L' atenció a la diversitat. El model ètic de l’escola inclusiva i orientadora

  • Jordi Carmona Mestre
  • Mercè Olivé Mestra
Paraules clau: Atenció a la diversitat., Inclusió, Escola inclusiva

Resum

Parlar d’atenció a la diversitat a l’escola ordinària i a l’escola especial ja és cosa del passat. Fins i tot parlar d’escola inclusiva: perquè una escola és inclusiva o és injusta. I una escola injusta no té raó d’existir. Es fan necessaris canvis, urgents en alguns casos...molt urgents, en la concepció general de l’escola, de la seva organització i del que és educar. En definitiva, és imprescindible basar-nos en el respecte per l’infant i l’adolescent, siguin quines siguin les seves característiques. Vetllar pels seus drets a l’accés universal a la formació i educació entre iguals, on cadascú és diferent, i ser capaç de desenvolupar-se i formar part d’una societat que és única per a tots. Formar persones aptes per la vida en una societat justa, una societat que no només faci de contenció, sinó que sigui capaç d’abraçar tothom. No hi ha un altre camí si no es vol caure en l’exclusió. L’escola inclusiva és un dret, un ecosistema del que tothom en parla i del que sobretot hi entenen els mestres. Aquí també cal ser exigent. Els mestres han de ser bons professionals. Han de garantir la presència, la participació i el progrés de tots els seus alumnes, de tots! Aquí radica l’essència de l’escola per a tothom. I amb això no s’hi juga. La formació inicial i la sensibilitat del mestre és fonamental. El canvi ha d’arribar també a les escoles i facultats de formació del professorat. En definitiva, calen bons mestres, en una escola ben preparada.

Referències

Arnaiz, P. (2003). Educación inclusiva: una escuela para todos. Archidona: Aljibe.

Bisquerra, R. (Coord.) (1998). Modelos de orientación e intervención psicopedagógica. Barcelona: Praxis.

Casanova, M.A. (2011).Educación inclusiva: un modelo de futuro. Wolters Kluwer: Madrid.

Elboj, C.; Puigdellivol, I.; Soler, M. y Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Barcelona: Graó.

González, F. (2011). Inclusión y atención al alumnado con necesidades educativas en España. En Participación Educativa. Educación inclusiva: todos iguales, todos diferentes. Madrid: Consejo Escolar del Estado, 18.

Holzschuher, C. (2012). Cómo organizar aulas inclusivas: propuestas y estrategias para acoger las diferencias. Madrid: Narcea.

Pfeiffer, S. (2017).Identificación y evaluación del alumnado con altas capacidades: Una guía práctica. La Rioja: Editorial UNIR.

Puig,J. M. (coord.) (2010). Aprendizaje y servicio. Editorial Graó.

Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Octaedro.

Sans Fitó, A.(coord) (2010). El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: claves para evitar el fracaso escolar. Cuadernos Faros Esplugues de Llobregat. Hospital de Sant Joan de Déu.

Tonucci, F. (2015). La Ciudad de los niños. Barcelona: Graó.

Publicades
2019-05-24
Secció
Psicopedagogia i Orientació