Detecció de factors de risc en l’àmbit escolar: estudi pilot
Paraules clau:
Detecció precoç, Prevenció, Factors de risc, Escola, Maduració emocionalResum
Introducció: L’àmbit escolar és un entorn natural on es pot detectar precoçment els factors de risc en el desenvolupament infantil. Considerem necessari un treball de prevenció per facilitar aquells recursos que es creguin indicats al més aviat possible. Objectiu principal: Detectar els factors de risc dels alumnes d’edats compreses entre 3 i 11 anys d’una escola. Metodologia EPPO: S’han realitzat estudis psicopedagògics a P3, Primer i Sisè de Primària i en aquest cas s’ha utilitzat l’instrument LISMEN. La mostra ha estat formada per 50 infants i els seus pares han respost a un total de 32 qüestionaris LISMEN. Resultats: La presència d’esdeveniments adversos durant els primers anys de vida pot afectar el desenvolupament de l’infant. Una detecció precoç pot ajudar a prevenir trastorns en els aprenentatges, dificultats de maduració emocional i en l’establiment del vincle. La detecció precoç es pot realitzar de forma adequada amb la metodologia EPPO i aquesta, en comparació al mètode LISMEN, s’ha mostrar més sensible a la identificació de la població en risc en aquest àmbit educatiu.
Referències
ARTIGUE, J.; TIZÓN, J.; SALAMERO, M. (2016). Reliability and Validity of the List of Mental Health Items (LISMEN). Schizophrenia Research, 176 (pàg. 423-430).
BOSCH, L. (1987). Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys. Barcelona: Publicacions ICE.
COSCOLLA, R; MARTÍNEZ, S.; POLL, M. (2016). Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. Barcelona: Fundació Pere Tarrés i Federació Salut Mental Catalunya. (pàg. 9).
DE LA CRUZ, M.; MAZAIRA, M.C. (1998). Escala de evaluación de la psicomotricidad en preescolares: manual. Madrid: TEA. Publicaciones de Psicología Aplicada. Serie menor 186.
FERNÁNDEZ-MATAMOROS, I.; FUENTES, J.; RUEDA, J. (1991). Escala Haizea-Llevant. Vitòria: Departamento de Publicaciones del Gobierno Vasco.
GOLDSTEIN, J.; BUKA, S.; SEIDMAN, L.; TSUANG, M. (2010). Specificity of familial transmission of schizophrenia psychosis spectrum and affective psychoses in the New England family study's high-risk design. Archives Generals of Psychiatry, 67 (5) (pàg. 458-467).
GOODENOUGH, F. (1926). Measurement of intelligence by drawings. New York: Hardcourt, Brace and world.
HANS, S.; AUERBACH, J.; STYR, B.; MARCUS, J. (2004). Offspring of parents with schizophrenia: mental disorders during childhood and adolescence. Schizophrenia Bulletin, 30(2), (pàg. 303-315).
LAPLACE, V. (2004). El dibujo de la familia: su valor clínico desde un enfoque psicoanalítico. Buenos Aires: Universidad John F. Kennedy.
MACHOVER, K. (1949). Personality Projection in the Drawing of Human Figure. Springfield III: Charles C. Thomas.
PRATS, B.; PRATS, R.; PLASÈNCIA, A.; (coord.) (2008). Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica. Direcció general de Salut Pública, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.
WORLD HEALTH ORGANIZATION (WHO) (2005). European Ministerial Conference on Mental Health; Facing the Challenges, Building Solutions; Helsinki: WHO. (pàg. 182).
YUSTE, C.; YUSTE, D. (1989). Batería de aptitudes diferenciales y generales BADyG. Madrid. Editorial CEPE.
YUSTE, C.; YUSTE, D.; GÁLVEZ, J.L.; MARTÍNEZ, R. (1998). Batería de aptitudes diferenciales y generales. Renovado (BADyG-E3). Madrid. Editorial CEPE.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
