L' atenció a la diversitat. El model ètic de l’escola inclusiva i orientadora

Resum

Parlar d’atenció a la diversitat a l’escola ordinària i a l’escola especial ja és cosa del passat. Fins i tot parlar d’escola inclusiva: perquè una escola és inclusiva o és injusta. I una escola injusta no té raó d’existir. Es fan necessaris canvis, urgents en alguns casos...molt urgents, en la concepció general de l’escola, de la seva organització i del que és educar. En definitiva, és imprescindible basar-nos en el respecte per l’infant i l’adolescent, siguin quines siguin les seves característiques. Vetllar pels seus drets a l’accés universal a la formació i educació entre iguals, on cadascú és diferent, i ser capaç de desenvolupar-se i formar part d’una societat que és única per a tots. Formar persones aptes per la vida en una societat justa, una societat que no només faci de contenció, sinó que sigui capaç d’abraçar tothom. No hi ha un altre camí si no es vol caure en l’exclusió. L’escola inclusiva és un dret, un ecosistema del que tothom en parla i del que sobretot hi entenen els mestres. Aquí també cal ser exigent. Els mestres han de ser bons professionals. Han de garantir la presència, la participació i el progrés de tots els seus alumnes, de tots! Aquí radica l’essència de l’escola per a tothom. I amb això no s’hi juga. La formació inicial i la sensibilitat del mestre és fonamental. El canvi ha d’arribar també a les escoles i facultats de formació del professorat. En definitiva, calen bons mestres, en una escola ben preparada.