Aproximació al lideratge pedagògic dels orientadors en els centres educatius

Autors/ores

  • Clemente Lobato Fraile Universitat del Pais Basc/Eukal Herriko Unibertsitatea

Paraules clau:

Orientació, Competències, Ensenyament

Resum

Actualment s'entén el lideratge pedagògic com un enfocament global de distribució i de compartir responsabilitats en el centre educatiu per promoure el canvi educatiu i la innovació. Des d’aquesta perspectiva, l'orientació i els orientadors són eixos centrals en el desenvolupament i la promoció d'una educació integradora i personalitzada. Els professionals de l'orientació i els respectius departaments d'orientació constitueixen instàncies dirigides a promoure el desenvolupament professional dels ensenyants, acompanyant-los en la resolució de les dificultats trobades per a la millora de la seva pràctica educativa, afavorint una responsabilitat col·lectiva a través d'un clima d'intercanvi i d'acord entre el professorat per a la millora de l'aprenentatge competencial de l'alumnat i la configuració del seu projecte de formació. Les orientadores i orientadors requereixen , en conseqüència, una sèrie de competències en la seva tasca professional. Des d'una competència estratègica per a promoure i gestionar processos de canvi i la implantació eficaç de programes de millora, passant per una tasca d'acompanyament a través de diverses modalitats de suport i supervisió de la pràctica professional. Tot això, per afavorir el desenvolupament professional docent, fins a arribar a assessorar i dinamitzar equips de recerca de les innovacions educatives que es realitzen en el centre per tal d’aconseguir aprenentatges de qualitat i desenvolupar projectes personals i professionals de l'alumnat .

Referències

Álvarez, M. (2010). Liderazgo compartido: Buenas prácticas de dirección escolar. Madrid: Wolters Kluwer.

Leithwood, K., Mascall, B. and Strauss, T. (eds) (2009). Distributed leadership according to the evidence. London: Routledge.

López Yánez, J., Sánchez Moreno, M y Altopiedi, M. (2011). Comunidades profesionales de práctica que logran sostener procesos de mejora institucional en las escuelas. Revista de Educación, 356, 109-131.

Marcelo, C. (Dtor.); Aramendi, P.; Arencíbia, S.; Armengol, C.; Ayala, C.; Cotillas, C.; Fernández, M.; Gairín, J.; Gallego, B.; Gómez, Mª.J.; González, R.; Mayor, C.; Montané, J.J.; Muñoz, J.L.; Murillo, P.; Poncet, M.; Romera, F.; Rosselló, Mª.R.; Salinas, B.; Sánchez, M. y Torego, J.C. (2011). Estudio sobre la innovación educativa en España (pp.733-960). Innovación nº 17. Gobierno de España, Ministerio de Educación: Instituto de Formación del Profesorado, Investigación e Innovación Educativa (IFIIE), Centro Nacional de Innovación e Investigación

Educativa (CNIIE).

Martínez Garrido, C.A., Krichesky, G. J. y García Barrera, A. (2010). El orientador escolar como agente de cambio. Revista Iberoamericana de Educación, 54, 107- 122.

Monereo, C. y Pozo, J. (Coords.) (2005). La práctica del asesoramiento educativo a examen. Barcelona: Graó.

Pont, B. Nusche, D. y Moorman, H. (2008). Mejorar el liderazgo escolar. Volumen 1: Políticas y Prácticas. OCDE. Dirección de Educación.

Robinson,V., Hohepa, M. and Lloyd, C. (2009). School Leadership and student outcomes: identifyng what works and why. Wellington: Ministry of Education.

Sánchez Moreno, M. y Murillo Estepa, P. (2010).Innovación educativa en España desde la perspectiva de grupos de discusión. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 14(1), 171-189.

Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Madrid: Morata.

Vallejos, A. y Rodríguez, R. (2000). El perfil humano y profesional del psicopedagogo desde el enfoque colaborativo de su función. Escuela Abierta, 4, 157-167.

Publicades

01.11.2014

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació