Incidents crítics i perfils identitaris d'assessors acadèmics a Colòmbia: anàlisi de casos

Autors/ores

  • Andrea Vargas Universitat Autònoma de Barcelona- Doctorat en Psicologia de l’Educació
  • Paula Mayoral Serrat Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna
  • Maribel Cano Ortiz Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Blanquerna
  • Ivonne Adriana Raballaty Universidad de la Salle

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi56.5043

Paraules clau:

Assessorament acadèmic, Experiències d'aprenentatge, Identitat professional, Incidents crítics

Resum

Aquest article té com a objectiu descriure els incidents crítics d'un grup d'assessors acadèmics, els seus perfils identitaris i experiències d'aprenentatge pel que fa als incidents crítics afrontats durant un programa d'assessorament acadèmic, desenvolupat a la ciutat de Bogotà, Colòmbia. La mostra es va compondre de 13 assessors que acompanyaven 117 institucions educatives públiques, cadascun amb nou centres per assessorar. En aquesta investigació es van considerar les característiques d'un estudi qualitatiu de caràcter descriptiu-explicatiu. Es va emprar el model d'entrevista multimodal. Els incidents crítics trobats durant el moment de formació reporten majoritàriament dificultats amb l'organització i gestió de el temps. Quant als incidents crítics presents durant l'assessorament a les institucions educatives, es destaquen les dificultats per factors comunicatius entre els diferents actors per la comprensió de rols, tasques i les resistències que en general van presentar els docents i equip directiu davant de l'assessorament. Els assessors defineixen la seva identitat professional principalment sota els perfils de facilitador, mentor i formador. Finalment, es van trobar experiències d'aprenentatge relacionades amb la gestió de tècniques pròpies de l'assessorament i de el propi coneixement. Els resultats evidencien necessitats formatives dels assessors tant en el camp disciplinar específic de l'assessorament com en la gestió de les pròpies emocions. També es mostra que treure a la llum els incidents crítics presents en contextos d'assessorament acadèmic, propicia espais dialògics que promouen discussions al voltant de les funcions, identitat i experiències d'aprenentatge dels assessors.

Biografies de l'autor/a

Andrea Vargas, Universitat Autònoma de Barcelona- Doctorat en Psicologia de l’Educació

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, evolutiva i de leducació.

Doctoranda en Psicologia de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en educació amb èmfasi en gestió i avaluació educativa. Docent universitària i assessora acadèmica per a institucions educatives amb experiència en disseny, implementació, seguiment i avaluació de projectes pedagògics. Becària del programa Pasaporte a la ciencia. Foco-sociedad, retos país- ICETEX. No.0211128809-0-2018. Becària de Colfuturo. No. 52805749-2018.

Paula Mayoral Serrat, Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna

Doctora en Psicologia.  Professora i investigadora del Departament de Psicologia a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna.  Assessora psicopedagògica del SAIP - Servei d'Assessorament i Intervenció Psicopedagògica de la Universitat Ramon Llull.  Experta en processos de canvi i innovació educativa, atenció a la diversitat, aprenentatge col·laboratiu i avaluació per aprendre.

Maribel Cano Ortiz , Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Blanquerna

Doctora en Psicologia. Professora adjunta de el Departament de Psicologia de l'Educació i de al Desenvolupament de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, Blanquerna (URL, Barcelona). Membre del grup de Recerca SINTE_Lest (Seminari d'Investigació Interuniversitari sobre Estratègies d'Ensenyament i Aprenentatge). Experta en argumentació, pensament crítco, assessorament i intervenció psicopedagògica i identitat.

Ivonne Adriana Raballaty , Universidad de la Salle

Politòloga amb èmfasi en relacions internacionals de la Universitat Nacional de Colòmbia, magister en estudis llatinoamericans amb menció en comunicació de la universitat de Salamanca, Espanya. Actualment es troba estudiant l'especialització en Mitjans i Política de la formació virtual de CLACSO i FLACSO Brasil

Referències

Agahe, T., Wood, C. y Fye H. (2019). Critical incidents in school counseling (2nd ed.). American Counseling Association.

Cano, M., Mayoral, P., Liesa, E. y Castelló M. (2013). Valoración de las funciones del profesor de orientación educativa en Cataluña. REOP Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 24(3), 80-97.

Fletcher, S. y Mullen C., (2012). The SAGE handbook of Mentoring and Coaching in Education. SAGE publications Ltda.

Hermans, H. J. (2015). Dialogical Self in a Complex World: The Need for Bridging Theories. Europe’s Journal of Psychology, 11(1), 1–14. https://doi.org./10.5964/ejop.v11i1.917

Lofthouse, R. (2018). Coaching in education: a professional development process in formation. Professional Development in Education, 45(1), 33-45. https://doi.org/10.1080/19415257.2018.1529611

Monereo, C. (2017). The role of critical incidents in the dialogical construction of teacher identity. Analysis of a professional transition case. Learning, Culture and Social Interaction, 20, 4-13. https://doi.org/10.1016/j.lcsi.2017.10.002

Monereo, C. y Badia, T. (2020). A dialogical self- approach to understanding teacher identity in times of educational innovations. Quaderns de Psicología, 22(2) 1-29.

https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1572

Resolución 15683 de 2016 [Ministerio de Educación Nacional]. Por la cual se subroga el Anexo 1 de la resolución 9317 de 2016 que adoptó el Manual de funciones, requisitos y competencias para los cargos de directivos docentes y docentes del sistema especial de carrera docente. 2016.

Onrubia, J., y Minguela M. (2020). Una reflexión en calve inclusiva sobre las funciones de los profesionales de la intervención psicopedagógica. Ámbitos de psicopedagogía y orientación, 52(3) p. 13-24. https://doi.org/10.32093/ambits.vi52.1343

Perkins, G., Oescher, J. y Ballard, M. (2010). The Evolving Identity of School Counselors as Defined by the Stakeholders. Journal of school counseling, 8, 1-28. https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ895917.pdf

Porras, N., Díaz, L. y Nieves, M. (2018). Reverse mentoring and peer coaching as professional development strategies. Colombian Applied Linguistics Journal, 20(2), 162-169. https://doi.org/10.14483/22487085.12422

Popov, N y Spasenović, V. (2020, July 18). School Counseling: A Comparative Study in 12 Countries Educational Reforms. [Conference]. Annual International Conference of the Bulgarian Comparative Education Society (BCES) https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED608402.pdf

Sánchez, B. y Boronat, J. (2014). Coaching educativo: Modelo para el desarrollo de competencias intra e interpersonales. Educación XXI, 17(1), 221-242. https://doi.org/10.5944/educxx1.17.1.10712

Weise C. y Monereo, C. (2018). University Teachers: Coping with Sociocultural Diversity. A Study about Critical Incidents between Hegemonic and Subaltern Cultures. Creative Education, 9(6), 959-978. https://doi.org/10.4236/ce.2018.96071

Publicades

23.05.2022

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació