El benestar de l'alumnat i les famílies en els processos d'inclusió educativa
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi5850479Paraules clau:
Inclusió educativa, alumnat amb necessitats de suport, benestar emocional de l'alumnat, benestar emocional de les famílies, qualitat de vidaResum
La inclusió educativa està des de fa anys en el centre de l’agenda de les polítiques educatives de la gran majoria de països, sobretot des de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (NU, 2006), i té a veure amb els processos de canvi i transformació de les escoles i instituts orientats a remoure les barreres que alguns alumnes troben per atènyer el ple desenvolupament personal, emocional, social i acadèmic.
Encara que la darrera finalitat dels processos d’inclusió educativa és promoure el benestar emocional i qualitat de vida de l’alumnat i de les famílies, crida l’atenció que entre l’abundant literatura (estudis, recerques, assajos, etc.) que s’ha publicat en les darreres dècades relativa a la inclusió educativa, poques són les referències que aborden directament l’impacte que els processos d’inclusió educativa tenen en el benestar emocional dels i les alumnes, i rars els que se centren en les famílies.
En conseqüència, aquest article té com a objectiu, en primer lloc, explorar els aspectes que poden contribuir al benestar i qualitat de vida de l’alumnat amb necessitats de suport a l’escola ordinària; en segon lloc, analitzar els elements que tenen un impacte en el benestar i qualitat de vida de la família; i, finalment, es descriuen aquelles qüestions que el professorat hauria de tenir en compte en l’acompanyament de les famílies amb fills i filles amb trastorns del desenvolupa en els processos d’inclusió educativa.
Referències
Aierbe-Barandiaran, A., Bartau-Rojas, I. i Oregui-González, E. (2023). Implicación familiar y eficacia escolar en educación primaria. Anales de Psicología, 39(1), 51-61. https://doi.org/10.6018/analesps.469261
Ainscow, M. i César, M. (2006). Inclusive education ten years after Salamanca: Setting the agenda. European Journal of Psychology of Education, 21(3), 231–238. http://doi.org/10.1007/BF03173412
Algraigray, H. i Boyle, C. (2017). The SEN label and its effect on special education. Educational and Child Psychology, 34(4), 70-79. http://doi.org/10.53841/bpsecp.2017.34.4.70
Arostegui, I., Darretxe, L. i Beloki, N. (2013). La participación de las familias y de otros miembros de la comunidad como estrategia de éxito en las escuelas. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 6(2),187-200.
Blue-Banning, M., Summers, J. A., Nelson, L. L., i Beegle, C. (2004). Dimensions of Family and professional partnerships: constructive guidelines for collaboration. Exceptional Children, 70(2), 167-184. https://doi.org/10.1177/001440290407000203
Braun, A. M. B. (2019). Psychological Inclusion: Considering Student’ Feelings of Belongingness and the Benefits for Academic Achievement. A M. J. Schuelka, C. J. Johnstone, G. Thomas i A. J. Artiles (Eds.), The SAGE Handbook of Inclusion and Diversity in Education (pp. 66-75). SAGE Publications.
Brown, W.H., Odom, S.L. i Conroy, M.A. (2001). An intervention hierarchy for promoting preschool children’s peer interactions in natural environments. Topics in Early Childhood Special Education, 21, 90-134. https://doi.org/10.1177/027112140102100
Brown, W.H., Odom, S.L., Mc Connell, S.R. i Rathel, J.M. (2008). Peer Interaction Interventions for Preschool Children with Developmental Disabilities. A W.H. Brown, S.L. Odomi S.R. McConnell (Eds.), Social Competence of Young Children. Risk, Disability and Intervention (pp.141-163). Paul H. Brookes Publishing.
Buysse, V., Wesley, P. W., Snyder, P. i Winton, P. (2016). Evidence-based practice: What does it really mean for the early childhood field?.Young Exceptional Children, 9(4), 2-11. https://doi.org/10.1177/109625060600900401
Davis, J. M., Ravenscroft, J. iBizas, N. (2015). Transition, inclusion and partnership: Child, parent and professional led approaches in a European research project. Child Care in Practice, 21(1), 33–49. https://doi.org/10.1080/13575279.2014.976543
Department for Education and Skills. (2001). Special educational needs. Code of practice. Df ES Publications.
Dobbins, M. i Abbott, L. (2010). Developing partnership with parents in special schools: parental perspectives from Northern Ireland. Journal of Research in Special Educational Needs, 10(1), 23-30. https://doi.org/10.1111/j.1471-3802.2009.01140.x
Dunst, C. J., Boyd, K., Trivette, C. M. i Hamby, D. W. (2002). Family-oriented program models and professional help giving practices. Family Relations, 51(3), 221-229. https://doi.org/10.1111/j.1741-3729.2002.00221.x
Dunst, C. J., Hamby, D., Trivette, C. M., Raab, M., Bruder, M. B. (2000). Everyday family and community life and children’s naturally occurring learning opportunities. Journal of Early Intervention, 23(3), 151-164. https://doi.org/10.1177/10538151000230030501
Echeita, G. (2006). Ojos que no ven corazón que no siente. Cuando los procesos de exclusión escolar se vuelven invisibles. A M. A. Verdugo i B. Jordán de Urries (Coords.), VI Jornadas Científicas de Investigación sobre Personas con Discapacidad. Rompiendo Inercias. Claves para avanzar (pp. 219-229).
Echeita, G. (2011). El proceso de inclusión educativa en España . ¡Quien bien te quiere te hará́ llorar! Participación educativa, 18, 117–128.
Epstein, J. L. (2009). School, family and community partnerships: caring for the children we share. A J. L. Epstein (Ed.), School, family, and community partnerships, your handbook for action (pp. 9-39). Corwin Press.
European Agency for Special Needs and Inclusive Education (2016). Inclusive Early Childhood Education: An analysis of 32 European examples. EASNIE.
Fereday, J., Oster, C. iDarbyshire, P. (2010). Partnership in practice: What parents of a disabled child want from a generic health professional in Australia. Health & Social Care in the Community, 18(6), 624–632.
Gallagher, M., Smith, M., Hardy, M. i Wilkinson, H. (2012).Children and families' involvement in social work faking. Children & Society, 26, 74–85. https://doi.org/10.1111/j.1099‐0860.2011.00409.x
Giné, C. i Ivern, I. (2021). Conceptualització de la discapacitat Intel·lectual. A C. Giné, I. Ivern i C. Mumbardó, L’alumnat amb discapacitat intel·lectual (p. 17). UOC.
Giné, C., Balcells-Balcells, A., Cañadas, M. i Paniagua, G. (2016). Early childhood inclusion in Spain. Infants & Young Children, 29(3), 223-230. https://doi.org/10.1097/IYC.0000000000000068.
Goldan, J., Nusser, L. i Gebel, M. (2022). School-related Subjective Well-being of Children with and without Special Educational Needs in Inclusive Classrooms. Child Indicators Research, 15, 1313–1337. https://doi.org/10.1007/s12187-022-09914-8
Gómez, L. E., Morán, M. L., Al-Halab, S., Swerts, C., Verdugo, M. A. i Schalock, R. L. (2022). Quality of Life and the International Convention on the Rights of Persons With Disabilities: Consensus Indicators for Assessment. Psicothema, 34(2), 182-191. https//doi.org/10.7334/psicothema2021.574
Guralnick, M.J. i Neville, B. (1997). Designing early intervention programs to promote children’s social competence. A M.J. Guralnick (Ed.), The effectiveness of early intervention(pp. 579–610). Baltimore: Brookes Publishing.
Haines, S. J., Francis, G. L., Mueller, T. G., Chiu, C.-Y., Burke, M. M., Kyzar, K., Shepherd, K. G., Holdren, N., Aldersey, H. M. i Turnbull, A. P. (2017). Reconceptualizing family-professional partnership for inclusive schools: A call to action. Inclusion, 5(4), 234-247. https://doi.org/10.1352/2326-6988-5.4.234
Humphries, T. L.i Dunst, C. J. (octubre de 2003). Parenting CEC: It’s not what you think. 19th Annual Division for Early Childhood International Conference on Young Children with Special Needs and their Families. Washington, USA.
INCLUD-ED (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas. Madrid.
Kim, Y. (2009). Minority parental involvement and school barriers: Moving the focus away from deficiencies of parents. Educational Research Review, 4(2), 80-102.
Kyzar, K. B., Brady, S. E., Summers, J. A., Haines, S. J. i Turnbull, A. P. (2016). Services and supports, partnership, and family quality of life: Focus on deafblindness. Exceptional Children, 83, 77-91. https://doi.org/10.1177/0014402916655432
Lobo, J. (2022). Reflexions sobre situacions que es poden donar en algunes pràctiques d’escola inclusiva. Exclusions invisibles. Butlletí de Rosa Sensat. https://www.rosasensat.org/reflexions-sobre-situacions-que-es-poden-donar-enalgunes-practiques-descola-inclusiva-exclusions-invisibles/
Mas, J. (2009). Els processos d'acomodació en les rutines diàries de les famílies amb un fill amb problemes en el desenvolupament [Tesis doctoral no publicada]. FPCEE Blanquerna. URL
NU (2006). Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i protocol facultatiu. NU
Paniagua, G. (2022). Colaborar con las familias. Tan fácil y tan difícil. Graó
Rogoff, B. (1990). Apprenticeship in thinking. Cognitive development in social context. Oxford University Press.
Sarramona, J. i Rodríguez, T. (2010). Participación y calidad de la educación. Aula Abierta, 38(1), 3-14.
Schalock R. L. i Verdugo M. A. (2007). El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos para personas con discapacidad intelectual. Siglo Cero, 38(4),21-36.
Schalock, R. L. (2000). Three Decades of Quality of Life. M. L. Wehmeyeri J. R. Patton (Eds.), Mental Retardation in the 21stCentury (pp. 335–358). PRO-ED.
Schalock, R. L., Bonham, G. S. i Verdugo, M.A. (2008). The conceptualization and measurement of quality of life: Implications for program planning and evaluation in the field of intellectual disabilities. Evaluation and Program Planning, 31(2), 181-190. https://doi.org/10.1016/j.evalprogplan.2008.02.001
Schalock, R. L., Brown, I., Brown, R., Cummins, R., Felce, D., Mattika, L., Keith, K. i Parmenter, T. (2002). Conceptualization, measurement and application of quality of life for persons with intellectual disabilities: report of an international panel of experts. Mental Retardation, 40(6), 457-470. https://doi.org/10.1352/0047-6765(2002)040<0457:CMAAOQ>2.0.CO;2
Schippers, A., Zuna, N. i Brown, I. (2015). A proposed framework for an integrated process of improving quality of life. Journal of Policy and Practice in Intellectual Disabilities, 12(3), 151-161. https://doi.org/10.1111/jppi.12111
Simón, C., Dyson, A. i Giné, C. (2022). Empowering schools to be more inclusive. The role of supportive structures. Conceptual Paper and Inclusive Education Guidelines. European Agency for Special Needs and Inclusive Education.
Simón, C., Giné, C. i Echeita, G. (2016). Escuela, familia y comunidad: Construyendo alianzas para promover la inclusión. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 10(1), 25-42. https://doi.org/10.4067/S0718-73782016000100003
Summers, J. A, Marquis, J., Mannan, H., Turnbull, A. P., Fleming, K., Poston, D. J., Wang, M. i Kupzyk, K. (2007). Relationship of perceived adequacy of services, family-professional partnerships, and family quality of life in early childhood service programmes. International Journal of Disability, Development and Education, 54(3), 319-338. https://doi.org/10.1080/10349120701488848
Terzi, T. (2014). Reframing inclusive education: Educational equality as capability equality. Cambridge Journal of Education, 44(4), 479-493.
https://doi.org/10.1080/0305764X.2014.960911
Turnbull, A. P., Turnbull, H. R., Erwin, E. i Soodak, L. (2006). Families, professionals, and exceptionality. Positive outcomes though partnership and trust (5a ed.). Pearson/ Merrill-Prentice Hall.
Turnbull, A. T., Turnbull, H. R. i Kyzar, K. (2009). Cooperación entre familias y profesionales como fuerza catalizadora para una óptima inclusión: enfoque de los Estados Unidos de América. Revista de Educación, 349, 69-99.
https://doi.org/10.4438/1988-592X-0034-8082-RE
UNESCO (2020). Resumen del Informe de seguimiento de la Educación en el Mundo 2020. Inclusión y educación: todos sin excepción. UNESCO.
UNESCO (2021). Reaching out to all learners: a resource pack for supporting inclusion ad equity in education. UNESCO.
Vincent, C. (2000). Including parents: Education, citizenship and parental agency. Open University Press.
Zuna, N., Summers, J. A., Turnbull, A. P., Hu, X.i Xu, S. (2010). Theorizing about family quality of life. A R. Kober (Ed.), Enhancing the quality of life of people with intellectual disabilities (pp. 241–278). Springer.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
