Hiperactivitat: un mal de l'època?

Autors/ores

  • Josep Amorós i Contra Psicòleg. Coordinador del SEETDIC (Servei Educatiu Específic per a l'alumnat amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta)

Paraules clau:

Hiperactivitat, Conducta corporal, Processament informació, Atenció i subjectivització, Nadius digitals/immigrants digitals

Resum

La societat contemporània és caracteritza, en el nostre context cultural, per la velocitat, l’acceleració i la pressa que té com a conseqüència que cada cop fem més coses amb menys temps, és a dir, la hiperactivitat. A l’article s’analitzen aquests factors i l’efecte de les noves tecnologies i Internet en els processos de subjectivació, la vivència del temps i del cos, la sensorialitat, la percepció i el processament de la informació. S’entén la hiperactivitat en un doble sentit: com un símptoma d’un malestar que pot configurar-se com a patològic, però també com l’expressió d’un cert funcionament social i d’una manera d’estar en el món. Es planteja també la relació entre la hiperactivitat com a símptoma i el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) que no deixa de ser controvertida, donada l’existència de posicions no coincidents entre els professionals.

Referències

BENJAMIN, W. (1973) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Madrid: Taurus

BERIAIN, J. (2008) Aceleración y tiranía del presente. La metamorfosis en las estructuras temporales en la modernidad. Barcelona: Anthropos.

BYUNG-CHUL HAN (2012) La sociedad del cansancio. Barcelona: Herder.

COREA, C. y LEWKOWICZ, I. (2004) Pedagogía del aburrido. Buenos Aires: Paidós.

CARR, N. (2011). Entrevista en el diario El País del 29-1-2011.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT de la GENERALITAT de CATALUNYA (2013) El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Guia per a mestres y professors.

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691

c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=357317ad03d5c310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

&vgnextchannel=357317ad03d5c310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

VARIOS AUTORES (2013) Trastorns, malestars i diversitat. ¿Com abordem el TDAH? Jornadas organizadas por el CIIMU en el Col·l·egi de Advocats de Barcelona.

DUCH, L.. (1997) La educación y la crisis de la modernidad. Barcelona: Paidós.

HAROCHE, C. (2009) El porvenir de la sensibilidad. Buenos Aires: Nueva Visión. (Especialmente a partir de la tercera parte: La exteriorizaciones de la interioridad)

IGLESIAS DE USSEL, J. (2006) La dimensión social del tiempo. Real Academia de Ciencias Morales y Políticas.

JANIN, B. (2007) Niños desatentos y hiperactivos. Madrid: Editorial CEP.

LASA, A. (2008) Los niños hiperactivos y su personalidad. Bilbao: Altxa.

MABRES, M. (Coord.) (2012) hiperactividad y déficit de atención. Barcelona: Octaedro.

MAUSS, M. (1934) Las techniques du corps.

MEIRIEU, Ph. (2009). Pedagogía: el deber de resistir. Barcelona: Rosa Sensat.

SAFRANSKI, R. (2012) Sobre el tiempo. Barcelona: CCCB.

Publicades

05.04.2014

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació