Alumnat amb dificultat de regulació del comportament: estat actual i reptes
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi60504947Paraules clau:
Dificultats de regulació, conducta, adversitat infantil, emocions, relació professor alumne, xarxa educativa, grups de discussió, vincle afectiu humà, equips psicopedagògicsResum
La dificultat de regulació del comportament és una qüestió que preocupa als docents per la seva complexitat en la intervenció a nivell educatiu. A l‟escrit que es presenta s‟intenta aprofundir en les seves causes i orígens per intentar trobar orientació en el seu abordatge.
S‟ha cregut important poder donar veu a representants amb àmplia experiència en l‟atenció a aquest alumnat: mestres de primària, professors/es de secundària, orientadors/es educatius/ves de l‟Equip d‟Assessorament Psicopedagògic (EAP) i de professionals que desenvolupen la seva tasca al Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC). Tots ells i elles han participat en grups de discussió i ens exposen les seves opinions per tal d'entendre millor el repte que afronten i orientar-nos en l‟atenció o assessorament a aquest alumnat.
Dels resultats obtinguts en destaquem la necessitat d‟espais d‟acompanyament i reflexió entre els docents creant equips que col·laboren plegats. Es veu prioritari afavorir l‟expressió i validació de les incerteses que sovint generen l‟atenció d‟aquest alumnat per transformar emocions experimentades pels docents com la por o la ràbia en la comprensió, des de la mentalització, dels malestars que causen les conductes desregulades. En aquest mateix sentit, es posa de manifest la necessitat de crear vincles de confiança entre el docent i l‟alumne/a com a base de qualsevol intervenció tot i trobar-nos amb la dificultat que per tal d‟aconseguir aquest vincle cal crear unes condicions especials ja que de forma natural aquests lligams no solen aparèixer.
Referències
Amorós, J. (2018). La conducta i els seus trastorns. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, 31-41.
American Psychiatric Association. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.).
Balart, I., Sadurní, M., & Pérez-Burriel, M. (2021). Behaviour a regulation difficulties at primary and secondary school: risk and protection factors. Emotional and Behavioural Difficulties, 26 (3), 264-279.
Balart, I, Pérez-Burriel, M.&Sadurní Brugué, M. (2023) Giving voice to education professionals of primary and secondary school students with emotional and behavioural disorders: a qualitative study, European Journal of Special Needs Education, 38:5, 673-687.
Bateman, A., & Fonagy, P. (2016). Tratamiento basado en la mentalización para trastornos de la personalidad. Una guía práctica. Desclée de Brouwer.
Belsky, J.,& De Haan, M. (2011). Annual research review: parenting and children‟s brain development: the end of the beginning. Journal of Child Psychology and Psychiatry and Allied Disciplines, 52(4), 409–428.
Bolea, E.,& Gallardo, A. (2012). Alumnado con dificultades de regulación del Comportamiento. (Vol. II): Secundaria. Editorial Grao.
Bolea, E., (2016). La "PETITA XARXA": cooperar per a que els alumnes amb necessitats d'atenció en salut mental consentin vincular-se als ambients d'aprenentatge. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació (44) 1-5
Bowlby, J. (1969). Attachment and loss: Vol 1. Attachment. Basic Books. Connor, D. F. (2002). Aggression and antisocial behavior in children andaAdolescents: research and treatment. Guilford Press.
Cyrulnik, B. (2017). Psicoterapia de la resiliencia: Hacia la reconstrucción de la esperanza. Herder Editorial.
Dong, M., Anda, R. F., Felitti, V. J., Dube, S. R., Williamson, D. F., Thompson, T. J., Loo, C. M.,&Giles, W. H. (2004). The interrelatedness of multiple forms of childhood abuse, neglect, and house hold dysfunction. Child Abuse & Neglect, 28(7), 771–784.
Felitti, V. J. (2002). The relation between adverse child hood experiences and adult health: turning gold into lead. The Permanente Journal, 6(1), 44–47.
Felitti, V. J., Anda, R.F., Nordenberg, D., Williamson, D. F., Spitz, A. M., Edwards,
V., Koss, M.P., & Marks, J.S. ( 1998) . Relationship of child hood abuse and house hold dysfunction to many of the leading causes of death in adults: the adverse child hood experiences (ACE) study. American Journal of Preventive Medicine, 14 (4), 245–258.
Finzi-Dottan, R., & Harel, G., (2014). Parents‟ potential for child abuse: an intergenerational perspective. Journal of Family Violence, 29 (4), 397-408.
Hamre, B. K., & Pianta, R. C. (2006). Student-Teacher Relations hips. In G. G. Bear & K. M. Minke (Eds.), Children's needs III: development, prevention, and intervention, 59–71. National Association of School Psychologists.
Henricsson, L., &Rydell, A. M. (2004). Elementary school children with behaviour problems: teacher-child relations and self-perception. A prospective study. Merrill- Palmer quarterly (Wayne State University. Press), 50(2), 111–138.
Mèlich, J. C., &Boixader, A. (2010). Els marges de la moral. Una mirada ètica a l'educació. Graó.
Montserrat, C., Casas, F., Muner, J., Vilarrubias, N., Pérez-Burriel. M,. & Sadurní, M. (2014). De les observacions als indicadors: el mòdul de suport ala gestió del risc en infància i adolescència (RUMI Infància Respon). Generalitat de Catalunya.
O'Connor, E. E., Collins, B. A.,&Supplee, L. (2012). Behavior problems in late child hood: the roles of early maternal attachment and teacher-child relationship trajectories. Attachment and Human Development, 14(3), 265-288.
Pajer, K., Stein, S., Tritt, K., Chang, C.-N., Wang, W., & Gardner, W. (2008) Conduct disorder in girls: neighbour hoods, family characteristics, and parenting behaviors. Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health, 2(28), 1-11.
Pérez-Burriel, M. (2020). Apuntes Biográficos de John Bowlby (1907-1990), la revolución de la segunda mitad del siglo XX. In A. Taborda& E. Toranzo (Eds.),
Biografías: historia de relaciones significativas (Vol. 4, pp. 7–64). Nueva Editorial Universitaria. http://www.neu.unsl.edu.ar/wp-content/uploads/2020/04/BOWLBYY- FOUCAULT.pdf
Sadurní, M., & Rostan, C. (2004). La Importancia de las emociones en los períodos sensibles del desarrollo. Infancia y Aprendizaje, 27(1), 105–114.
Vega-Arce, M., & Nuñez-Ulloa, G. (2017). Experiencias adversas en la infancia: revisión de su impacto en niños de 0 A 5 años. Enfermería Universitaria, 14(2), 124–130.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 montserrat solsona; Imma Balart, Marta Sadurní, Marc Pérez-Burriel
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
