Intervenir amb sentit: les teories que orienten l’assessorament psicopedagògic

Autors/ores

  • Carles Monereo Catedràtic de Psicologia de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504990

Paraules clau:

Assessorament psicopedagògic, Teories explícites, Teories implícites, Acompanyament dialògic, IA generativa en l’assessorament

Resum

L’article parteix de la frase atribuïda a Kurt Lewin —no hi ha res més pràctic que una bona teoria— per argumentar que qualsevol intervenció psicopedagògica rigorosa necessita un fonament teòric sòlid. L’absència de teoria, recorda l’autor, comporta riscos: arbitrarietat, dificultat per justificar decisions, manteniment de prejudicis i pèrdua de coherència entre professionals. Tanmateix, fins i tot en pràctiques complexes com l’assessorament, sempre s’intervé “amb sentit”; el problema no és el “per a què”, sinó el “per què” s’actua d’una manera i no d’una altra.

El text distingeix tres fonts principals de coneixement per als assessors:

1) Teories explícites o científiques, procedents de models consolidats i basats en recerca. L’article presenta i compara quatre enfocaments dominants actualment en l’assessorament —clínic-assistencial, educativo-col·laboratiu, sociocomunitari i dialògic.

2) Teories implícites o creences, derivades de l’experiència quotidiana, sovint resistents al canvi i amb freqüents biaixos, tot i que podem resultar funcionals en situacions urgents.

3) Teories informades o dialogades, fruit de la interacció amb mentors, col·legues, recursos digitals i, més recentment, amb la Intel·ligència Artificial Generativa (GEMAI), entesa com un actor dialògic emergent.

L’article conclou subratllant que teoria i pràctica són inseparables: tota pràctica expressa una teoria, explícita o no. Per tant, una mala pràctica sempre deriva d’una mala teoria. La tasca professional consisteix a fer dialogar ambdues dimensions per millorar la qualitat de l’assessorament.

Referències

Ainscow, M. (2024). Developing Inclusive Schools: Pathways to Success. New York: Rutledge.

Andrades-Moya, J., & Pérez Álvarez, E. (2024). Approaches to the Concept of Educational Community, From the Perspective of School Coexistence: A Participatory Dialogic Study. Educational Researchfor Social Change, 13(2), 1-24.https://doi.org/10.5281/zenodo.14031245

Akiba, D. I Fraboni, MC (2023). AI-Supported Academic Advising: Exploring Chat GPT’s Current State and Future Potential toward Student Empowerment. Education Sciences, 13(9).https://doi.org/10.3390/ educsci13090885

Domingo, J. (2001). Asesoramiento al centro educativo: colaboración y cambio institucional. Barcelona: Octaedro.

Huguet, T., Liesa, E. i Serra-Capallera, J. (2022). El asesoramiento psicopedagógico a debate. Barcelona: Graó.

Jiménez, J. E. (2022). Neuropsicología y dificultades del aprendizaje. Madrid: Pirámide.

Kitching, E., Mullen, P. R., Chae, N., &Backer, A. (2024). School Counsellors’ Experiences of Induction and Mentoring. Professional School Counseling, 28(1). https://doi.org/10.1177/2156759X241290492

Lago, J.R. i Onrubia, J. (2011). Asesoramiento psicopedagógico para la mejora de la práctica educativa. Barcelona: Horsori.

Luna, M. i Martín, E. (2008). La importancia de las concepciones en el asesoramiento psicopedagógico. Profesorado: revista de curriculum y formación del profesorado, 12(1); 1-12.

Lyon, G. R. (2020). Science, psychology, and education: A continuing dialogue. New York: Guilford Press.

Majjate, H; Bellarhmouch, Y; Jeghal, A., Yahyaouy, A. Tairi, H. &Zidani, KA. (2024).AI-Powered Academic Guidance and Counseling System Basedon Student Profile and Interests. Applied System Innovation, 7(1). https://doi.org/10.3390/asi7010006

Martín, E., Pozo, J.I., Cervi, J., Pecharromán, A., Mateos, M, Pérez Echevarría, M del P., i Martínez, P. (2005). ¿Mantienen los psicopedagogos las mismas concepciones que el profesorado, acerca de la enseñanza y el aprendizaje? (pp. 69-88). En C. Monereo i J.I. Pozo (edit.). La práctica del asesoramiento educativo a examen. Barcelona: Graó.

Martínez Muñoz, M., Martínez-Pons, M. & Sánchez-Martí, A. (2024). Centros de referencia en orientación educativa en Cataluña. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía (REOP), 35(3), 179-196. https://doi.org/10.5944/reop.vol.35.num.3.2024.40939

Monereo, C. (2022). La formación de la identidad asesora: crear contextos de intervención a través del diálogo asesor (pp. 96-114). En Huguet, T., Liesa, E. i Serra-Capallera, J. El asesoramiento psicopedagógico a debate. Barcelona: Graó.

Monereo, C., Badia, A. i Liesa, E. (2024). Guía para la orientación educativa a partir de un modelo de acompañamiento (GOMA). Madrid: Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI).

Monereo, C. I Hermans, H. (2023). Education and dialogical self: state of art. Journal for the Study of Education and Development, 46(3). https://doi.org/10.1080/02103702.2023.2201562

Monereo, C. i Solé, I. (Coord.) (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Monereo, C., Suñé-Soler, N. i Fecho, B. (2022) The Identity of the acadèmic advisor: Towards a new framework of Dialogical Advice. A C. Monereo. The Identity of Education Professionals. Positioning, training&innovation. Charlotte, USA: Information Age Publishing (IAP).

Mytsenko, V. i Stezhko, Y. (2025). A Coaching approach to the formation of meta-skills “Cooperation” with Artificial Intelligence. Education Innovation Practice 13(5):19-26. https://doi.org/10.31110/2616-650Xvol13i5- 003

Phan, T.Y. i Dang, V. (2025). Impact of Information Technology in Educational Counselling for High School Students. International Journal of Education Teaching and Social Sciences, 5(2):1-9. https://doi.org/10.47747/ijets.v5i2.2628

Pozo, J.I. (coord.) (2006). Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje. Las concepciones de profesores y alumnos. Barcelona: Graó.

Sánchez-Miguel. E. (2000) Profesores y psicopedagogos: un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores. Infancia y Aprendizaje, 23(91). https://doi. org/10.1174/021037000760087865

Thottoli, MM., Alruqaishi, BH i Soosaimanickam, A. (2024). Rob academic advisor: Can chat bots and artificial intelligence replace human interaction? Contemporary Educational Technology, 16(1). https://doi.org/10.30935/cedtech/13948

Wegerif, R. (2024). Oracle or Dialogue Partner? Towards a polyphonic, situated AI. Wilder Journal, 2(1). https://journal.platoniq.net/en/wilder-journal-2/deep-dives/ai-dialogue/

Publicades

31.03.2026

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació