Valoració de l’experiència de la implementació dels cercles de paraula als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona

Autors/ores

  • Laia Mas-Expósito Departament de Investigació (Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts)
  • Juan Antonio Amador Campos Departament de Psicologia Clínica y Psicobiologia, Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències (Universitat de Barcelona)
  • Andrés di Masso Tarditi Departament de Psicologia Social, Facultat de Psicologia (Universitat de Barcelona)
  • Rocío Casañas Sánchez Departament de Investigació (Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts)
  • Lluís Lalucat-Jo Direcció Mèdica (Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts)

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi5750470

Paraules clau:

Centre educatiu, Avaluació, Pràctiques restauratives, Cercles de paraula, Relacions interpersonals

Resum

El Servei de Suport i Atenció Emocional (SSAE) dels centres educatius del Pla de Barris de Barcelona serveix per promoure un clima escolar positiu i les habilitats socioemocionals. L’objectiu d’aquest article és explorar l'experiència dels seus professionals en relació amb la implementació d’una línia estratègica del servei, els cercles de paraula. En concret, s’explora la seva utilitat, els facilitadors i barreres que han incidit en la seva implementació i les propostes de futur que podrien ajudar a millorar-los. Es realitza un estudi descriptiu qualitatiu amb dos grups focals. Els resultats mostren la utilitat dels cercles de paraula en tant que faciliten el coneixement de l’altre, permeten el treball de competències socioemocionals i de valors. De la valoració dels facilitadors i barreres es destaca la importància de la participació dels tutors, de flexibilitat en la implementació, la capacitació per dur-los a terme, el seu encaix amb els objectius de les direccions dels centres i les administracions locals, entre d’altres. Aquest treball permet avançar en el coneixement dels cercles de paraula i la seva aplicació en el context escolar. Aquest coneixement és important per poder dissenyar, adaptar i millorar la línia estratègica del SSAE i el propi servei.

Referències

Albertí, M. (2016). Cap a una escola justa. La incorporació de la justícia restaurativa en l’àmbit escolar (Tesi doctoral). Universidad Ramon LLull. http://hdl.handle.net/10803/362361

Albertí, M., y Zabala, O. (2018). L’enfocament restauratiu global. De la teoría a la pràctica. Desplegament pilot a l’Institut Salvador Seguí. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, 91-11. Recuperado de

https://raco.cat/index.php/AmbitsAAF/article/view/366276

Antaki, C., y Widdicombe, S. (1998). Identities in talk. London: SAGE Publications Ltd.

Barbour, R. (2007). Doing focus groups. London: SAGE Publications Ltd.

Boyes-Watson, C. (2005). Seeds of change: using peacemaking circles to build a village for every child. Child Welfare, 84(2), 191-208.

Boyes-Watson. C., y Pranis, K. (2010). Heart of hope: a guide for using peacemaking circles to develop emotional literacy, promote healing and build healthy relationships. St. Paul: Living Justice Press.

Braun, V., y Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. http://dx.doi.org/10.1191/1478088706qp063oa

Castillo, C., Lara, M.J. y Abad, J.V. (2018). Las prácticas restaurativas en el IES Miguel Catalán. Convives 21. Prácticas restaurativas y convivencia, 33-35.

Chapman, C., y Harris, A. (2004). Improving schools in difficult and challenging contexts: strategies for improvement. Educational Research, 46(3), 219-228. https://doi.org/10.1080/0013188042000277296

Evans, K., y Vaandering, D. (2016). The little book of restorative justice in education: Fostering responsibility, healing, and hope in schools. New York: Skyhorse.

Flick, U. (2005). An introduction to qualitative research in psychology. Los Angeles: SAGE Publications Ltd.

González, T., Sattler, H., y Buth, A. J. (2019). New directions in whole-school restorative justice implementation. Conflict Resolution Quarterly, 36(3), 207-220. https://doi.org/10.1002/crq.21236

Gorostiza, G., Comas, M., Escoin, J., Vera, A., González Tavirai, Y., Esclapés, E., Cugat, M., y Albertí, M. (2019). Ocuparse del bienestar de la infancia. Una prioridad de los equipos del Plan de barrios en los centros educativos de la ciudad de Barcelona. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50(3), 156-172.

https://doi.org/10.32093/ambits.v0i50.1227

Guest, G., Namey, E., y McKenna, K. (2017). How Many Focus Groups Are Enough? Building an Evidence Base for Nonprobability Sample Sizes. Field Methods, 29(1), 3-22. https://doi.org/10.1177/1525822X16639015

Hopkins, B. (2017). Temps de cercle i reunions en cercle. Manual pràctic. Palma, Mallorca: Conselleria d’Educació i Universitat, Direcció General Innovació i Comunitat Educativa. Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar.

Hopkins, B. (2017b). Restorative Classroom Practices. Restorative approaches in your day-to-day work. Berkshire: Transforming Conflict and National Centre for Restorative Justice in Youth Settings.

Llewellyn, K.R., y Parker, C. (2018). Asking the “who”: a restorative prupose for education based on relational pedagogy and conflict dialogue. The International Journal of Restorative Justice, 1(3), 399-412.

https://doi.org/10.5553/IJRJ/258908912018001003005

Leung, F. H., y Savithiri, R. (2009). Spotlight on focus groups. Canadian Family Physician, 55(2), 218-219.

Mansfield, K. C., Fowler, B., y Rainbolt, S. (2018). The potential of restorative practices to ameliorate discipline gaps: The story of one high school’s leadership team. Educational Administration Quarterly, 54(2), 303-323. https://doi.org/10.1177/0013161X17751178

Mas-Expósito, L., Amador-Campos, J.A., Triay M. i Lalucat-Jo Ll. (2020). Avaluació de dos anys de funcionament d'un servei de suport i atenció emocional en centres educatius d'alta complexitat del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona. Educació Social, 76 (Secció Intercanvi). Recuperat de

https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial

Mas-Expósito, L., Triay, M., Albertí, M., Amador-Campos, J.A., y Lalucat-Jo, L. (2021). Fem cercles, cuidem les relacions evaluación del impacto de la formación sobre el enfoque restaurativo global dirigida a equipos educativos del Plan de Barrios de la ciudad de Barcelona. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 55, 85-98. https://doi.org/10.32093/ambits.vi55.5031

Mas-Expósito, L., Krieger, V., Amador-Campos, J.A., Casañas, R., Albertí, M., Lalucat-Jo, L. (2022a). Implementation of Whole School Restorative Approaches to Promote Positive Youth Development: Review of Relevant Literature and Practice Guidelines. Education Sciences, 12, 187.

https://doi.org/10.3390/educsci12030187

Mas-Expósito, L., Canet, O., Casañas, R., Amador-Campos, J.A., Triay, M., y Lalucat-Jo. (2022b). El Servicio de Atención y Apoyo Emocional en los centros educativos del Plan de Barrios de la ciudad de Barcelona: experiencias de una nueva cultura escolar. Revista de Psicopatología y Salud Mental del Niño y del Adolescente, 39. (Aceptado para publicación).

Mayworm, A. M., Sharkey, J. D., Hunnicutt, K. L., y Schiedel, K. C. (2016). Teacher Consultation to Enhance Implementation of School-Based Restorative Justice. Journal of Educational and Psychological Consultation, 26(4), 385-412. https://doi.org/10.1080/10474412.2016.1196364

Otero, L. (2018). Las prácticas restaurativas en el IES Neira Vilas. Convives 21. Prácticas restaurativas y convivencia, 27-32.

Parker, C., y Bickmore, K. (2020). Classroom peace circles: Teachers’ professional learning and implementation of restorative dialogue. Teaching and Teacher Education, 95, 103129. https://doi.org/10.1016/j.tate.2020.103129

Pomar, M. (2013). Las prácticas restaurativas en la formación inicial de maestros. Una Experiencia de aplicación. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 76(27), 83-99.

Pomar, M., y Vecina, C. (2013). Prácticas restaurativas: construyendo la comunidad desde los centros de enseñanza. Educación y Cultura, 24, 213-224. Recuperado de:

https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/196688/Pr%c3%a1cticas.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Pranis, K. (2014). The little book of circle processes: A new/old approach to peacemaking. Intercourse: Good Books.

Reimer, K.E. (2019). Relationships of control and relationships of engagement: How educator intentions intersect with student experiences of restorative justice. Journal of Peace Education, 16(1), 49-77. https://doi.org/10.1080/17400201.2018.1472070

Russell, S., y Crocker, D. (2016). The institutionalization of restorative justice in schools: A critical sensemaking account. Restorative Justice, 4(2), 195-213. https://doi.org/10.1080/20504721.2016.1197524

Sanahuja A., Moliner O., y Moliner, L. (2020). Inclusive and democratic practices in primary school classrooms: A multiple case study in Spain. Educational Research, 62(1), 111-127. https://doi.org/10.1080/00131881.2020.1716631

Stewart, D. W., Shamdasani, P. N. and Rook, D. W. (2015). Focus groups: Theory and practice. Thousand Oaks: SAGE Publications Ltd.

Vaandering, D. (2014). Relational restorative justice pedagogy in educator professional development. Curriculum Inquiry, 44(4), 508-530. https://doi.org/10.1111/curi.12057

Vila, R. (2018). Prácticas restaurativas: un proyecto para la comunidad educativa. Formación en el centro. Convives, 21, 17-21.

Veloria, C. y Boyes-Watson, C. (2014). Learning in circles: the power of a humanizing dialogic practice. Journal of Pedagogy, Pluralism, and Practice, 6(1), 67-84. Disponible en: https://digitalcommons.lesley.edu/jppp/vol6/iss1/7

Willig, C. (2009). Qualitative research in Psychology. New York: McGraw-Hill.

World Health Organization. (2004). Promoting mental health: concepts, emerging evidence, practice (Summary Report). Geneva: World Health Organization.

Zehr, H. (2002). The Little Book of Restorative Justice. A Bestselling Book by One of the Founders of the Movement. Intercourse: Good Books.

Publicades

17.11.2022

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació