules clau:

Polítiques socials, Política educativa, Canvi social, Educació, Medicalització, Salut, Disrupcions vitals

Resum

La hiperactivitat és una manera de ser en la contemporaneïtat que presenta múltiples expressions. En aquest article proposem situar la creixent presència del TDAH en el context de canvi d’època que travessem. En un escenari de creixent individualització, on els espais i esferes de socialització són més fràgils i discontinus, les polítiques tradicionals tenen més dificultat de ser efectives, ja que la seva especialització i segmentació (en polítiques sectorials com salut, educació, habitatge, treball, serveis socials...) anteriorment quedava compensada per la capacitat d'articulació que oferia el treball, l'entorn social o la família. Avui, aquests espais de socialització i integració tenen més pressions i discontinuitats que abans i no poden exercir les seves funcions de la mateixa manera. Els espais educatius acumulen també pressions i demandes. Es parla de que cal construir un procés educatiu que ajudi a saber orientar-se en terrenys incerts. Però el sistema educatiu pateix de rigideses i constrenyiments molt significatius per encarar els nous reptes. En aquest context, el TDAH apareix com a resposta simple a disrupcions complexes. Cal evitar la temptació de diagnosticar i medicalitzar la diferència, sense ser tan ingenus per no reconèixer que hi ha conductes i disrupcions que mereixen ser tractades de manera específica. Calen lògiques de treball en xarxa, des de la capacitat d'incorporar horitzontalitat i complementarietat en les aportacions de diversos especialistes, de familiars, d'educadors, i dels mateixos interessats, per evitar la simplificació i la medicalització de fenòmens complexes i que no acostumen a obeir a un únic nexe de causalitat.

Referències

Bauman, Z. (2006). Vida líquida, Paidós, Barcelona.

Beck, U. (1986). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad, Paidós, Barcelona.

CIIMU (2013). Trastorns, malestar i diversitat. Com afrontar el TDAH. http://www.ciimu.org/images/ newsletters/Publicacio_Jornades_TDAH_Gener_2013.pdf

Fernandez Enguita, M. (2012). L'educació en temps de crisi. http://www.jordipujol.cat/files/articles/ interior_P_A_3.1.pdf

Naradowsky, M., et alt. (2006). Dolor de Escuela, Prometeo Editorial, Buenos Aires.

Laporte, J.R. (2013). “Medicalització dels infants i els joves. El cas del TDAH”, en CIIMU, 2013, op.cit., pp. 115-147

OCDE, 2013, http://www.oecd.org/edu/ceri/trendsshapingeducation2013.htm

Ubieto, J.R. (2013). “Como darse el tiempo de escuchar los adolescentes y niños hiperactivos”, en CIIMU, 2013, op.cit., pp. 148-156

Sennett, R. (2002). La corrosión del carácter, Anagrama, Barcelona.

Subirats, J. (2011). Otra sociedad. ¿Otra política?, Icaria, Barcelona.

Vila, F. (2013). “La disfunció cerebral mínima. Història d’un èxit”, en CIIMU, 2013, op.cit, pp. 93-101

Publicades

05.04.2014

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 3 > >>