Centres de secundària que es mouen: Entrevista a tres instituts sobre la pràctica reflexiva i la innovació

Resum

El lector podrà veure que costa que un centre es defineixi com a “innovador”. Els professionals solen ser molt prudents, però és evident que les experiències i projectes que hem pogut observar els darrers anys a l’Institut Quatre Cantons de Barcelona, a l’Institut Marta Mata de Montornès i a l’Institut de Sils són molt interessants. Els podem considerar innovadors en molts aspectes, són projectes i iniciatives que s’emmarquen en el principi bàsic de la innovació, que és la reflexió constant sobre la pròpia pràctica i les necessitats educatives d’una societat i alumnat canviant.

Cal assenyalar que les respostes no són de persones individuals sinó que s’ha fet l’esforç (que agraïm molt als tres centres) de que fossin els equips directius en conjunt i a poder ser alguns psicopedagogs de cada institut, que les compartissin i contestessin plegats.

Les preguntes versen sobre la innovació als centres, alguns possibles indicadors i les perspectives futures de la funció educativa dels centres de secundària. A més de les interessants respostes, al final del qüestionari es resumeixen en una taula alguns dels possibles indicadors que considerem que la innovació pot estimular.

Realment, com podreu comprovar, l’esforç ha valgut la pena i el contingut de les respostes i reflexions no us deixarà indiferent, a més de ser de molta utilitat per als centres que volen canviar coses i cercar nous camins i respostes a les necessitats canviants. Darrera cada resposta s’albiren paradigmes de fons i estratègies molt clarament definides que confronten la teoria necessària i la pràctica d’aquests tres instituts. S’expliquen processos de canvi que no deixen indiferent a cap professional. Tot plegat ens convida a continuar reflexionant i fa evident que quan hi ha centres “que es mouen”, també hi ha coincidències positives cap a l’èxit i la innovació en educació, des de possibles mirades i realitats diferents, una d’elles que la inclusió no es pot desvincular de la innovació. De fet, no es pot concebre la innovació, des d’una psicopedagogia i societat avançada, sense la necessària inclusió educativa. Les perspectives futures de la funció educativa dels centres de secundària passen per aprofundir en una resposta inclusiva.