El treball en xarxa per a l'èxit educatiu de l'alumnat amb necessitats educatives especials

Autors/ores

  • Belinda Siles Escola Mare de Déu del Rocío
  • Mª José Segura Escola Mare de Déu del Rocío
  • Cristina Petreñas Dept. Didàctica i Organització Educativa, Universitat de Barcelona
  • Ignasi Puigdellívol Dept. Didàctica i Organització Educativa, Universitat de Barcelona

Paraules clau:

Atenci´o a la diversitat, Educació inclusiva, Suport educatiu, Treball en xarxa

Resum

Garantir una educació inclusiva és un dels reptes que té pendent el sistema educatiu, ja que implica promoure la igualtat d’oportunitats d’accés i de resultats a tots infants en les escoles ordinàries, inclosos aquells nens i nenes que presenten discapacitats o limitacions greus per a l’aprenentatge. Les escoles que són Comunitats d’Aprenentatge, acollint-se a un model d’escola inclusiva, promouen contextos d’aprenentatge basats en la diversificació de les interaccions, el diàleg igualitari i la participació de tota la comunitat en el procés d’aprenentatge dels nens i nenes. Aquestes escoles són el context inclusiu a través del qual hem analitzat la transformació que implica l’atenció a la diversitat i especialment, el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Les dades obtingudes mostren una desmonopolització de la responsabilitat de suport per part del mestre d’educació especial, responsabilitat que s’estén a tota la comunitat, de manera que identifiquem diferents agents de suport educatiu. Aquest suport s’ofereix en el context de l’aula ordinària, i es planifica per promoure el màxim aprenentatge per l’infant amb dificultats. Un suport educatiu que es diversifica, que implica a multiplicitat d’agents, genera un context complex i global del suport educatiu, per la qual cosa necessita d’una treball en xarxa sistemàtic, coherent i on tots els agents de suport hi participin. Presentem la forma de sistematitzar i concretar aquest treball en xarxa a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) i evidenciem l’impacte que aquesta coordinació entre els diferents agents té en el progrés escolar dels infants que presenten més dificultats.

 

Referències

Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Madrid: Narcea.

Aubert, A., Flecha Fernández de Sanmamed, A., García Yeste, C., Flecha, R., & Racionero, S. (2008). Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. Barcelona: Hipatia.

Díez-Palomar, J., &Flecha, R. (2010). Comunidades de Aprendizaje: un proyecto de transformación social y educativa. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 67(24), 19–30.

Echeita, G. (2006). Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Madrid: Narcea.

Elboj, C., Puigdellívol, I., Soler, M., & Valls, R. (2005). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación (Vol. 3). Barcelona: Graó.

Porter, G. (2003). Puesta en práctica de la Educación Inclusiva. Conferencia de San Sebastián.

UNESCO. (2005). Guidelines for Inclusion. Ensuring Access to Education for All. Paris. Retrieved from http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001402/140224e.pdf

UNESCO. (2009). Policy guidelines on Inclusion in Education. France. Retrieved from http://unesdoc.unesco.org/images/0017/001778/177849e.pdf

Publicades

31.01.2019

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació