FEM CERCLES, CUIDEM LES RELACIONS avaluació de l’impacte de la formació sobre l’enfocament restauratiu global dirigida a equips educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona.
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi55.5031Paraules clau:
Escola; avaluació; convivència; pràctiques restauratives; formació de mestresResum
La formació Fem Cercles, Cuidem les Relacions és una formació en l’enfocament restauratiu global per a equips educatius del Pla de Barris duta a terme des del Servei de Suport i Atenció Emocional. L’objectiu d’aquest article és mostrar les dades d’avaluació d’aquesta formació pel que fa a la satisfacció general, el canvi de mirada en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte, i, finalment, la transferència a l’aula i al centre dels processos restauratius proactius i responsius. S’ha utilitzat un qüestionari post-formació que té com a objectiu valorar la incidència de la formació en l'entorn professional i en el canvi de mentalitat en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte. S’ha obtingut la resposta de 47 participants. En general, els resultats de l’avaluació indiquen un alt grau de satisfacció de les participants en relació amb el curs així com un alt grau d’interès en els continguts treballats. També mostren un nivell alt de transferència dels continguts a les aules incloent la pràctica de les competències socioemocionals així com de les metodologies treballades. S’espera que els resultats d’avaluació de la formació permeti disposar d’una estratègia dirigida a la millora de la cohesió i la convivència a les aules dels centres educatius i que sigui reproduïble i escalable.
Referències
Albertí, M. (2016). Cap a una escola justa. La incorporació de la justícia restaurativa en l'àmbit escolar (Tesi doctoral). Universitat Ramón Llull.
Albertí, M., i Zabala, O. (2018). L'enfocament restauratiu global. De la teoria a la pràctica. Desplegament pilot a l’Institut Salvador Seguí. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, 91-111. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/AmbitsAAF/article/view/366276
Bevington, T.J. (2015). Appreciative evaluation of restorative approaches in schools. Pastoral Care in Education, 33(2), 105-115. doi: 10.1080/02643944.2015.1046475
Bowen, G.A. (2009). Document Analysis as a Qualitative Research Method. Qualitative Research Journal, 9(2), 27-40. doi: 10.3316/QRJ0902027
Brackett, M. A., Palomera, R.,Mojsa-Kaja, J., Reyes, M. R., i Salovey, P. (2010). Emotion-regulation ability, burnout, and job satisfaction among British secondary-schoolteachers. Psychology in the Schools, 47, 406-417. doi: 10.1002/pits.20478
Extremera, N., Fernández-Berrocal, P., i Durán Durán A. (2003). Inteligencia emocional y burnout en profesores. Encuentros en Psicología Social, 1, 260-265. Recuperat de https://emotional.intelligence.uma.es/documentos/PDF5burnout_en_profesores.pdf
Girós, R. i Collet, J. Avaluació del projecte “De l’equip docent a l’equip educatiu”. Barcelona: Ajuntament de Barcelona (Pla de Barris i Consorci d’Educació de Barcelona). Recuperat de https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/
informes/InformeAvaluacio_NousPerfilsProfessionals_maig2020.pdf
Gorostiza, G., Comas, M., Escoin, J., Vera, A., González Tavirai, Y., Esclapés, E., Cugat, M., i Albertí, M. (2019). Ocupar-se del benestar dels infants. Una prioritat dels equips de Pla de barris als centres educatius de la ciutat de Barcelona. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50(3), 156-172. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/AmbitsAAF/article/view/366242
Hopkins, B. (2004). Just Schools. A whole school approach to restorative justice. London: Jessica Kingsley Publishers.
Hopkins, B. (2017a). Restorative Classroom Practices. Restorative approaches in your day-to-day work. Berkshire, United Kingdom: Transforming Conflict and National Center for Restorative Justice in Youth Settings.
Hopkins, B. (2017b). Temps de cercle i reunions en cercle. Manual pràctic. Palma, Mallorca: Conselleria d’Educació i Universitat, Direcció General Innovació i Comunitat Educativa. Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar.
Hsu, C., Phillips, W.R., Sherman, K.J., Hawkes, R. I Cherkin, D. (2008). Healing in primary care: a visions hared by patients, physicians, nurses and clinical staff. Annals of Family Medicine, 6, 307-314.
Mas-Expósito, L., Amador-Campos, J. A., Triay, M. i Lalucat-Jo, L. (2020). Avaluació de dos anys de funcionament d’un servei de suport i atenció emocional en centres educatius d’alta complexitat del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 76, 214-230.
Pérez-Escoda, N., Filella, G., Alegre, A. i Bisquerra, R. (2012). Desarrollo de la competencia emocional de maestros y alumnos en contextos escolares. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 10(3), 1183-1208. Recuperat de http://ojs.ual.es/ojs/index.php/EJREP/article/view/1530/1862
Pomar, M. (2013). Las prácticas restaurativas en la formación inicial de maestros. Una Experiencia de aplicación. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 76(27), 83-99. Recuperat de https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27430137006
Rodríguez Sanz, J.,Kurtz Luna, C. i Alvarez-Ude Cotera, F. (2011). Aspectos clave de la comunicación no verbal en la consulta. Formación Médica Continuada en Atención Primaria, 18(7), 401-409.
Rosenberg, M. B. (2017). Comunicación no violenta. Un lenguaje de vida. Madrid: Editorial Acanto S.A.
Thompson, F., & Smith, P. K. (2011). The use and effectiveness of anti-bullying strategies in schools. Research Report DFE-RR098. London: Department for Education.
Triliva, S., i Poulou, M. (2006). Greek Teachers’ Under standings and Constructions of What Constitutes Social and Emotional Learning. School Psychology International, 27(3), 315-338. doi:10.1177/0143034306067303
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
