La interdisciplinarietat a l’Educació Superior: percepcions dels estudiants i els docents

Autors/ores

  • Montserrat Alguacil de Nicolás Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, Blanquerna (FPCEE) Universitat Ramon Llull
  • Maribel Cano Ortiz Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna (FPCEE) Universitat Ramon Llull
  • Olga Canet Velez Facultat de Ciències de la Salut, Blanquerna (FCS) Universitat Ramon Llull

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi59504934

Paraules clau:

Interdisciplinarietat, transdisciplinarietat, educació superior, estudi de cas

Resum

L’estudi que presentem té com a finalitat conèixer la percepció d’estudiants i docents pel que fa al treball interdisciplinari inter-graus dins la formació inicial universitària. Es va crear un escenari d’ensenyament- aprenentatge inter-graus entre els estudiants d’Educació, Psicologia, Activitat Física i de l’Esport, Logopèdia i Infermeria amb la metodologia d’estudi de cas, ambla finalitat de resoldre un cas de manera interdisciplinar. Els participants van ser 376 estudiants i 26 docents dels diferents graus. Els instruments per recollir les dades sobre la percepció d’estudiants i docents pel que fa a l’experiència del treball interprofessional van ser dos qüestionaris amb ítems tancats en format de l’escala likert i algunes preguntes obertes, on els estudiants i els docents podien expressar la seva opinió sobre alguns aspectes relacionats amb la pràctica interdisciplinària inter-graus. Els resultats indican un alt grau de satisfacció sobre l’activitat plantejada. Els estudiants destaquen com aspectes positius la presa de consciencia sobre la necessitat d’un treball conjunt entre els diferents professionals. Els docents destaquen com aspectes positius, la gran motivació en la realització de l’activitat, així com una posada en marxa d’un aprenentatge funcional i significatiu per part dels estudiants. Podem concloure que les metodologies interdisciplinàries afavoreixen l’aprenentatge situat, autèntic i significatiu, facilitant el desenvolupament de competències professionalitzadores.

Referències

Alva, M. (2017). Autoestima, hábitos de estudio y rendimiento académico en estudiantes universitarios. Propósitos y Representaciones, 5(1), 71-127.

Apostel, L., Berger, G., Briggs, A. y Michaud, G. (1972), L’interdisciplinareté. Problemes d’enseignement et de recherche dans lês universités, Centre pour La Recherche et L’innovation dans L’enseignement, OCDE.

R., Ortiz-Camacho, M., Baena-Extremera, A., i Tristán-Rodríguez, J. (2017). Satisfacción, motivación y rendimiento académico en estudiantes de Secundaria y Bachillerato: antecedentes, diseño, metodología y propuesta de análisis para un trabajo de investigación. Espiral. Cuadernos del Profesorado, 10(20), 40-50. https://doi.org/10.25115/ecp.v10i20.1011

Bisquerra, R. (Coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Cabrera, F., Donoso, T., Aneas, A. Del Campo, J. i Pi, A. (2010). Valoración de la satisfacción de usuarios de programas sociales: propuesta de un modelo de análisis. Revista de Educación, 351, 311 -336.

Castelló, M. (Coord.) (2009). La evaluación auténtica en Enseñanza Secundaria y Universitaria: investigación e innovación. Barcelona: Edebé.

Clark R. (1983). El sistema de educación superior. Una visión comparativa de la organización académica, Madrid: Nueva Imagen-UAM.

Cobb, P. i Bowers, J. (1999). Cognitive and Situated Learning Perspectives in theory and practice. Educational Researcher, 28 (2), 4-15.

Domínguez , S.A., i Campos, Y.et al. (2017). Influencia de la satisfacción con los estudios sobre la procrastinación académica en estudiantes de psicología: un estudio preliminar. Liberabit, 23(1), 123-135.

Elizondo, A., Rodríguez, J. i Rodríguez, I. (2018). La importancia de la emoción en el aprendizaje. Didácticas Específicas, 0(19), 37-42.

Felten, P., Gilchrist, L. i Darby, A. (2006). Emotion and Learning: Feeling our Way Toward a New Theory of Reflection in Service-Learning. Michigan Journal of Community Service Learning, 12 (2), 38-46.

Furco, A. (2005). Impactos de los proyectos de aprendizaje-servicio. A D. Filmus, M.N Hernaiz, M.N. Tapia i P.J. Elicegui (Eds.) Aprendizaje y servicio solidario en la Educación Superior y en los Sistemas Educativos Latinoamericano (pp.19-26). Ministerio de Educacion, Ciencia y Tecnología.

González-Peiteado, M., Pino-Juste, M. i Penado-Abilleira, M. (2017). Estudio de la satisfacción percibida por los estudiantes de la UNED con su vida universitaria. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 20(1), 243-260. doi:10.5944/ried.20.1.16377

Gulikers, J., Bastiaens, T. i Kirschner, P. (2004). A five-dimensional framework for Authentic Assessment. Educational Technology Research and Development, 52, 67-86.

Merçon, J. (Coord). (2021). Investigación transdisciplinaria e investigación-acción participativa. Conocimiento y acción para la transformación. Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (Conacyt).

Holland, B. (2001). A Comprehensive Model for Assessing Service-Learning and Community-University Partnerships. New Directions for Higher Education , 114, 51-60.

Khoo, S-M., Haapakoski, J., Hellstén, M. i Malone, J. (2019). Moving from interdisciplinary research to transdisciplinary educational ethics: Bridging epistemological differences in researching higher education internationalization(s). European Educational Research Journal,18(2), 181–199

Max-Neef, M. (2005). Foundations of transdisciplinarity. Ecological Economics, 53, 5- 16.

Morin, E. (2001). La cabeza bien puesta. Repensar la reforma del pensamiento. Buenos Aires: Nueva Visión.

Palomera, R., Briones, E. i Gómez-Linares, A. (2017). Diseño, desarrollo y resultados de un programa de educación socio-emocional para la formación de docentes a nivel de grado y postgrado. Contextos Educativos. Revista de Educación, 0(20), 165-182. doi: 10.18172/con.2988

Pareja, J.A., Fernández Cabezas, M., i Fuentes, J. (2019). Innovación metodológica en posgrado: aprendizaje basado en proyectos desde la interdisciplinariedad. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 23 (3), 113- 128.

Pedroza, R. (2006). La interdisciplinariedad en la universidad. Tiempo de Educar, 7(13), 69-98. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=31171304

Quintanal, J. i García, B. (coords.) (2012). Fundamentos básicos de metodología de investigación educativa. Editorial CCS.

Ramírez, E., Lozano, A. i Zárate, J. (2017). Los estilos de aprendizaje y el rendimiento académico en estudiantes de cuarto semestre de bachillerato. Revista de estilos de aprendizaje, 10(20), 182-219

Sotolongo, P.L. i Delgado, C. J. (2016). La complejidad y el diálogo transdisciplinario de saberes. Trans-pasando Fronteras,10, 11-24

Suñé, N., Sànchez-Busqués, S., i Monereo, C. (2012). La enseñanza auténtica de competencias profesionales. Un proyecto de aprendizaje recíproco instituto- universidad. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 16(1), 79-101.

Thompson Klein, J., Grossenbacher-Mansuy, W., Häberli, R., Bill, A., Scholz, R., i Welti, M. (2001): Transdisciplinarity: Joint Problem Solving among Science, Technology and Society. Priority Programme Environment. Birkhäuser, Basel. https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8419-8_2

Van der Linde, G. (2014). ¿Por qué es importante la interdisciplinariedad en la educación superior? Cuaderno de Pedagogía Universitaria, 4(8), 11-12.

Publicades

20.11.2023

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació

Articles més llegits del mateix autor/a