L' educació al segle XXI. Entre institucions, xarxes i dispositius
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504985Paraules clau:
Sistema educatiu, institució escolar, canvi social, canvi cultural, organització escolarResum
Les institucions educatives són interpel·lades pels canvis socials i culturals que s’estan produint al llarg d’aquest segle XXI del qual ja n’hem transcorregut una quarta part. Les finalitats, el currículum, les pràctiques i les normes que es despleguen al si dels centres escolars, han de revisar-se per a determinar què és prioritari i rellevant en l’educació institucionalitzada. Els escenaris dibuixats pels organismes internacionals són una peça més en la contínua reconfiguració de les estructures educatives en el marc d’una societat en constant moviment. Repensar els processos educatius existents forma part del nucli central del pensament pedagògic de tots els temps. L’escola o l’institut com a institucions es troben una cruïlla de diferents i variats actors que també intervenen i condicionen la construcció de les trajectòries personals i acadèmiques de l’alumnat, però també pel conjunt de la població. L’escolaritat esdevé, en aquest context, un espai-temps difícil i canviant. Les contradiccions i els interrogants són a l’ordre del dia. Els centres educatius amb capacitat per organitzar i compartir estructures de reflexió conjunta de les diferents tipologies professionals que intervenen en l’educació d’infants i joves, podran construir projectes educatius sòlids i reequilibradors que dialoguin amb l’entorn i al mateix temps donin sentit a les pràctiques i activitats que es duen a terme a dins dels centres i institucions.
Referències
[1] OCDE (2001), Quel avenir pour nos écoles ? L’école de demain, Éditions OCDE, Paris. https://doi.org/10.1787/9789264295001-fr.
[2] OECD (2020), Back to the Future of Education: Four OECD Scenarios for Schooling, Educational Research and Innovation, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/178ef527-en.
[3] Martin Strouhal et Magdalena Kohout-Diaz, « Comenius : l’université, un atelier de l’humanité ? », Éducation et socialisation, 74 | 2024.DOI: https://doi.org/10.4000/12yxn
[4] Tyack, D. i Tobin, W. (1994). «The Grammar of Schooling: Why Has it Been so Hard to Change? » American Educational Research Journal, 31(3), 453-479.
[5] Coll, C. (2021). “Els reptes de l’educació a Catalunya: uns desafiaments compartits, una realitat pròpia ” Dins: Coll, C.; Albaigès, B. (coords.). (2021). Anuari de l’Educació 2020. Fundació Bofill. Pàgines 569-607.
[6] Carpenter, E., McLuhan, M., (1.960): El aula sin muros. Ediciones de Cultura Popular, pàg., 235.
[7] Fletcher, P. R. “Desescolarización”. Dins: Husen, T. Postlethwaite, T.N. (Eds.) (1.989), Enciclopedia Internacional de la Educación. MEC/Vicens Vives. P. 1371
[8] Franch, J. (1979). “Línies per a construir l’escola de tots.” Dins: AAVV. Catalunya cap a l’any 2000. Ed. Blume/ Fundació Bofill. P. 91-108.
[9] Bentley, Tom (2009). «Innovation and Diffusion as a Theory of Change». A: Andy Hargreaves; Ann Lieberman; Michael Fullan i David Hopkins (eds.) Second International Handbook of Educational Change, part I. (p. 29-46). Dordrecht, Heidelberg, London, New York: Springer. Doi 10.1007/978-90-481-2660-6. p. 32
[10] Perrenoud, Ph. (2.004), Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Profesionalización y razón pedagógica. Editorial Graó.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Antoni Tort i Bardolet

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.













